LLuís Solé: Un original método de enseñanza musical apto para todos, en Valladolid

with No hi ha comentaris
Coordinación: Pilar Lago, Cecilia Piñero, Víctor Pliego de Andrés; “Homenaje a Montserrat Sanuy Simón, maestra de maestros y profesores de enseñanza musical en España”, Música y Educación. Revista trimestral de Pedagogía Musical, Madrid, 2007

Coordinación: Pilar Lago, Cecilia Piñero, Víctor Pliego de Andrés; “Homenaje a Montserrat Sanuy Simón, maestra de maestros y profesores de enseñanza musical en España”, Música y Educación. Revista trimestral de Pedagogía Musical, Madrid, 2007

Not. 1290A: Un original método de enseñanza musical apto para todos, en Valladolid

Darrera d’aquest fragment, aparentment pintoresc o folklòric sobre una música que se’ns vol presentar com a un producte divertit i vinculat a un lleure femení, s’entreveuen circumstàncies i realitats d’una gran rellevància i que posen de manifest la penetració, també en el context educatiu i musical, de llavors de modernitat que, imparables, germinaven en plena dictadura. Efectivament, en una primera lectura, se’ns presenten unes activitats musicals i de dansa amb una mirada profundament etnocèntrica i patriarcal, dutes a terme per dones, nenes i religioses que interpreten “la Tarara” al so de les castanyoles. El narrador ens parla, en un to quasi de menyspreu, d’instruments primitius i de moviments instintivament rítmics. No obstant això, aquest fragment documenta un dels primers, sinó el primer, testimoni de l’entrada a Espanya de la metodologia Orff. L’any 1967, mateix any d’aquest noticiari, tornava després d’uns anys d’estudi al Mozarteum de Salzburg, la pedagoga musical Montserrat Sanuy. Sanuy, nascuda a Lleida el 1935, havia estudiat a Madrid, Brussel·les, Lovaina, Lisboa Munic, Paris i finalment a Salzburg on va conèixer i treballar amb el mateix Carl Orff. Fruit d’aquest aprenentatge i de la seva passió per la pedagogia musical va introduir a l’estat Espanyol els principis de les pedagogies instrumentals d’Orff que marquen, juntament amb Dalcroze i Kodaly, possiblement el canvi de paradigma més important en l’educació musical d’occident.

Les imatges, des d’una perspectiva històrica, no són ni pintoresques ni folklòriques ni banals. Ans al contrari, representen l’espora d’una visió d’accessibilitat a la música que ha propiciat un apropament inclusiu i que ha dut, entre d’altres guanys, la idea de música com a un bé comunitari i participatiu de les societats occidentals contemporànies.

Lluís Solé i Salas, PhD. 

Teaching and Research Staff

Music Accessibility & Arts Based Methodologies

Conductor of the  UVic-UCC Inclusive Orchestra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *