Anna Pérez-Quintana, investigadora del grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) i directora de la Unitat d’Igualtat UVic-UCC.

Que les dones de les societats occidentals s’han incorporat al mercat laboral de forma massiva en les últimes dècades és un fet inqüestionable. Una altra cosa és que aquesta incorporació sigui un procés complet i acabat atès que, tot i els avenços aconseguits, persisteix una situació de desigualtat i segregació.

La investigació sobre la situació de les dones en el món de la feina ha evolucionat i s’ha ampliat en dos sentits: d’una banda, s’ha passat de l’estudi de la feina professional i domèstic a l’estudi de el mercat laboral, amb la qual cosa s’inclou l’ocupació, l’activitat i l’atur.

D’altra banda, s’ha deixat de tractar el treball de les dones aïlladament per passar a estudiar les diferències entre sexes. Així és com les investigacions en aquest àmbit s’han enfocat cap a l’anàlisi de les conseqüències laborals de la negació de valor a les tasques domèstiques i de cures, que tradicionalment els han estat assignades.

No obstant això, els estudis realitzats recentment en aquest camp també s’han dirigit cap a les noves formes de sexisme operatives en el mercat laboral, que es concreten en la bretxa salarial de gènere per a treballs de valor equivalent, la segregació ocupacional, el sostre de vidre i el sòl enganxós, la presència en l’economia informal, la temporalitat, les polítiques públiques per a la conciliació laboral i familiar, l’autoocupació o la feminització de l’atur que, addicionalment, es completen amb altres perspectives sectorials i interseccionals.

Dones i sector serveis

Des d’un punt de vista sectorial cal dir que els serveis constitueixen el sector econòmic que genera més ocupació a Espanya, i també és on les dones tenen més presència.

La terciarització de l’economia es confirma a l’analitzar les dades de l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística per al tercer trimestre del l’any 2019, segons els quals 15 dels gairebé 20 milions de persones ocupades a Espanya treballen en el sector serveis (és a dir, el 76%). D’aquests 15 milions, les dones suposen el 53% (8 milions), de manera que són majoria en aquest sector. D’altra banda, al calcular com es reparteix l’ocupació femenina entre els 4 sectors econòmics, es torna a constatar la seva aclaparadora presència en el sector terciari atès que dona feina a 8 de les 9 milions d’ocupades al nostre país, o el que és el mateix, 9 de cada 10 dones es dediquen a el sector terciari.

Un terç d’aquestes treballadores tenen entre 35 i 44 anys, seguides de les de més edat (entre 45 i 54 anys). Les branques d’activitat on estan més representades són el comerç al detall, l’hostaleria, la infermeria, l’ensenyament, els serveis a les empreses, l’administració pública, els serveis domèstics i els serveis personals. Això dibuixa un panorama de segregació ocupacional (la major part de les dones treballen en un menor percentatge d’ocupacions, molt feminitzades i d’evolució lenta). A més, aquestes ocupacions es caracteritzen per requerir una gran disponibilitat d’horari (per exemple, llocs de treball d’atenció a el públic).

Pel que fa al nivell formatiu, val la pena remarcar que el sector serveis mostra un major pes relatiu de treballadors qualificats que el sector industrial, i que les dones amb estudis universitaris a Espanya suposen el 60% del total de titulats. Encara que elles obtenen millors resultats acadèmics, ells gaudeixen d’una millor inserció laboral.

Comparació de tres grans empreses de serveis

A continuació s’aporten alguns resultats dels indicadors de gènere calculats per a tres grans empreses de serveis (de més de 500 treballadors i treballadores) ubicades a Catalunya i que operen en diferents branques d’activitat: la distribució comercial d’aliments, l’ensenyament superior i la sanitat.

Les organitzacions estudiades presenten una plantilla amb més dones que homes, tot i que mentre que la comercial alimentària i la de sanitat estan clarament feminitzades, l’empresa dedicada a l’ensenyament superior se situa propera a la igualtat de gènere (situació que es produeix quan les proporcions oscil·len entre el 40% i el 60%, siguin del sexe que sigui).

D’altra banda, la comercialitzadora d’aliments genera majoritàriament llocs de treball poc qualificats mentre que les altres dues ocupen a persones significativament més formades. Es comprova que a menor qualificació professional de la plantilla es produeix una major discriminació per raó de sexe, tant pel que fa a la segregació horitzontal (bretxa salarial, diferent salari davant llocs de treball idèntics) com a la vertical (sostre de vidre, sòl enganxós).

D’aquesta manera, l’empresa dedicada a l’ensenyament superior és la que presenta millors resultats en els indicadors de gènere, com ara el de la distribució de salaris entre homes i dones en els diferents trams d’ingressos (índex de distribució salarial), tot i que els nivells superiors de les remuneracions segueixen sent percebut majoritàriament per homes.

Finalment, val la pena destacar que les dones estan sobrerepresentades en les categories laborals inferiors -pitjor remunerades- i infrarepresentades en el tram superior de salaris, el que és indicatiu de la segregació vertical també present en les grans empreses analitzades.

Així doncs, sembla justificada la insistència dels diferents col·lectius de dones que des de l’economia feminista reclamen canvis socials, polítics i econòmics que ens acostin a la igualtat de gènere, també en el sector serveis. Encara queda camí per recórrer.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix-ne la versió original.