Vols saber més sobre com es va descobrir i altres curiositats? Técnicas CRISPR: Francis Mojica
Uns anys més tard (2012), les investigadores Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier van descobrir com aquest sistema de defensa dels bacteris i els arqueus podia ser útil en l’edició de genomes d’eucariotes, i en va sorgir una nova tècnica d’edició gènica: CRISPR/Cas9, que entre moltes aplicacions (veure bloc 2) pot arribar a curar malalties genètiques, corregir errors en el genoma, activar o desactivar gens, etc.
Aquesta tècnica es suma a les ja descobertes anteriorment: els ZFN Zinc (Finger Nucleases, 1996) i TALENS (Transcription Activator-Like Effector Nucleases, 2011).
Font: “Applications of genome editing technology in the targeted therapy of human diseases: mechanisms, advances and prospects”, de Li H, Yang Y, Hong W, Huang M, Wu M, Zhao X, 2020, Signal Transduction and Targeted Therapy, 5:1 p.2. doi: 10.1038/s41392-019-0089-y. Copyright 2020 Nature.
Si en vols saber més, el Professor Dana Carrol t’explica els antecedents de l’edició genòmica a “Background on Genome Editing“.
La diferència de CRISPR/Cas respecte les altres tècniques és la facilitat de maneig i la rapidesa i l’eficiència en l’edició genòmica, així com el seu baix cost.
El descobriment de CRISPR/Cas9 va ser premiat amb l’obtenció del Premi Nobel de química l’any 2020.