Pilar Godayol, coordinadora del grup de recerca Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC), va cloure el primer dia del congrés amb una conferència plenària titulada: «Feminismos y traducción en los años sesenta y setenta. Ensayos de la segunda ola». Altres investigadores del mateix grup van presentar comunicacions al llarg del congrés. La intervenció de Teresa Julio va versar sobre l’escriptora francesa nascuda a Saigon Marguerite Duras «Traducción, revisión y censura de Un barrage contre le Pacifique, de Marguerite Duras»; Carme Sanmartí i Caterina Riba van esbossar un panorama de la censura a la novel·la al llarg de 150 anys en la seva comunicació «La censura administrativa y moral de la novela en España (1834-1984)».
Keren Manzano i Jaume Coll Mariné, doctorands del grup, van presentar comunicacions sobre Colette i Segimon Serrallonga, respectivament, a qui dediquen les seves tesis. Van titular les seves intervencions «La perversión de Gigi: una comedia burguesa de evasión del primer franquismo» i «Segimon Serrallonga: una propuesta estética ante el realismo histórico de Castellet-Molas». Xus Ugarte, del grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció (TEXLICO), va presentar la seva investigació sobre Sarraute, una de les principals autores del conegut com a nouveau roman: «La recepción de Nathalie Sarraute durante el franquismo tardío».
La Universitat d’Alcalá d’Henares ha acollit, entre el 19 i el 22 de novembre, el congrés internacional Franquismo y Literatura, un tema que desperta molt d’interès atès que, durant la dictadura, les publicacions estaven sotmeses a un sistema de censura implacable. La seu de la universitat és un imponent edifici dels segles XVI i XVII rehabilitat que es troba al costat del Archivo General de la Administración, on es custodien els informes de censura que permeten, avui, estudiar aquest període.
