En la plasticitat sinàptica adulta es produeix una remodelació de l’estructura postsinàptica i presinàptica. Aquesta remodelació permet a la neurona adaptar-se a noves senyals, potenciant, deprimint, creant o eliminant les sinapsis. En cervell adult, es produeixen dos mecanismes fortament involucrats en la plasticitat, la potenciació a llarg temps (long term potentiation, LTP) o la depressió a llarg temps (long term depression, LTD). Els dos processos són importants per la memòria i l’aprenentatge i s’han vist afectats en malalties psiquiàtriques i neurodegeneratives, com per exemple l’esquizofrènia o l’Alzheimer.
L’aprenentatge i l’adaptació a les senyals externes a través de la plasticitat neuronal no només es basa en la modificació de les sinapsis. A nivell neurobiològic el cervell ha desenvolupat un mecanisme a través del qual incorpora noves neurones. Les seves noves connexions faciliten l’aprenentatge. Aquest procés de generació i integració de noves neurones en cervell adult, s’anomena neurogènesi adulta.
La neurogènesi adulta s’ha identificat en diferents regnes animals, incloent mamífers i en humans (Bergmann et al., 2015). S’ha hipotetitzat que el motiu pel qual es produeix una neurogènesi adulta és la necessitat d’adaptació i integració de les noves senyals externes (Sahay et al., 2011).
S’ha detectat dues zones en les que es produeix neurogènesi adulta en condicions basals: la zona ventricular-subventricular (ventricular-subventricular zone, V- SVZ) i la zona subgranular del gir dentat (subgranular zone, SGZ) (Georg Kuhn and Blomgren, 2011). Hi ha altres zones, com el còrtex i l’estriat, que poden presentar neurogènesi en situacions patològiques (Gould, 2007).
[:]