En Roger Feijóo és estudiant de 4t de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i en Pau Thomen fa 3r de Biomedicina. Ambdós comparteixen l’afició pels castells, cosa que els ha portat a compartir el lideratge dels Emboirats, com a caps de colla. Dissabte passat, la colla castellera de la UVic celebrava els seus primers 15 anys d’existència amb una gran actuació a la plaça Major de Vic.

Els Emboirats celebreu el vostre 15è aniversari. Com valoreu aquesta quinzena d’anys de castells a la UVic? Quins han estat els moments més destacats?

Han sigut 15 anys de molts moments bonics i és difícil de triar-ne algun específicament. Creiem que si ens haguéssim de quedar amb algun, seria l’assoliment dels castells de 7, el 2017. Va ser una fita molt important i va ser el moment que va fer créixer la colla, fins que va arribar la pandèmia i es va haver de començar de zero. Des del 2021-2022, han sigut anys difícils quant a nombre de castellers i assoliment d’objectius. És per això que un dels altres moments més destacats ha estat aquest any, quan hem recuperat el 2 de 6 després de 7 anys, i els castells de 7 que vam aconseguir dissabte passat, quan vam celebrar el 15è aniversari de la colla a la plaça Major de Vic.

Què diferencia una colla castellera universitària d’una colla tradicional?

A diferència de les colles tradicionals, les universitàries tenen una renovació constant dels seus membres, ja que quan acaben els estudis deixen la colla i això dificulta una progressió constant.

Les colles universitàries tenen un component més social i recreatiu, en general, i s’hi busca un equilibri entre formació castellera i convivència lúdica entre estudiants. Com que tots els integrants són estudiants, les diades castelleres es fan entre setmana i no són tan competitives com les diades tradicionals, i sempre acaben amb una festa de germanor.

Com aconseguiu implicar els estudiants en el projecte, tenint en compte que la universitat té una rotació constant d’alumnes? D’on són els alumnes que en formen part?

Com bé hem dit abans, hi ha una rotació constant dels membres per raó dels estudis i altres obligacions que puguin tenir. És per això que estem formant constantment nous integrants perquè hi hagi una successió quan els veterans deixin la colla. Quan arriben nous membres, però, la clau perquè es quedin és que s’ho passin bé, facin nous cercles d’amistats i coneguin la tradició castellera, malgrat que això últim hi ha gent a qui li interessa més o menys. Considerem, però, que és la nostra obligació fomentar i estendre les arrels del país.

Com s’organitza el dia a dia de la colla? Quin és el vostre sistema d’assajos?

La nostra setmana, l’organitzem en tres assajos, dos de nocturns, el dilluns i el dijous, i un altre al migdia, els dimarts. En temes de gestió la colla es divideix en dos grans grups. La Junta és la que s’encarrega més de la burocràcia i del bon funcionament de la colla, ja siguin activitats, relacions amb la universitat, integració de nous membres. També hi ha la Comissió de Gènere, la d’Activitats Lúdiques… totes gestionades a dintre de la Junta, però encapçalades per les presidentes, que són qui realment ho porten tot al dia.

Després hi ha la Comissió Tècnica, l’encarregada del bon rendiment de la colla “castellerament” parlant. Organitzen els assajos, marquen objectius, estudien els castells, i vetllen per assolir els millors castells possibles i alhora pel benestar general de la colla, perquè tothom hi estigui involucrat. També hi ha petites comissions, totes elles encapçalades pels caps de colla.

Què significa per a vosaltres ser caps de colla dels Emboirats? Quina és la part més gratificant i quina la més difícil?

Ser caps de colla dels Emboirats és molt més que liderar la colla; és una gran responsabilitat envers els membres actuals i tots aquells que ens han precedit. La nostra tasca no només consisteix a fer-ho bé durant el nostre mandat, sinó també a deixar la colla en bones mans i amb el coneixement necessari perquè continuï creixent.

A vegades, el càrrec és dur, ja que tenim l’última paraula i ens toca prendre decisions difícils, que poden agradar més o menys. Hem après que tot el que fem ho fem pensant en el bé general del grup i que, malgrat que en alguns moments la gent pugui no estar del tot contenta, som nosaltres qui hem decidit assumir aquesta responsabilitat. Al final, confiem plenament en el nostre criteri i en la confiança que la colla ens ha dipositat.

Més enllà dels moments complicats i de les dificultats que puguin sorgir, la part més gratificant és veure com la colla assoleix els seus objectius, i es manté cohesionada i feliç. Tant als assajos com a les diades o a les festes, el millor reconeixement és comprovar que la colla gaudeix i creix com a grup. Per nosaltres, la salut col·lectiva dels Emboirats és el més important.