Raquel Cercós, Eulàlia Collelldemont: L’atenció a les produccions del període de la dictadura de Franco. Buscant les escletxes

with No hi ha comentaris

Com ja ha estat analitzat per especialistes com Sánchez i Biosca, els NoDo foren un dels instruments propagandístics àmpliament utilitzats en el franquisme. Amb una cobertura legal d’obligatorietat de difusió que cobreix el període que va des de 1942 (Vicesecretaría de Educación Nacional.- Disponiendo la proyección obligatoria y exclusiva del Noticiario Cinematográfico Español y concediendo la exclusividad absoluta de reportajes cinematográficos a la entidad editora del mismo, Noticiarios y Documentales, Cinematográficos “NO-DO”. Boletín Oficial del Estado núm. 356, de 22/12/1942, página 10444. Departamento: Secretaría General del Movimiento. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1942/356/A10444-10444.pdf) fins al 1975 (Orden de 22 de agosto de 1975 acordada en Consejo de Ministros por la que se regula la proyección de cortometrajes en las salas de exhibición cinematográficas y se suprime la obligatoriedad de proyección del Noticiario Cinematográfico Español «NO-DO». https://www.boe.es/boe/dias/1975/09/19/pdfs/A19870-19870.pdf), la constant reiteració dels missatges difosos a través dels NoDo els convertiren en una eina d’educació popular passant a formar part dels simbòlics que associem a la dictadura de Franco. No considerem que sigui per atzar que l’activitat propagandística-informativa dels NoDo (legislada en l’ordre establerta per la Subsecretaría de Prensa y Propaganda.- Normas a que deben someterse los permisos de filmación cinematográfica dentro del territorio nacional. Boletín Oficial del Estado núm. 101, de 10/04/1940, página 2449. Departamento: Ministerio de la Gobernación. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1940/101/A02449-02449.pdf)  depengués inicialment de dos entitats governamentals educatives: la Vicesecretaría de Educación Popular entre 1939 i 1945 per, posteriorment, entre 1945 i 1951, passar a dependre del Ministerio de Educación Nacional (Decreto por el que se organizan los servicios de la Vicesecretaría de Educación Popular de F. E. T. y de las J. O. N. S. Boletín Oficial del Estado núm. 288, de 15/10/1941, páginas 7987 a 7988. Departamento: Secretaría General del Movimiento. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1941/288/A07987-07988.pdf).

Tal i com es va concloure en el Seminari esdevingut el dia 2 de març de 2018 (http://mon.uvic.cat/araef-conceptual-challenges/2018/04/06/araef-team-propaganda-in-documentaries-and-newsreels-from-francoism/) tant la finalitat com l’estructura dels NoDos responien a una clara voluntat de tenir una influència social performativa. Voluntat que es materialitzava amb una representació de fets, pràctiques i propostes que, ajustades o no a la realitat, visualitzaven les idees i imaginaris que el règim volia imposar.

Concretament, i seguint les pautes propagandístiques desenvolupades des dels diferents totalitarismes europeus del segle XX, aquesta intencionalitat de modelar pensaments i cosmovisions es realitzava a partir de la reiteració d’unes determinades idees que es difonien a través de versions unilaterals de les informacions i amb una selecció de temàtiques que s’ajustaven als idearis. Amb missatges senzills i simples (com en el cas de les manifestacions dels estudiants de Trieste de 1946, el reportatge del NoDo donava com a tota explicació de l’origen de la incidència: Los estudiantes entonando himnos nacionales desfilan por las calles). De fet,  trobem una constant pel que fa a les explicacions dels perquès dels orígens de les revoltes: no explicitats o presentant les interpretacions de manera latent. Quelcom que dificultava clarament el contrast immediat de la informació amb estratègies com la proposada per Brecht a On restoring the Truth al 1934.

Entenem doncs, que per accedir als NoDos de manera crítica ens cal desestructurar la informació presentada a fi de cercar les reiteracions, latències i absències i contrastar-les amb fonts paral·leles. Quelcom que també hem aplicat alhora d’analitzar els NoDos sobre manifestacions estudiantils que, més enllà de les ideologies que les promouen, s’inscriuen clarament en una pedagogia de la resistència a la oficialitat i al poder.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *