En el marc de la reunió general del grup de recerca GETLIHC, celebrada aquest dijous 4 de juny virtualment, Carme Sanmartí ha fet una breu conferència on ha compartit les seves reflexions sobre els nous temps que vivim i viurem. La seva intervenció ha estat titulada “La història no es repeteix”, per les múltiples comparacions que la situació actual ha tingut amb la pandèmia de la grip de l’any 1918 i amb la II Guerra Mundial.

Sanmartí diu que li “semblava absolutament inadequada” la interpretació de pensar que la solució a la pandèmia actual es trobaria en la grip del 1918 o en el final de la II Guerra Mundial. La doctora en Història Contemporània expressa ser de les convençudes que la història no es repeteix, “la història no deixa de ser la vida de les persones i sí que hi ha una sèrie d’accions que es repeteixen –naixem, creixem, ens multipliquem, estudiem, emmalaltim…– però sempre de manera diferent”.

Aquesta reflexió la compara amb la història i afirma que la grip de 1918 va tenir un impacte molt diferent del que ha tingut el Coronavirus. La grip, a Espanya, va durar 3 anys, va tenir una mortalitat de 260.000 persones i va afectar a tots els col·lectius d’edat. En canvi, la pandèmia actual a Espanya ha tingut una mortalitat de 26.000 persones i ha afectat, sobretot, a persones d’edat avançada. En el cas de la II Guerra Mundial també va ser diferent, l’impacte i el nivell de destrucció material, a causa de l’aviació, va ser molt gran i el període de recuperació va durar deu anys.

Carme Sanmartí ha compartit unes reflexions amb les investigadores del GETLIHC amb l’objectiu de pensar i reflexionar sobre les accions que podem fer per comprometre’ns i canviar el model de vida actual.

“El futur és impossible de preveure”, la professora emèrita afirma que els discursos del principi de la pandèmia són radicalment diferents dels discursos més recents, “ens ha caigut un Coronavirus al damunt i ningú en sabia res”. “M’impressiona molt que els metges, els investigadors i els científics no tinguessin més informació de la que el principi tenien, i que n’hagin hagut d’anar aprenent de mica en mica”. Sanmartí afirma que “és evident que el coneixement que ara tenen és molt superior i que, segurament, serà útil per altres pandèmies”.

Sanmartí també reflexiona al voltant de la idea que “en cent anys no havíem tingut cap pandèmia” i que, en canvi, ara és possible que n’hi hagi més. “El Coronavirus ha estat un toc d’alerta i un recordatori que les pandèmies existeixen i que es poden repetir”.

Una darrera reflexió gira al voltant del canvi climàtic i el petroli. La professora exposa una dada sobre canvi de model de vida i explica que dels 144.000 milions de peces de roba que es produeixen al món, el 40% es venen al preu de les botigues, el 30% en rebaixes i el 30% restant es crema.

Sanmartí creu que és hora de fer un canvi de mentalitat perquè l’impacte mediambiental és enorme. “Crec que venen temps molt difícils i molt llargs i empalmarem una crisi darrera l’altre”. Creu que el Coronavirus servirà per tenir veu i participar activament per canviar la vida laboral, social i econòmica de les persones.

La doctora en Història Contemporània també reflexiona entorn l’energia nuclear que produeix Aràbia Saudita i del Franklin nord-americà que està “completament enfonsat”. Carme Sanmartí conclou la seva intervenció amb una frase de Hannah Arendt, que resumeix la situació actual i promou una anàlisi profund i reflexiu: «L’absència de certeses no ens allibera de la responsabilitat de tenir cura del món que compartim».