Bloc II. Epigenètica i mecanismes moleculars
L’epigenètica és la ciència que estudia els canvis en el “marcatge” del genoma que no impliquen un canvi en la seqüència d’ADN però que es poden transmetre entre generacions i poden alterar l’expressió de gens.
Font: Adaptat de Seminari d’Epigenètica. R. Boqué
Una de les característiques més interessants de les marques epigenètiques és que són potencialment reversibles i, per tant, es podrien revertir o retardar a través de fàrmacs o de la dieta.
Surt de l’activitat Pàgina següent
[:es]Bloc II. Epigenètica i bessons univitel·lins
En biologia, s’anomena bessó a cadascun dels dos o més membres nascuts en el part d’un embaràs múltiple d’aquelles espècies en les quals es produeix habitualment un sol individu, com és el cas de l’espècie humana.
En concret, els bessons univitel·lins o idèntics s’originen quan l’embrió, format per poques cèl·lules, es divideix en dos grups per donar a lloc a dos embrions que comparteixen la placenta. Així doncs aquests bessons procedeixen del mateix òvul i del mateix espermatozoide i, per tant, tenen els mateixos gens.
Formació de bessons: (posar link, potser amb una foto de bessons) https://www.youtube.com/watch?v=RbxADfjigsU
Així doncs, els bessons univitel·lins comparteixen els mateixos gens i són pràcticament idèntics a les primeres etapes de la vida. Aquests bessons idèntics però, s’observa que es van diferenciant a mesura que es diferencia el seu entorn. Aquesta característica fa que els bessons univitel·lins siguin un model excel·lent per estudiar i entendre la influència genètica i del ambient sobre els trets biològics, conductes i/o malalties.
Vídeo de bessons univitel·lins: https://learn.genetics.utah.edu/content/epigenetics/twins/
Un cop hagis visualitzat el vídeo, respon quines de les següents afirmacions són verdaderes o falses:
Així doncs, l’estudi sobre bessons idèntics ha permès identificar una sèrie de trets i malalties que tenen un clar component genètic i d’altres que es troben fortament influïts per l’ambient. D’aquesta manera, la recopilació de dades d’un gran nombre de parelles de bessons ha permès identificar el mecanisme molecular de diverses malalties fet que pot contribuir en la prevenció o tractament d’aquestes. Per exemple, quan només un bessó té una malaltia, els investigadors poden buscar elements diferents en els entorns dels bessons. O quan els dos bessons tenen una malaltia, els investigadors poden buscar elements genètics compartits entre els bessons univitel·lins.
[:]