Feminismes i traducció (1965-1990)
Pilar Godayol (2020)
Al llarg de la història els feminismes sempre han begut de mares i germanes ideològiques. A la darreria dels seixanta, amb la suposada “obertura” de la censura franquista, es publicaren els assaigs fundacionals del feminisme modern de Simone de Beauvoir i Betty Friedan. Després, en temps d’auge dels moviments socials i culturals de les dones, arribaren altres mares simbòliques estrangeres de segona generació, com Christine Delphy, Shulamith Firestone, Luce Irigaray, Carla Lonzi, Kate Millett, Juliet Mitchell, Sheila Rowbotham o Valerie Solanas.
El feminisme contemporani occidental és deutor directe de les activistes de la segona onada i dels seus textos fonamentals, originals i traduïts, que ara tornen a ser font d’inspiració. Feminismes i traducció (1965-1990) vol fer visible que, a Catalunya, a les dècades dels setanta i vuitanta, la traducció va jugar un paper transcendental, no tan sols per feminitzar el cànon i per posar fi al model nacionalcatòlic de la feminitat de “l’àngel de la llar”, sinó també per forjar un sentiment polític transnacional, la sororitat, aquest vincle que avui, cinquanta anys després, encara és més que viu.
