Comissariada per Ana M Palomo
Organitzada per: Ateneu de Vic, Grup d’Estudis de Gènere GETLIHC de la Universitat de Vic, ACVIC, Institució Puig-Porret i Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic
El passat dia 4 de novembre, vaig tenir el goig de presentar, a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, l’obra d’una artista amb la qual m’uneixen vincles professionals, afectius i intel·lectuals. Ja fa molt de temps que vaig entrar en contacte amb l’Ana Álvarez-Errecalde, una artista nascuda a l’Argentina que, després d‘una etapa als Estats Units, va aterrar a Barcelona amb la seva família i amb un ampli bagatge d’il·lusions, coneixements i esperances de tota índole.
El primer contacte amb ella va ser a través del descobriment casual d’alguna obra de l’artista. Una obra que puc afirmar, sense por a l’error, que em va semblar d’antuvi agosarada, radical i compromesa, però que sobretot mantenia una enorme correspondència amb els interessos plàstics i sociològics que en aquella època bullien en la meva ment. A partir de la primera trobada, i sempre molt a poc a poc, la nostra relació es va anar fent fluida, constant però fluctuant, i d’aquesta manera peculiar, sense apressar-nos mai l’una a l’altra i
gairebé en silenci, vam convenir que podríem treballar conjuntament. Així va ser com va sorgir, primer, una exposició al Centre d’Art de Vic (More Store) i com, més tard, es va convertir en protagonista indispensable en el capítol central de la meva tesi doctoral. Els seus treballs entorn de la maternitat i la criança, de la identitat, de la sexualitat i del gènere; l’autoreferencialitat en molts dels seus treballs; la utilització del cos com a element connatural en la seva obra i el desafiament constant envers el sistema… han esdevingut claus en la seva trajectòria i en la nostra relació. Sèries com “Egología” (de la qual en podem veure a l’exposició alguna representació com “El nacimiento de mi hija), “Cesárea” o “Las 4 Estaciones”, són les que han donat una gran visibilitat a la seva trajectòria professional, però no és debades assenyalar que hi ha treballs esparsos que reclamaven ser mostrats per completar el coneixement conjunt del qual fins ara és el seu corpus artístic. Per això en aquesta exposició hem deixat lloc per a alguns d’aquests treballs que, desvinculats directament de les sèries en les quals ella es troba molt a gust, formen part d’un àlbum familiar estrany: un àlbum en què no hi ha exactament les celebracions i els èxits que solen farcir les col·leccions de fotografies dels nuclis familiars més convencionals; ans al contrari, l’àlbum familiar de l’Ana passa de l’àmbit domèstic de la criança i l’educació dels nens a l’asèpsia d’una habitació d’hospital, resseguint fugacitats extremadament emotives entre mares i pares, filles i fills, i nétes i néts.
Arribats a aquest punt eminentment descriptiu de l’obra que podeu gaudir a les parets de la sala d’exposicions de l’Escola d’Art, m’agradaria explicar l’origen d’aquesta mostra a partir del vincle que m’ha unit a l’artista. Durant anys, l’Ana i jo mateixa, com ja he dit abans, hem mantingut una comunicació gairebé epistolar amb freqüents trobades quan ha estat factible i/o necessari. A través d’aquests contactes, a vegades des de l’Argentina, d’altres ocasions des de Barcelona, des d’un llogarret de l’Aragó o gràcies a les publicacions que contenien opinions, entrevistes i obra de l’artista, he anat rebent i acumulant les obres que l’autora anava produint. L’interès que cada nou lliurament em despertava era molt semblant al treball de l’entomòleg que veu com va creixent la seva col·lecció de papallones amb l’adquisició d’exemplars cada vegada més valuosos. Així, vaig anar acumulant imatges i vivències que a poc a poc espigolava, categoritzava i dissecava d’una manera gairebé científica. De ben segur, el punt culminant d’aquesta interrelació va ser la lectura de la tesi en la qual ella i la seva obra hi estaven encabides, però l’interès no es va acabar aquí sinó que ha continuat fins ara i de ben segur continuarà d’aquí en endavant (de fet ja ho hem parlat). Per això, en el moment actual, tot aquest treball d’acumulació i recol·lecció gairebé identificable amb el de l’entomòleg al qual abans m’he referit, troba la raó de ser en mostrar-vos, a manera de celebració, un conjunt de peces que espero que vosaltres, igual que he fet jo durant molt de temps, pugueu gaudir.
Ana M Palomo
Novembre 2016
