“Cal feminitzar la política”. Aquesta constatació la podrien firmar les quatre diputades que han participat avui a la taula rodona “Dones i política”, organitzada des del Centre d’Estudis Interdisciplinaris del Gènere i la Unitat d’Igualtat de la UVic, amb motiu del Dia Mundial de les Dones. Marta Rovira d’ERC, Marta Ribas d’ICV/EUiA (que substituïa a Dolors Camats), Carme Sayós de CiU i Rocío Martínez-Sampere del PSC, moderades per la professora i investigadora de la UVic, Sandra Ezquerra, han donat la seva visió de com veuen el paper de la dona en la política i com el fet de ser dones ha influït en les respectives carreres polítiques.
Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha obert l’acte lamentant-se que “malauradament encara facin falta actes com avui per evidenciar la desigualtat de gènere, també en política” i que “encara queda molt camí per arribar a un sistema social en què el sexe sigui pràcticament irrellevant per al desenvolupament social i professional de les persones”.
Preguntades sobre la presència de les dones a la política, Rocío Martínez-Sampere ha manifestat que “les dones hem accedit a la política, però el poder continua en mans dels homes”. Un exemple d’això, és el fet que les dones quan arriben a primera fila de l’escena política no es mantenen en el càrrec, mentre que els homes perduren. En aquest sentit, Marta Ribas ha manifestat que “les quotes són un instrument molt necessari, però no suficient”. La prova està que si bé comptem amb un 40% de dones al Parlament, en altres àmbits com els càrrecs de direcció en grans empreses, en universitats o en alcaldies, la quota de dones no supera el 14%. Segons Ribas, “cal que les dones que arriben als càrrecs polítics exerceixin amb consciència feminista si volem canviar les coses”, ja que “els canvis aconseguits en clau feminista, solen afavorir a tota la societat”. En aquesta necessitat de feminització s’ha referit també Marta Rovira, que ha volgut recalcar però que “tot i la necessitat de les quotes, aquestes sovint provoquen també l’entrada de dones que no representen els valors femenins”. Segons Carme Sayós, “la igualtat no té color polític, sinó que és un reflex de la societat”. Per això ha afirmat que “cal començar a fer polítiques de gènere des de l’escola i a casa”.
Davant la pregunta del preu que han hagut de pagar pel fet de ser dones, ha quedat palès que no és fàcil compaginar la vessant personal amb la política i que cal que els partits canviïn de dinàmiques si volen que hi militin més dones. Marta Ribas ha lamentat haver escollit voluntàriament haver prioritzat la vida professional, per deixar de banda massa sovint la vida privada, mentre que Rocío Martínez Sampere ha afirmat haver hagut de pagar un preu polític altíssim per no haver-hi renunciat. Per la seva banda, Marta Rovira ha manifestat que “ha après a conviure amb la culpabilitat” de compaginar la vida personal amb la laboral.
En el marc de la taula rodona, Gerard Coll-Planas, director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la UVic, ha anunciat la convocatòria del Premi Francesca Bartrina al millor treball de final de grau en temàtica de gènere de les universitats catalanes, que compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones.
Mercè Rocafiguera
