“Tendim a buscar allò que ens manté dins la zona de confort, però realment quan evolucionem com a persones és quan som conscients de totes les opinions que hi ha al món; aleshores podem construir la nostra identitat i els nostres pensaments tenint en compte la realitat que ens envolta”

L’Oriol Peiris és ex-estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Empresarial. Fa uns mesos, juntament amb el seu germà Ignasi, que és enginyer, van impulsar una iniciativa solidària a Osona per abastir els centres sanitaris de material de protecció contra la Covid-19. Aficionat a la impressió 3D, es va posar mans a l’obra en saber que a l’Associació Sant Tomàs els mancava material. A través d’una crida a les xarxes socials va aconseguir que una cinquantena de persones d’arreu de la comarca els ajudés, cadascú des del seu domicili particular, a produir màscares de protecció facial de plàstic. A continuació, l’Oriol ens explica com van construir tot l’entramat fins a aconseguir que moltes empreses els regalessin el metacrilat específic que els calia per a fabricar-les.

  • Oriol, com va sorgir la idea de fabricar viseres de protecció fent ús d’una impressora 3D?

La idea va sorgir després d’adonar-nos que, degut al COVID-19, la majoria de centres sanitaris tenien mancança de material sanitari per a protegir-se. Davant d’aquesta mancança, el poc material que arribava anava directe als hospitals de referència i, per tant, els centres més petits es veient totalment desemparats. Estem parlant de residències de gent gran, residències amb persones que tenen necessitats especials, etc. Aquí va ser quan vaig contactar amb l’Associació Sant Tomás per oferir aquestes solucions i vam començar a produir-ne en massa per poder donar una protecció integral unipersonal per a cada persona que treballés al centre.

  • Quantes viseres vau poder fer i repartir?

El que al principi havien de ser 150 proteccions individuals adreçades al personal de Sant Tomás van acabar sent un total de 2.300 viseres de protecció facial i 800 pinces per evitar ferides per l’ús de la mascareta. En començar a abastir a Sant Tomàs altres centres ens van demanar també ajuda, així que vam començar a buscar més gent amb impressores 3D (al final es va liderar un equip de més de 50 persones, entre les quals hi havia personal involucrat de diferents escoles de Vic) que produís viseres de forma ininterrompuda. L’Ajuntament de Vic va posar l’equip de Protecció Civil al nostre servei per encarregar-se de la logística de recollida de viseres als domicilis (recordem que no podíem sortir de casa), i a casa meva és on es muntaven totes les viseres per després distribuir-se als centres i hospitals que ho necessitaven (residències, l’Hospital de Granollers, l’Hospital Josep Trueta, el CAP de Terrassa, etc.).

  • Com valores l’experiència?

Va ser una experiència molt enriquidora. Crec que quan hi ha una situació límit és quan veus el pitjor i el millor de la societat. D’aquesta experiència m’enduc un equip humà increïble, que va confiar en mi per poder ajudar a tota una comarca i, més endavant, a hospitals de tot Catalunya, que va treballar nit i dia, ajudant-se entre ells, pagant tot el material de la seva pròpia butxaca i aportant coneixement i temps de forma totalment altruista. En cap moment vam buscar reconeixement; per nosaltres la satisfacció de poder ajudar a qui ens estava cuidant a nosaltres i a les nostres famílies era la prioritat.

  • D’altra banda, què és el que més t’agrada de la UVic?

De la UVic m’emporto principalment el tracte personal que vaig rebre en tot moment. Crec que cada persona té unes necessitats diferents i situacions diferents, el fet de tenir un tracte tant proper i tant humà va fer que em pogués desenvolupar professionalment mentre estudiava i que els meus estudis no frenessin les meves inquietuds professionals.

  • Quin lema et defineix?

És complicat escollir-ne un, però em sento molt identificat amb ”Sí a tot” com una forma de veure la vida i una actitud amb la que llençar-te al món; mentre que també em sento identificat amb ”L’actitud no és negociable”, ja que crec que el motor que mou aquest món no és el talent, sinó la actitud.

  • Ens recomanes una app o qualsevol eina informàtica útil?

Cap en concret. Recomano llegir, però llegir allò que no ens agrada. M’explico: sempre tendim a buscar allò que ens manté dins la zona de confort (diaris que comparteixen la nostre ideologia política, llibres de temes que ens agraden…) però realment quan evolucionem com a persones és quan som conscients de totes les opinions que hi ha al món; després podem construir la nostra identitat i els nostres pensaments tenint en compte la realitat que ens envolta. Per tant, sempre recomano llegir, però llegir allò que no t’agrada.