«En los cursos para jefes de campamento del Frente de Juventudes, las nuevas mocedades de España reciben la más perfecta instrucción y entrenamiento. ES LA VIDA SANA AL AIRE LIBRE y con disciplina militar donde la educación física se combina con las adecuadas enseñanzas teóricas».
Abstract:
The nature was part of the landscape of the audiovisual productions during the Francoism. To achieve a precise knowledge of how the nature was showed, allows us to better profile this educational landscape. In the NO-DO productions nothing was casual, thus the scenarios also had an intention. That’s why we’ve found convenient to analyze this NO-DO about youth campsides from the landscape perspective (presence, ubication, typology of the natural elements shown, and the relationships between the people and tha nature). In the commentary, some of our conclusions are explained.
Amb aquesta interlocució s’inicia el reportatge breu sobre el “FRENTE DE JUVENTUDES. La vida en los cursos para Jefes de Campamentos”, No-Do. Noticiarios y documentales cinematográficos. Noticiario. N.72B del 15/05/1944 (accés: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-72/1466856/) que té una durada total d’ 1 minut 31 segons; la seqüència analitzada transcorre entre el minut 07:51 i el 09:22. En aquesta “notícia” podem veure representats alguns dels elements i característiques que conformaran la relació amb la naturalesa que tenia el franquisme pedagògic. Uns elements que tant l’Eulàlia Collelldemont com la Raquel Cercós hem estudiat per desenvolupar el treball “The Nature as a pedagogical icon” destinat a ser presentat en el panel Preformed panel nature as a propagandistic icon during totalitarianisms. Tracing transnational semblances and differences showed in visual representations” del congrés Education and nature. ISCHE40. Berlin, 29.08. – 01.09.2018.[1]
En aquest estudi ens interessa, sobretot, analitzar com es tracta la naturalesa quan apareix en moments formatius. La pregunta que subjau al treball és saber fins a quin punt s’ha iconitzat la naturalesa en el si de la doctrina educativa del franquisme. Això és, volem conèixer si la naturalesa és considerada un entorn neutre (present de manera atzarosa en les seves pràctiques) o bé si es cerca desenvolupar les activitats formatives en el seu sí com a ambient d’estimulació (buscada i aprofitada) o, per contra, i en darrer lloc, si l’havien convertit -almenys en les representacions- en paisatges trepitjats per la presència i difusió de la construcció cultural i social del règim.
A fi de poder realitzar l’estudi s’ha optat per estudiar en deteniment aquelles “notícies” i “reportatges” que, com l’assenyalat, tenen com a eix principal els campaments del Frente de Juventudes i de la Sección Femenina. La decisió s’ha pres al considerar que és en aquests campaments que existeix -de manera fluida i completament normalitzada- la relació entre: formació de la joventut, la formació política (en el ser i en l’estar) i la naturalesa. Per realitzar-ho, s’ha seguit un procés d’anàlisi de continguts orals i gràfics (mitjançant l’esquematització dels enquadraments), tenint present les diferents seqüenciacions dels moments de la producció. Amb aquest sistema, doncs, hem analitzar una sèrie de dispositius de representació que detallem a continuació amb l’exemple del No-Do que ens ocupa:
- Presència de la naturalesa en el transcurs de les activitats formatives. En el No-Do que ens ocupa, podem veure com la naturalesa sempre hi és present, des del primer enquadrament al darrer. Ara bé, si mirem l’ocupació de l’espai disponible dels elements naturals, això és, si la naturalesa ocupa significativament un espai central, de fons o és anecdòtica, veiem com en aquest cas la naturalesa esdevé el fons de l’acció.
- Més al detall, a l’analitzar la posició dels elements en la gravació cinematogràfica, tot identificant el lloc de la pantalla que ocupen els espais naturals, observem com la natura embolcalla les accions. Un exemple el veiem en la següent escena, que apareix en el minut 08:16 i en el que al tractar-la veiem que el fullam dels arbres dibuixa el marc de l’escena, li dona límit i parcialment la invisibilitza, encara que no resta importància a l’acció, sobretot perquè aquesta es veu reforçada amb la locució que dicta de la següent manera: La clase de gimnasia ocupa un lugar preferente en estos entrenamientos.
Cert és que en un dels enquadraments, concretament en el corresponent a l’atletisme i que acompanya la locució a la qual fèiem referència a l’inici, l’acció transcorre a través de la naturalesa (enquadrament del minut 08:14) i en el que tant la direcció del moviment com la construcció humana que apareix (el pont) encara reforça més la idea d’estar travessant la naturalesa, quasi partint-la per la meitat.
- D’altra banda, les referències a la naturalesa en els discursos orals, ens ajuden a ubicar la voluntat de reforçar el missatge visual. En aquesta ocasió, tot i que l’expressió ve ressaltada per el to de veu, la referència a la naturalesa només apareix un cop. El corresponent ja citat “aire lliure”. En aquest sentit, es va perfilant com en aquest No-Do, la naturalesa més que un entorn neutre és un ambient d’estimulació. Però no podem dir que és paisatge encara.
- Precisament, analitzant les interrelacions entre subjectes i naturalesa, podem veure si es fa present la dimensió paisatgística de l’espai natural. Aquí ens hem detingut a observar la tipologia de la relació entre natura i individu/s i, en aquest cas, resulta accidental i no voluntària. A més, sol donar-se en un context grupal, quelcom que també lliga amb el fragment de locució que diu: Adiestramientos útiles donde se ensalza el sentido de la colaboración y la habilidad manual. (minut 08:36). La naturalesa és allà però la interacció amb la mateixa és mínima. En coherència amb aquest fet, d’entre la gradació d’actitud que va des d’una actitud passiva, d’aprofitament o de repte, assenyalaríem que en el fragment analitzat es percep una actitud passiva. Així mateix, els usos són anecdòtics: els monitors seuen al prat, però perquè és allà, podrien seure fàcilment en un entarimat. El mateix succeeix en l’espera de les ofrenes a los gloriosos caídos (minut 09:14), on asseguts en rotllana, els habitants del campament, senzillament, ocupen l’espai.
Tots aquests elements ens porten a dir que, en aquest No-Do, la naturalesa no esdevé un paisatge icònic sinó un espai caracteritzat per estar envoltat de naturalesa que conté elements de construcció humana (simbòlics, com el cas de la creu a l’inici, i de necessitat, com la sèrie de cabanyes, el cartell assenyalant la cuina, el pont o les pistes esportives) i que presenta la imatge d’una naturalesa amable i dominable.
[1] https://www.erziehungswissenschaften.hu-berlin.de/de/historische/program-ische-40/
Deixa un comentari