El sistema nerviós està dividit en dos parts, el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric. Les dues parts estan formats per cèl·lules semblants però tenen característiques diferents, la més rellevant la capacitat de regeneració. El sistema nerviós central no presenta capacitat de regeneració a diferencia del perifèric que té una capacitat de regeneració.
En el sistema nerviós central troben la medul·la espinal i el cervell. El cervell està format per diferents tipus cel·lulars, principalment neurones i glia. En les diferents regions del cervell, les neurones s’organitzen en nuclis o capes per donar lloc a estructures més complexes. Majoritàriament, totes les cèl·lules neuronals i glials que formen el cervell adult provenen d’un petit nombre de progenitors embrionaris. En les primeres etapes del desenvolupament, aquests progenitors s’expandiran, migraran i es diferenciaran per donar lloc a l’àmplia varietat de tipus cel·lulars que s’estructuren en diferents regions per poder controlar i processar la informació.
En estadis molt primerencs de l’embriogènesi té lloc el procés de gastrulació durant el qual es defineixen les tres capes embrionàries principals: l’ectoderma, el mesoderma i l’endoderma. En aquest estadi de la gastrulació també queda definida la topografia i els eixos principals de l’embrió: antero-posterior i dorso-ventral. A continuació en l’embriogènesi, té lloc el procés de neurulació en el qual es forma la placa neural i evoluciona formant el tub neural.
L’embrió es va desenvolupant, i es produeixen processos de regionalització i diferenciació del tub neural que donen lloc al cervell i la medul·la espinal a la zona anterior i posterior, respectivament. En concret, aquests processos produeixen canvis tant a nivell anatòmic com cel·lular al llarg del tub neural que generen les diferents regions del cervell i la medul·la. La combinació dels diferents gradients de molècules al llarg dels eixos antero-posterior i dorso-ventral genera un entorn particular i únic a cada regió del tub neural. D’aquesta manera, l’entorn únic genera l’especificació dels progenitors neuronals uniformes, que es transformen en progenitors neuronals específics amb un transcriptoma característic de cada regió. Així doncs, les diferents estructures anatòmiques del cervell són el resultat conjunt de processos de proliferació i diferenciació del tub neural. A la zona anterior es formen tres vesícules: prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal. Posteriorment, els mateixos processos produiran l’evolució d’aquestes estructures a l’estadi de cinc vesícules: el prosencèfal es divideix en el telencèfal i el diencèfal; i el romboencèfal es divideix en metencèfal i mielencèfal.
[:]