Autors: Feliu Lopez i Gelats, Virginia Vallejo Rojas, Marta Guadalupe Rivera Ferre
Amb el suport de la Fundació Biodiversitat – Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
L’aparició a principis de la dècada dels 2000s de pèrdues sobtades, més o menys inexplicables, d’abelles en grans nombres, principalment als Estats Units i Europa, conjuntament amb la creixent conscienciació social de la importància dels serveis de la pol·linització, tant en la conservació de la biodiversitat com en el manteniment del rendiment de molts dels cultius agrícoles clau en l’alimentació occidental actual, ha posat les abelles i l’apicultura sota el focus de l’atenció científica, política i pública en general. La creixent conscienciació de la importància de comprendre millor la vulnerabilitat de les abelles i l’apicultura i els seus potencials implicacions ha avançat en paral·lel amb la creixent preocupació per les conseqüències presents, però sobretot futures, del canvi climàtic.
Malgrat el fet que l’apicultura mediterrània conviu en l’actualitat amb múltiples transformacions, i moltes d’elles perjudicials ja sigui per a les abelles, les i els apicultors o el sector apícola en general; es van identificar quatre grans àmbits de desenvolupament que podrien oferir bones perspectives per al sector: (i) valorització dels serveis que la pol·linització genera, ja sigui a nivell de conservació de la biodiversitat com en termes de manteniment de la productivitat de molts cultius agrícoles, i reconeixement del paper fonamental que especialment juga l’abella melífera; (Ii) proveïment d’una demanda creixent en la societat de productes saludables, i reconeixement de l’enorme potencial que molts dels productes derivats del rusc ofereixen en l’àmbit de la salut i la sanitat, amb qualitats en alguns casos extraordinàries; (Iii) la implementació de la pràctica apícola sota les directrius de la producció ecològica, no únicament per enfortir l’associació d’abella amb naturalesa i salut, sinó també com a estratègia de maneig que afronta l’actual crisi sanitària que viu el sector amb estratègies preventives i de profilaxi en lloc de la accions terapèutiques; i finalment (iv) cal destacar també el paper que en ocasions juga l’apicultura, com sovint també ha estat identificat amb l’agricultura, de salvavides en temps de crisi econòmica.
L’informe complert es pot descarregar aquí: Cambio Climático y Apicultura Mediterránea_Definitivo
El proper dilluns 24 d’octubre es presentarà l’estudi a la Jornada “Apicultura y Cambio Climático” que organitza la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris i la Oficina Española del Cambio Climático a Madrid.
programa-jornada-apicultura-y-cambio-climatico-24-de-octubre_magrama
