Un estudi publicat aquesta setmana a Nature Sustainability examina les estratègies de diferents cultures locals per protegir els pol·linitzadors i així la producció d’aliments.
Els pol·linitzadors són fonamentals per al manteniment de la salut dels ecosistemes i la producció d’aliments. No obstant això, a nivell global la seva diversitat s’està perdent causa de l’avanç de l’agricultura industrial que d’una banda empra grans quantitats pesticides i d’altra banda tendeix a privilegiar la producció de pocs cultius en grans parcel·les de terra, és a dir, reduir les àrees de vegetació silvestre en què els animals responsables de transportar el pol·len poden reproduir-se i trobar aliment.
En 2016, un equip de científics de tot el món a través de la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les sigles en anglès) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va publicar un informe en el qual s’alertava sobre la crítica situació dels pol·linitzadors a nivell mundial i es suggerien un seguit de recomanacions als prenedors de decisions destinades a la seva conservació. A partir d’aquest informe, les persones que van col·laborar en la seva realització han publicat el dilluns 11 de març a la prestigiosa revista Nature Sustainability (https://www.nature.com/articles/s41893-019-0244-z) un article del que participa Elisa Oteros-Rozas, investigadora Juan de la Cierva – Incorporació de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic.
En l’estudi s’exposen les estratègies de conservació dels pol·linitzadors de diferents comunitats locals i pobles indígenes de tot el món. Les investigadores i investigadors proposen posen en valor els coneixements i pràctiques indígenes i locals en la gestió del paisatge per promoure la producció diversificada d’aliments. A través d’una aproximació biocultural assenyalen l’estret vincle la diversitat biològica i la diversitat cultural i la necessitat per tant d’integrar sabers científics, tècnics, locals i indígenes per a la conservació d’aquesta biodiversitat.
En concret hi ha un estret vincle entre els pol·linitzadors i nombroses funcions ecològiques de vital importància no només per al correcte funcionament dels ecosistemes, sinó també per al benestar humà, com la producció d’aliments. Per tant, per garantir la sobirania alimentària dels pobles, reduir la dependència de les importacions i garantir l’accés de les comunitats a dietes variades i saludables, és imprescindible incorporar els diferents coneixements locals i indígenes en la presa decisions a diferents escales, recuperar i enfortir els sistemes amb maneig agroecològic que incorporen la diversitat biocultural i qüestionar l’actual model de producció agrària industrial que està s’ha acabat, segons un altre estudi recent (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0006320718313636#! ), amb el 80% de la biomassa mundial d’insectes en els últims 30 anys.
