[:ca]El telencèfal compren: l’hipocamp, el bulb olfactori i el còrtex. En els mamífers, el còrtex és una estructura laminar agrupada formant 6 capes. Evolutivament és l’estructura més nova i més complexa del cervell. Està composta principalment per neurones i glia. Majoritàriament, el còrtex està format per les neurones piramidals (neurones excitatòries glutamatèrgiques) i les interneurones, (inhibitòries, GABAèrgiques). Totes les neurones es generen en la neurogènesi. Trobem dos tipus de neurogènesi, la neurogènesi embrionària i la neurogènesi adulta. En l’embrionària, els precursors neuronals es localitzen al neuroepiteli de les zones adjacents als ventricles laterals, la zona ventricular(ventricular zone, VZ) i la zona subventricular (subventricular zone, SVZ) i generen els diferents tipus neuronals (Evsyukova et al., 2013; Marin et al., 2010).  

Les neurones piramidals de projecció es generen a la zona lateral del telencèfal. Des de la zona de neurogènesi, les neurones migren per posicionar-se correctament al còrtex en formació. El procés de formació del còrtex s’anomena corticogènesi. Els progenitors neuronals del còrtex també s’anomenen glia radial (radial glia, RG), però la majoria de cèl·lules corticals provenen dels progenitors intermedis. Les neurones generades migren de forma radial fins a la posició definitiva en el còrtex. Les neurones es posicionen formant estructures laminars en un procés de dins cap a fora (inside-out model). D’aquesta manera, les cèl·lules generades inicialment ocupen capes més profundes del còrtex, i les generades posteriorment ocupen capes més superficials.  

A diferencia de les neurones de projecció excitatòries, les interneurones inhibitòries es generen a la zona medial i caudal del les eminències ganglionars (medial and caudal ganglionic eminences, MGE i CGE); i l’àrea preòptica (preoptic àrea, POA) de la zona ventral del telencèfal. Des d’aquestes regions, tenen una migració tangencial fins al còrtex . 

 [:]