Cos endins: maternitat, desig i malaltia en l’obra de Maria-Mercè Marçal
Caterina Riba (2015)
L’escriptura de Maria-Mercè Marçal s’entremescla de manera indestriable amb la seva vida: és com una guarda de la memòria en la qual l’autora pot donar forma a les seves vivències. Marçal elabora els esquinçalls d’existència a través de la paraula per atènyer una certa coherència, de manera que obra i biografia es configuren i prenen sentit alhora.
“Aquesta ferida de la vida, la que creua la primera part de l’assaig, pren cos en la maternitat; la de l’amor comprèn el motor del desig que pren i porta irremeiablement el cos cap a un altre cos; i la de la mort, que no només es refereix al dolor i l’enyor per la pèrdua d’éssers estimats, sinó que batega, en lluita cos a cos, amb la malaltia implacable i im/pròpia que [ens] pren el cos tout court i per sempre, o potser, com proposa Marçal, ens fa desnéixer. (Del pròleg de Meri Torras)
