La recerca bàsica, malgrat el sotrac de la crisi, ha experimentat al nostre país un avenç sense precedents en els darrers 15 anys, i ens ha situat com a pol d’atracció de talent reconegut internacionalment. En paral·lel, el teixit industrial català surt fortament tocat d’aquesta crisi, però per la seva capacitat de resistència i regeneració comença a donar signes de recuperació. Sortosament, són cada cop més els exemples de la integració de l’R+D+I al disseny i execució de processos productius, però encara som lluny d’exemples exitosos d’altres regions. Per obtenir les sinergies necessàries en aquest procés de reflotament, és imprescindible, doncs, un major diàleg entre els mons de la universitat i l’empresa.
És en aquest context que la Generalitat de Catalunya va llançar el 2012 una proposta engrescadora per incorporar talent a les empreses allà on han de reforçar el seu creixement. El Govern va identificar que la transferència de coneixement havia de donar pas a la concurrència d’interessos entre ambdós mons, i és en els recursos humans on aquesta col·laboració universitat-empresa s’accentua.
D’aquest esforç sorgeix el programa de doctorats industrials, en el qual la UVic-UCC té una participació molt activa. De la bona entesa en la triple hèlix empresa-administració-universitat n’estan sorgint propostes que impulsen nova riquesa basada en el coneixement i la seva aplicació que, sens dubte, ens ajudaran a superar aquests moments de depressió econòmica i anímica.