El franquisme i l’ensenyament agrícola a Catalunya a través del NO-DO. Una visita en blanc i negre a la granja escola de Caldes de Montbui.
Abstract
The school farm Torre Marimon in the town of Caldes de Monbui was a result of a modernization project for agriculture in Catalonia, developed in the first decades of the 20th century. This challenge analyses how the political changes affected that centre of agricultural education and, from a newsreel of NO-DO, how the Franco regime used that school farm in its propaganda, forgetting that it was a creation of political Catalanism.
El número 125 del noticiari franquista NO-DO, del 25 de maig de 1945, s’iniciava amb una visita a la granja escola de Caldes de Montbui, situada a la masia de Torre Marimon. La notícia obviava completament els orígens d’aquella granja escola, que havia estat una peça destacada en el projecte de modernització de l’agricultura catalana. Un projecte basat amb l’establiment d’escoles agràries, de nivell superior, mitjà i elemental, destinades a formar els tècnics i els professionals de l’agricultura a Catalunya. Una modernització que comptava també amb la creació d’uns serveis tècnics d’agricultura, destinats a fomentar la producció agrícola i ramadera, així com assessorar la pagesia catalana. Un conjunt d’escoles i serveis que van formar un sistema català d’ensenyament agrari.
Des de principis del segle XX, el catalanisme polític havia impulsat la creació d’un conjunt organismes, escoles i institucions pròpies d’un estat modern. La Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya i, més endavant, després de la Dictadura de Primo de Rivera, la Generalitat de Catalunya, van desplegar aquest projecte de modernització del país, dins del qual també hi va tenir cabuda l’agricultura i la ramaderies catalanes. De tota aquella política, sovint recordem només la creació d’altres institucions, de caràcter lingüístic o cultural, o les infraestructures que es van construir, però volem remarcar que també en el terreny de l’agricultura i la ramaderia, la intervenció de les institucions catalanes va ser molt important.
L’existència de la granja escola de Caldes de Montbui, durant el franquisme, era una conseqüència directa d’aquella política de modernització del catalanisme, que va poder desplegar des de les institucions públiques fins a finals de la guerra civil. Per estar estretament vinculada a un projecte del catalanisme polític, que el franquisme tant havia combatut, ens podria sorprendre la inclusió en un NO-DO d’una notícia sobre el funcionament de la granja escola, emesa en els anys inicials del NO-DO. En aquet sentit, apuntem, que el règim franquista i el seu aparell de propaganda, no va tenir cap problema per transformar, desvirtuar i utilitzar el que havien fet els seus enemics.
Amb l’ensenyament agrícola a Catalunya durant el franquisme, amb el cas de la granja escola d’agricultura de Caldes de Montbui entre altres, ens trobem amb una situació paral·lela al que van fer els franquistes en el terreny cultural. N’és un exemple clar una figura cabdal en la recuperació del català com a llengua literària, com va ser el poeta Jacint Verdaguer. El franquisme va utilitzar el mite de Verdaguer, fins al punt que avui dia el podem considerar un “Verdaguer Segrestat” pel franquisme, tal com porta el nom una exposició inaugurada l’any 2017 amb aquest nom a Folgueroles, impulsada per la Casa-Museu Verdaguer i que es pot resseguir en anteriors aportacions al blog.
Referència del No-DO analitzat
«Barcelona.Una visita a la escuela práctica de agricultura de Caldas de Montbuy», NO-DO, 25 de maig de 1945, núm. N 125 A. Disponible a: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-125/1487561/
Josep Casanovas Prat, Raquel Cercós Raichs i Jordi Garcia Farrero
Deixa un comentari