Torna a acostar-se el 25 de novembre, dia internacional contra la violència vers les dones. Aquest dia tornaran a organitzar-se xerrades, tallers, activitats, actes de record a les víctimes… Són accions necessàries, però a vegades dóna la sensació que hi van, bàsicament, les persones que ja estan sensibilitzades. Per tant, la pregunta és: com ens podem acostar a les persones que, tot i els casos constants d’assassinats i agressions, senten que és un tema que no les concerneix?
La meva experiència és que, quan apareix el tema de la violència masclista a classe, l’expressió dels i les estudiants és majoritàriament d’avorriment. Llegeixes en les seves cares: “ara ens tornen a explicar el mateix rotllo”. I la primera intervenció que fan (invariablement) és criticar que invisibilitzem els homes que són víctimes de violència masclista. Per cert, és una qüestió que plantegen tan nois com noies.
Podem debatre i criticar diversos aspectes l’aproximació majoritària a la violència masclista: si a vegades fomenta la posició de la dona com a víctima passiva, si en ocasions no es tenen prou en compte la complexitat de les relacions, si es parteix d’un marc heterosexista, si potser no tractem prou d’entendre (que no justificar) l’agressor, etc. Però el que és molt clar, les estadístiques ho reflecteixen d’una forma contundent, és que qui està rebent les agressions més bèsties i estan morint són principalment dones.
Aquestes reaccions de la majoria d’estudiants quan tractem el tema em fa pensar que alguna cosa no acabem de fer bé si amb tots aquests anys hem generat indiferència, avorriment o resistència a l’hora de reconèixer una situació tan literalment sagnant com la violència masclista.
I s’acosta un altre 25 de novembre, i tornarem a intentar, amb diferents estratègies, d’arribar a esquerdar aquesta crosta defensiva que ens impedeix veure que nosaltres també som partícips de la violència masclista, i que en les nostres relacions quotidianes reproduïm o transgredim, amb diferents intensitats, la lògica de fons d’aquesta violència.
“Els joves d’avui dia són més masclistes. (Re)pensar la prevenció de les violències de gènere entre joves”, aquest és el títol de la xerrada que proposem aquest any des del CEIG, la Unitat d’Igualtat i el Grup de formació en Educació i Gènere de la UVic- UCC. Amb aquest títol provocador, la Miriam Aleman Calatayud, de l’Associació Candela, i en Jokin Azpiazu, de la Universitat del País Basc (UPV-EHU) ens acostaran a la realitat de les persones joves en relació a les violències de gènere. L’acte serà el mateix 25 de novembre a les 12.30h a l’Aula Magna de la UVic-UCC.
Esperem que aquest pugui ser l’inici d’un treball que ens permeti plantejar debats des de la complexitat, des de visions crítiques i que puguem posar en evidència que la violència masclista no és un fenomen del que estem immunitzats sinó que forma part d’una realitat quotidiana que cal reconèixer i combatre.
Gerard Coll-Planas www.gcollplanas.com
Director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere https://mon.uvic.cat/ceig/
Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
