http://cartotecadigital.icgc.cat
En la notícia és fàcil copsar l’habitual pràctica del règim totalitari d’utilitzar la difusió de fets, escenaris, projectes o esdeveniments de caire pretesament educatiu com a via de propagació dels seus valors morals. Un dels valors més evidents que apareix al document és el de la caritat, un valor clarament compartit amb l’hegemonia catòlica del moment. Per assolir aquest objectiu, la realitat d’analfabetisme a partir de la qual es desenvolupa tot el discurs possibilita entrar en la perversió d’associar amb relacions simplistes i reduccionistes la situació (d’injustícia) social de les persones amb les seves característiques (suposadament individuals). D’aquesta manera la pobresa, la brutícia, les eines rudimentàries de treball, la humitat de les sales, fins i tot l’envelliment prematur de la població de l’aldea gallega, va identificant-se amb la seva situació d’analfabetisme equiparant-la, alhora, amb la seva condició de persones incultes. És a dir, les condicions de les seves vides només s’expliquen per la llunyania de la civilització que ara, un grup de nois i noies joves amb camises blanques i cara neta, els porten durant les vacances d’estiu.
Algú podria pensar que, malgrat tot, després d’aquesta estada amb joves universitaris el poble viuria la transformació personal i social que l’educació pot donar lloc. Jo no ho penso així. Si observo com simulen (m’arriba més com una representació que no com un registre espontani de l’experiència) les activitats d’ensenyament-aprenentatge, trobo exemples clars de la concepció bancària de l’ensenyament de la lectoescriptura a través de diversos elements característics: sèries de sanefes buides de significació, mobiliari i disposició de l’escola formal dels pupitres per a infants, dictats, , divisió de les aules per sexes (i de matèries entre sexes: les matemàtiques pels homes, l’escriptura per les dones), còpies de textos de llibres a llibretes etc.
Tal i com va argumentar repetidament Paulo Freire, la lectura de la paraula cal que sigui sinònim de la lectura del món. Però analitzant el document, no només es fa evident la impossibilitat d’aconseguir la finalitat de llegir el context per les metodologies emprades, sinó també per la concepció tècnico-instrumental de l’ofici d’educar. El grup d’estudiants obligats a participar a la missió del Servicio Universitario del Trabajo del SEU sense un mínim de formació pedagògica no podien fer el que no es volia que es fes.
Deixa un comentari