El lliurament del VI Premi Francesca Bartrina 2020, concedit a Laia Anahi Mengibar Barragán i la taula rodona “Hi pot haver un desig feminista?” amb Cristina Garaizabal i Diego Marchante, han inaugurat, aquest dimarts 2 de març, el programa d’actes de la UVic-UCC a l’entorn del 8M, Dia Internacional de les Dones. La sessió completa es pot recuperar al final d’aquest post o al Canal de YouTube del CEIG.
La directora executiva de l’Institut Català de les Dones, Núria Ramon i Pérez, en representació de l’entitat que patrocina el premi, ha fet entrega del Premi Francesca Bartrina pel treball “La insurrecció postpornogràfica” i ha felicitat a totes les autores i autors dels treballs “per la maduresa dels projectes que hem tingut el plaer de llegir”.
L’acte també ha comptat amb la presentació de la guanyadora del premi, Laia Anahi Mengíbar Barragán. “El treball veu del coneixement situat, aquest concepte de Donna Haraway que apunta la importància d’assenyalar, situar i contextualitzar la situació de la qual es parteix. Per tant, el treball veu de la meva subjectivitat, de la meva experiència i de la manera en la qual jo he decidit relacionar-me i viure en aquest món. És per això que la meva proposta és una de tantes possibles”, expressa l’autora.
Núria Ramon també ha felicitat a Melania Rosalina Ferreira Puertas, per l’accèssit pel seu treball “Eco-feminisme, apoderament i resistència: El paper de les dones a la Revolució Rojava”. “Moments com el d’avui, en què reconeixem i posem en valor la creació d’un coneixement més crític, més feminista, per part del jovent, ens dona la força per seguir lluitant pels nostres objectius i l’esperança que cada vegada som més, i més fortes”, així ha conclòs el discurs Núria Ramon.
A la segona part de l’acte, s’ha celebrat la taula rodona “Hi pot haver un desig feminista?” amb la participació de Cristina Garaizabal, activista feminista i psicòloga, i Diego Marchante, activista transfeminista, docent i artista transmèdia. Gerard Coll-Planas ha moderat la conversa en què s’han abordat des de diferents perspectives les tensions entre el desig i els feminismes.
Cristina Garaizabal
“Hablar del deseo es hablar del inconsciente, pero siempre intentamos reprimirlo porque le tenemos miedo. Por mucho que lo negamos, no podemos dejar de desear ni imaginar, no seriamos humanos. Conocer nuestros impulsos inconscientes amplia nuestra capacidad de la realidad”
“Hay determinada porno, la que más se ve, que es violenta y machista. Evidentemente, hay que criticar los contenidos, igual que criticamos el contenido de una película o un libro, pero no por eso decimos NO al cine o NO a los libros”
Diego Marchante
“Yo diria que más que un deseo feminista, hay deseos feministas. Si existen, que no lo sé, no pertenecen a ninguna identidad en concreto, no son solo producidos por mujeres y no podrían ser culpabilizadores, moralistas ni excluyentes”
“Hay una especie de virtualización del deseo, somos más libres ahora que nunca? Estamos mediatizados por unas reglas que nos imponen las grandes plataformas y es preocupante que, sobretodo los jóvenes, su única y principal herramienta de sexualidad sea la pornografía”.
