Entrepobles i Arran de terra publiquen un informe sobre l’estat actual i l’evolució recent del sistema alimentari català. A l’informe ha participat com a coautora Rosa Binimelis, de la Càtedra d’Agroecologia de la UVic.
La recerca avalua 39 indicadors que permeten diagnosticar la quota de Sobirania Alimentària a Catalunya en diferents dimensions. L’estudi és una actualització de l’informe Arran de terra, publicat al 2010, i permet veure l’evolució en la temàtica.
L’estudi conclou que hi ha dues tendències contraposades: per una banda, l’aprofundiment de la industrialització i la globalització del sistema alimentari, i per altra banda, la major repercussió de les propostes de l’agroecologia i la sobirania alimentària en cada cop més àmbits.
Els resultats es presentaran el proper dissabte 27 d’octubre a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, a la Fabra i Coats de Barcelona, a les 10:30 hores.

L’informe Arran de Terra és fruit d’un treball col·lectiu, el qual té l’objectiu de diagnosticar la situació actual del sistema alimentari de Catalunya, des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària. La Sobirania Alimentària és un nou paradigma que proposa transformar el sistema d’organització social i econòmic des de l’òptica de la sostenibilitat, de la justícia social i de l’ecològica, amb la finalitat de garantir a totes les persones i pobles del món, el respecte pels drets humans, en general, i el dret a l’alimentació, en particular. El treball és l’actualització d’una recerca que Entrepobles i l’Institut d’Economia Ecològica i Ecologia Política realitzen l’any 2010, amb la finalitat d’operativitzar el concepte de Sobirania Alimentària i conèixer el seu estat a Catalunya.
Vuit any després les associacions Entrepobles i Arran de terra proposen actualitzar la recerca per tal de fer el seguiment dels indicadors definits l’any 2010 i afegir-ne de nous per analitzar el context actual, incloent aspectes com l’emergència alimentària o el desenvolupament de determinats circuits curts de comercialització.
El projecte compta amb dues fases: la fase de recerca i la de divulgació. La fase de recerca s’inicia l’any 2015, amb la revisió dels indicadors i atributs de la primera edició amb la fi de desenvolupar-ne una nova estructura: s’han definit 8 dimensions, que engloben els principals elements que defineixen el sistema alimentari català des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària; s’han identificat 39 atributs, que corresponen als aspectes característics de cada dimensió amb interès a ser avaluats; i dins de cada atribut s’han cercat quins indicadors o variables permeten fer la representació operativa de l’atribut.
L’avaluació dels indicadors ha comptat amb la valoració de persones expertes del sistema alimentari català, externes al grup redactor de l’informe. Mitjançant una sessió participativa van validar la bateria d’indicadors i contribuir a la discussió dels resultats obtinguts. Aquestes aportacions han permès nodrir amb més visions els resultats de la recerca i també a recollir idees per la seva divulgació.
La fase de divulgació ha consistit en crear els materials per donar a conèixer els resultats de la recerca, que consten en diferents productes: l’informe extens de la recerca, una publicació resum, les infografies amb els principals resultats per dimensions i un espai web amb tots aquests recursos. A més, l’informe es presentarà a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, el proper cap de setmana 27 i 28 d’octubre a la Fabra i Coats de Barcelona.
Els resultats de la recerca porten a afirmar que hi ha dues tendències contraposades: per una banda, l’aprofundiment de la industrialització i la globalització del sistema alimentari, i per altra banda, la major repercussió de les propostes de l’agroecologia i la sobirania alimentària en cada cop més àmbits. Respecte la primera tendència, la creixent integració de Catalunya al Sistema Alimentari Global provoca greus desequilibris ambientals, socioeconòmics i culturals. Alguns d’ells són la dependència de combustibles fòssils i la contaminació d’aigües freàtiques per nitrats, la pèrdua de poder i de rellevància socioeconòmica de la pagesia, els preus desorbitats de la terra agrària o els processos de concentració de poder que es donen en diversos esglaons de la cadena alimentària.
Pel que fa a l’augment de la repercussió les propostes de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, destaca que la producció agrària ecològica hagi augmentat en els últims anys, com també ho ha fet el consum de productes ecològics. En aquest àmbit també destaca el creixent interès per part de les administracions públiques i el desenvolupament de polítiques públiques que fomenten l’agroecologia i la Sobirania Alimentària a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol.
El projecte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Més informació
Dades de contacte:
Associació Arran de terra