“L’humor és una eina molt poderosa per combatre el masclisme”

“Lula Gómez, nascuda a Buenos Aires i resident des de fa anys a Barcelona, és realitzadora i animadora d’stop motion i és coneguda per la websèrie feminista “Eres una caca” que difon principalment a través d’Instagram des de finals de 2017 i que ja compta amb més de 172.000 seguidors. És també fundadora i directora de l’Academia d’Animació de Barcelona on exerceix com a professora. El 2016 va crear amb altres companys l’Stop Motion Barcelona Short Film Festival, el primer i únic festival a l’Estat espanyol dedicat exclusivament a l’animació stop motion. Amb motiu del Dia internacional contra la violència a les dones, dimecres passat la Lula va ser la conferenciant convidada a l’Aula Magna a la xerrada “Eres una caca: guía para entender y desmontar el machismo”, títol que també duu el llibre que va publicar al març. 

  • Ens pots explicar què és i en què consisteix la websèrie “Eres una caca”? 

“Eres una caca” és una sèrie de gags d’humor que pretén denunciar situacions masclistes que vivim les dones diàriament a través de l’humor, ja que totes en menor o major mesura hem viscut aquestes situacions. El personatge de la sèrie és una “caca masclista” i la idea és que en el moment que escoltes el que diu la caca t’adonis que això mateix t’ho ha dit el teu cunyat, el teu pare, la teva parella… 

  • Quins són els motius que et van impulsar a barrejar l’humor i la sàtira amb un destacat discurs feminista? 

La via de comunicació que vaig escollir va venir donada per la meva feina, ja que soc animadora d’stop motion, soc professora d’aquesta disciplina i també he treballat fent curtmetratges i espots per publicitat. Pel que fa a l’humor… soc argentina i soc “pesadíssima”, tot el dia estic fent acudits dolents. I el feminisme té el poder d’envair-te, i arriba un dia en què tu mateixa et dius: “no puc més, de tot això n’hem de saber més i parlar-ne”. En realitat, jo sempre dic que el feminisme és com una secta perquè el que volem és difondre la paraula entre les nostres germanes i que es conegui cada vegada més. Aleshores es van reunir les tres coses i d’aquí en va sorgir Eres una caca. En realitat no va néixer per convertir-se en una sèrie, sinó que vaig fer el primer capítol per compartir amb les meves amigues, i de fet vaig pensar que em tancarien el compte, però no. Li comentava abans a l’Anna Pérez, la directora de la Unitat d’Igualtat, que jo crec que és l’humor el que fa que la sèrie sigui ben acceptada pels al·ludits, els quals crec que encara estan una mica confosos i no entenen molt bé si els estic insultant o no. Per sort, aquest primer capítol es va viralitzar i va tenir molta difusió per acabar transformant-se en una sèrie.

  • Per tant, la “tifa” com a figura vol fer una analogia d’aquestes persones masclistes? 

Sí, és una forma molt subtil de dir-los que són una “caca”.

  • Sabem que a la sèrie hi han col·laborat reconegudes artistes de diferents àmbits com l’actriu i directora Leticia Dolera i la il·lustradora de la Lola Vendetta, Raquel Riba Rossy. Quins han estat i són els teus referents/influències feministes?

Els meus referents de teòrica feminista són, per descomptat, Simone de Beauvior i, com a més properes, la meva referent principal és l’Ana de Miguel que és una feminista i filòsofa contemporània meravellosa que tothom hauria de llegir; també Amelia Valcárcel, companya de feina de l’Ana de Miguel que també és brillant i molt sarcàstica; Celia Amorós, que va ser la mestra de les dues anteriors. I després he d’esmentar feministes més properes encara com són l’Amelia Tiganus que és exprostituta i duu a terme una gran lluita contra el sistema de les prostitucions; les meves amigues les Towanda Rebels i, per suposat, la Raquel Riba Rossy, creadora de la Lola Vendetta amb qui vaig fer amistat a partir d’aquest projecte perquè ella va ser una de les que em va ajudar. I és que he de destacar el fet que m’he trobat amb artistes consagrades que han sigut súper generoses amb mi com, per exemple, la mateixa Raquel o la Flavita Banana que s’han trobat amb la sèrie, els ha agradat i ho han compartit i d’aquesta manera m’han ajudat a fer que el projecte creixés. Sempre m’agrada explicar-ho per desmentir el mite que a les dones ens agrada competir entre nosaltres mateixes, que no podem treballar juntes…

“La sororitat és ser empàtiques amb la situació d’opressió de les nostres companyes, ajudar-nos, parlar i donar-nos suport entre nosaltres”

  • Aleshores, davant del patriarcat, cal sororitat i empoderament? 

És clar que estem molt millor que companyes de generacions anteriors, però tot i així ens trobem en un moment d’opressió en el que el fet de poder parlar, per nosaltres ja és revolucionari. El fet d’ajuntar-nos per parlar sobre el que ens succeeix ja genera una revolució, perquè això ja ens dona la pauta que deixa en evidència que no es tracta de casos aïllats, sinó que tot pertany a un sistema d’opressió. Així que, per descomptat, sororitat entre nosaltres, hem de parlar i comprendre l’altra persona. Això no vol dir, i m’agradaria aclarir-ho, que la sororitat consisteixi a estimar-nos totes; és evident que hi ha dones dolentes, dones que et cauen malament, dones estúpides… Justament estem parlant d’això quan tractem el feminisme: les dones som éssers humans, així que tenim la capacitat de ser brillants i també de ser idiotes i no tenim perquè caure’ns bé entre totes. Així que la sororitat és ser empàtiques amb la situació d’opressió de les nostres companyes, ajudar-nos, parlar, donar-nos suport entre nosaltres, que és el que justament fan els homes, la fraternitat que es crea entre ells.

