Celebrada la jornada internacional sobre interseccionalitat

La jornada internacional “Interseccionalitat: una resposta situada a les violències de gènere” s’ha tancat, aquest divendres 15 d’octubre, amb gairebé 200 participants a través de la plataforma Zoom. La jornada ha estat organitzada pel Grup d’Investigació Educativa de la Universitat de Vic (GREUV) i coordinada per la professora Isabel Carrillo Flores. Ha comptat amb la col·laboració del CEIG i la Unitat d’Igualtat i amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Pacto de Estado.

La darrera sessió, moderada per Gerard Coll-Planas, “Diálogos: Investigar las violencias, el género, la interseccionalidad” ha comptat amb la ponència de Marda Ucaris Zuluága Aristizábal, professora de psicologia i investigadora de la Universitat EAFIT de Colòmbia que ha presentat la seva investigació “Análisis de las bitácoras del Salón de Nunca Más del municipio de Granada (Antioquia, Colombia)”, com a gènere discursiu de transmissió i elaboració d’un passat dolent.

Marda Zuluága ha parlat d’investigar les veus marginals i de l’anàlisi crític del discurs de bitàcoles de nenes, nens i dones. “El conflicto armado es el telón de fondo de las bitácoras, pero lo central es la vida cuotidiana, la tristeza, los miedos, sus vulnerabilidades. Lo fundamental es reconocer el dolor humano, de víctimas y victimarios”. Amb ella, també hi ha participat les doctorandes del Programa interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultura, Societat i Polítiques (Maria Villellas, Mónica Cabarcas, Maria Canal, Laura Franco, Edurne Pérez, Fannella Giusti, Paula Arce i Irina Ravelo) que han presentat les seves tesis en quatre minuts.

La primera sessió, moderada per Anna Pérez-Quintana, va comptar amb les intervencions “Geografías de la Interseccionalidad”, de Maria Rodó de Zárate, activista feminista i professora de la Universitat de Barcelona, i “Derechos humanos, interseccionalidad y no discriminación”, de David Bondia, director de l’Institut Català de Drets Humans i també professor de la UB. Les seves intervencions tenien la finalitat de promoure el debat i la reflexió sobre identitats complexes i experiències de vida, a on: l’ètnia, la cultura, els ingressos econòmics, els territoris de vida, les estructures familiars, la condició de migrant, entre d’altres factors, determinen situacions de violència i vulneració de drets.

La jornada es projecta com un espai de diàleg compartint qüestions relatives a la perspectiva interseccional, si aquesta pot contribuir a la comprensió situada de les desigualtats estructurals i les violències de gènere i ser una eina preventiva per combatre la discriminació i negació dels drets humans.