[:ca]Les sinapsis presenten un procés de maduració durant el qual incrementen el tamany i s’estabilitzen les estructures. Trobem una correlació entre les estructures presinàptiques i postsinàptiques, entre el tamany dels botons i el cap espines, i entre les vesícules i la densitat postsinàptica. La correlació entre estructures presinàptiques i postsinàptiques es manté degut a les molècules d’adhesió i la interacció amb les molècules del citoplasma de cada estructura. Tanmateix, hi ha molts mecanismes involucrats en la morfogènesi de les estructures. D’aquesta manera, les característiques funcionals de les sinapsis es modifiquen al llarg de la maduració, hi ha un increment de la quantitat de vesícules i una modificació de la composició i resposta dels receptors a la zona presinàptica i postsinàptica, respectivament.  

Durant el procés de maduració, les neurones eliminen l’excés de ramificacions i contactes  sinàptics. Un cervell postnatal conté més espines que un cervell adult. El procés d’eliminació dels contactes i remodelació de les dendrites i axó són essencials per a la correcta formació dels circuits neuronals. A més a més, al llarg del procés de maduració neuronal les dendrites i les espines perden de forma gradual el dinamisme estructural. 

 

Durant el desenvolupament, les neurones es connecten i té lloc un procés de refinament de les estructures. Tant les dendrites com els axons pateixen un procés de maduració i estabilització que defineix les estructures neuronals. Aquestes estructures permeten el processament de la informació. Així doncs, el cervell necessita unes estructures estables per integrar les senyals externes. En concret, la capacitat d’integració i processament depèn del robust sistema de connexions. 

 

[:]