  • Dilluns vinent commemorarem malauradament el Dia internacional contra la violència a les dones. El feminisme continua sent necessari: com podem integrar aquest discurs feminista a l’esfera acadèmica i convertir-lo en una eina pedagògica potent en un espai d’oportunitats com és la universitat? 

Simplement explicant-lo. No estem en un moment en què puguem dir: “el que està fallant de l’educació feminista és que no es comprèn o que no s’està explicant bé”. Estem en un món en què el feminisme no s’explica; aleshores cal començar per explicar-lo i introduir-lo per la seva la història. Per tal d’integrar-lo en qualsevol assignatura s’ha de tenir una mirada feminista; les dones som la meitat de la població i ens incumbeix a tots, tant homes com dones. De fet, l’abolició del gènere i la lluita contra el patriarcat és un benefici per a tots i totes. Mira, tinc un fill de nou anys i li he explicat el feminisme des de ben petit. Quan tenia quatre anys i mirava Star Wars, ell era capaç d’entendre la intricada història del famós “Yo soy tu padre“. Per tant, si ell va comprendre allò, pot comprendre també el funcionament del patriarcat. O sigui, és un discurs que es pot explicar a nens i nenes i, per descomptat, s’ha d’explicar a la facultat.

  • En què consisteix l’abolicionisme que defenses? En parles sobretot pel que fa a la pornografia, la legalització de la prostitució i dels ventres de lloguer…

El feminisme radical lluita per abolir la prostitució, la pornografia i els ventres de lloguer. Són tres pilars molt forts del patriarcat perquè normalitzen la idea que les dones estem aquí per complaure els homes, però, el més greu: estem aquí per complaure els homes vulguem o no fer-ho. En el cas concret de l’abolició de la prostitució us recomano llegir a Kajsa Ekis Ekman, feminista sueca que explica l’èxit de sistema abolicionista nòrdic, que no persegueix ni vulnera en cap moment els drets de les dones en situació de prostitució i ha aconseguit canviar la mentalitat dels homes, que ja no veuen com una opció més la de sortir a comprar dones. El debat s’ha de centrar en el fet que el patriarcat transforma els desitjos dels homes en drets, i qualsevol cretí amb un bitllet a la mà pot aconseguir un cos de dona per una estona en qualsevol rotonda.

“El feminisme t’arruïna la vida que tenies, però te’n regala una de molt millor”

  • Què espera el sistema de nosaltres com a dones? Ens queda encara molt camí per recórrer? 

Malauradament, és clar que sí. Però això no és motiu de desànim. Més camí els quedava a les sufragistes i aquí estaven elles donant-ho tot. El patriarcat espera de nosaltres el que ja ha aconseguit amb tant d’èxit: treballs de cura i servitud gratuïts, sexe sense importar el nostre desig, submissió, bellesa i somriures, perquè se suposa que tot això ho hem de fer convençudes que es tracta de la nostra vocació.

  • Una vegada vas dir que “la llibertat dels homes es basa en l’esclavitud de les dones”. En quin sentit vas fer aquesta afirmació?

Tornant a la meva resposta anterior, aquest treball no remunerat de les dones, el de criança i cures de l’espècie, ha permès als homes sortir a conquerir el món. La seva llibertat es basa en la nostra submissió.

  • D’altra banda, quin és el lema que et defineix?

Ui, no sé. M’agrada sempre dir que el que ens allibera és el pensament. Però també que el feminisme t’arruïna la vida que tenies, però te’n regala una de molt millor.

  • Quina és la teva cançó preferida?

Ah, no, la pregunta més difícil! Tinc playlists eternes de temes que adoro. Estimo el jazz, el rock, detesto el trap i el reggaeton. Dit això, la primera que se m’acut ara és Everybody Step, d’Ella Fitzgerald i Chick Webb.

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona?

El viatge que vaig fer des d’Argentina a Catalunya per quedar-me a viure aquí. Literalment, em va salvar la vida. Estimo aquesta terra.

  • Quin és el teu major somni?

Que aquesta nova onada de feminisme aconsegueixi canvis en les lleis, en el codi penal. Que les dones feministes aconseguim accedir al poder i aconseguim tenir a les nostres mans eines per aconseguir canvis grans.

  • Ens recomanes una app que facis servir sovint o algun programa informàtic que t’agradi i que et faciliti la vida?

Com a bona friqui que soc, us recomano l’Stop Motion Studio si voleu incursionar en l’animació; PlantSnap per reconèixer qualsevol tipus de planta que us trobeu; Star Walk per saber quines estrelles esteu veient quan mireu al cel de nit i, si sou friquis dels arcades dels 80 com jo, el joc de Stranger Things per a mòbils és genial.