El Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere ha iniciat, aquesta setmana, el cicle «Transformant imaginaris de gènere a través del cinema», a cavall d’aquest curs i el 2020/2021. Durant les quatre sessions, ja programades, es duran a terme tallers amb l’objectiu d’integrar la perspectiva de gènere, no només a les aules, sinó en el procés que fa l’alumnat a l’hora de projectar el salt al món professional.
Neus Ballús va ser l’encarregada d’iniciar les conferències, amb el grup de segon de Comunicació Audiovisual. La primera d’un seguit de cineastes que, des de l’equip del projecte, es marca com a objectiu que siguin les que ajudin a dibuixar l’estat actual de la professió i, sobretot, què significa ser dona en l’àmbit cinematogràfic, en un moment en què les quotes i la bretxa de gènere tornen al centre del debat, i on del 64% de dones que cursen estudis audiovisuals a Catalunya, només un 16% acaben treballant en la indústria.
Ballús va fer un repàs a la seva filmografia, des dels primers curtmetratges domèstics amb la família (“No em sentia legitimada a gravar una realitat que no fos la més propera a mi”), passant per la multipremiada La Plaga (2013) i fins al seu últim film —ara mateix en postproducció— Sis dies corrents (2020), en el qual la directora torna al documental més pur, sense mai deixar de banda la seva productora El Kinògraf, per retratar la quotidianitat, en clau d’humor, de tres lampistes.
“Sentia que tenia coses a dir, però depèn del punt de vista, de la mirada que utilitzes, la cosa s’acaba convertint en pornografia audiovisual”. Parlava del rodatge de El viatge de la Marta (2019), que la va portar al Senegal, i d’aquí van sorgir quasi tots els temes d’una xerrada que es va allargar més d’una hora i mitja. Remarcant que, en la majoria de contextos, “una càmera és una eina de poder”, una de les reflexions essencials dels rodatges de la seva filmografia és saber el lloc que s’està ocupant a l’hora de filmar una pel·lícula; “determina quin relat i quina relació estableixes amb aquella realitat”.
I és que més que conferència la trobada va acabar sent una conversa, el més fluida que permet la interacció virtual, entre la classe i la cineasta, qui també va voler compartir escenes inèdites dels making of de les seves pel·lícules i, a través de les quals, es va anar desenvolupant una sessió amb una gran participació dels alumnes, aquesta vegada des de casa seva.
L’equip del projecte està dirigit per Mar Binimelis, docent a la FEC, i Gerard Coll-Planas, docent de la FEC i director del CEIG. Irene Cambra, integrant de la Càtedra de Bioètica, Núria Simó (FETCH) i Maria Forga (FEC) també formen part de l’equip juntament amb Aleix Costa, doctorand del programa Interuniversitari en Estudis de Gènere, qui coordina la producció dels tallers.
