Una sessió dedicada al llibre Germanes de Shakespeare (Eumo) de la professora i investigadora Pilar Godayol va inaugurar aquest dimecres la primera edició del club de lectura impulsat per la Biblioteca de la UVic-UCC. “Lectures en conversa” ha nascut com un punt de trobada de les persones de la comunitat universitària interessades en la lectura, i com un espai de diàleg i d’opinió a l’entorn dels llibres. La proposta es du a terme en col·laboració amb l’Oficina de Gestió Cultural i Eumo Editorial i en aquesta primera sessió va comptar amb una vintena de participants.
Durant una hora, de 14.00 a 15.00h per fer el màxim de compatible el club de lectura amb l’activitat professional i docent, les assistents van compartir reflexions a partir d’una presentació inicial de Godayol i de les preguntes que va anar formulant després l’autora. La sessió va girar a l’entorn de temes com les dones i la literatura, la relació de la dona amb el poder o la visibilitat dels referents femenins.
Woolf, Beauvoir i Capmany
La lectura prèvia de tres capítols de Germanes de Shakespeare (els dedicats a Virgina Woolf, a Simone de Beauvoir i a Maria Aurèlia Capmany) així com del pròleg i la introducció del llibre, van ser l’excusa i el punt de partida de la tertúlia literària. “Companyes i col·legues de la universitat vam poder dialogar, aportant diferents perspectives, punts de vista i experiències, com a professionals i com a dones, de la visió que es té del mon, en femení”, explica Gemma Mascaró, directora de la Biblioteca.
Pilar Godayol va referir-se al seu llibre dient que “rescata les mares i les àvies simbòliques del feminisme del segle XX, tant de casa nostra com de fora”, i va afirmar que “hi tenim un deute, perquè ens han obert el camí i sempre han estat al nostre costat”. El llibre recull el perfil de vint escriptores que “malgrat tot van voler escriure” i que “essent més o menys conegudes, totes tenen en comú que van ser intrèpides i coratjoses, i que tenien la voluntat desmesurada i indomable de dur a terme la seva empresa literària per sobre de qualsevol crisi”.
Les tres escollides per a la sessió de “Lectures en conversa” no van triar-se a l’atzar: “Destaquen per ser les mares ideològiques del feminisme a Catalunya” i per signar “llibres clau que van ser una d’inspiració per al feminisme dels anys 70 a Catalunya”. En aquest sentit, Godayol es va referir als llibres Una cambra pròpia, de Virgina Woolf, en el qual l’autora “arriba a la conclusió que una dona que vulgui escriure necessita tenir un espai i uns diners propis per fer-ho”; El segon sexe, de Simone de Beauvoir, que Godayol descriu com “la bíblia del pensament feminista occidental” que “recolza la teoria construccionista del subjecte segons la qual la dona no neix sinó que es crea, és una construcció històrica fruit d’unes condicions materials”; i La dona a Catalunya, en què M. Aurèlia Capmany crea el pont que des de llavors va sostenir “entre la generació de la Guerra Civil i el tardofranquisme per ajudar moltes dones a prendre consciència”.
