El proper dimecres 30 de març es presenta el llibre Cicatrius (in)visibles. Perspectives feministes sobre el càncer de mama. La presentació serà a les 19h a l’Espai Francesca Bonnemasion. A continuació podeu veure la invitació i una breu presentacó del llibre.
Aquest llibre convida a repensar el càncer de mama des d’una perspectiva feminista. A partir de diverses mirades (mèdica, activista, de l’experiència personal, de les ciències socials…), una vintena d’especialistes volen contribuir a fomentar la reflexió i estimular processos de transformació social i personal. En paraules de Mari Luz Esteban en el pròleg del llibre:
“El càncer de mama és un tema feminista. Un tema feminista sobre el qual s’estan fent anàlisis excel·lents i totalment en línia amb la teoria feminista més actual. Aquesta és la primera idea que es desprèn dels continguts d’aquest llibre. Una idea que no només em sembla clau, sinó que és necessari que sigui difosa i sembrada entre les dones i també entre les feministes que, en general, es mostren bastant alienes a la dimensió política del càncer, excepte en el cas que elles mateixes o dones del seu cercle més proper estiguin afectades per la malaltia. Però, fins i tot en aquests casos, la falta d’una reflexió en comú està frenant moltes de les possibilitats de conscienciació i de mobilització, tret de les poques excepcions, si bé admirables, que apareixen mencionades en aquest llibre.”
El llibre ha estat editat per Ana Porroche-Escudero, Gerard Coll Planas i Caterina Riba. Compta amb el pròleg de Mari Luz Esteban i l’epíleg de Teresa Forcades. Hi han participat també Begoña Arrieta, Mary Bryson, Grazia de Michele, Beatriz Figueroa, Victoria Fernández, Jacqueline Gahagan, Cinzia Greco, Tae Hart, Ainhoa Irueta, Caro Novella, Júlia Ojuel, Marisa Paituví, Geneviève Rail, Janice Ristock, Dorothy Roberts, Gayle Sulik i Carme Valls-Llobet.
I acabem el post amb un fragment de l’epíleg de Teresa Forcades:
“És només al final del llinre que el títol Cicatrius (in)visibles i el seu parèntesi movible prenen tot el sentit. D’entrada, la tria del mot cicatriu incomoda. Afronta directament i rebutja la cultura de la positivitat imposada que ensenya a dissimular, a amagar i, en el fons, a avergonyir-se del propi cos o de la pròpia experiència quan no s’adeqüen a unes expectatives culturals sovint totalment arbitràries.”
