“Estem vivint un moment màgic en què tot el món està paralitzat, estem deixant respirar la Terra i se’ns està donant l’oportunitat de deixar-nos respirar a nosaltres com a éssers vius”

L’Helena estudia actualment el tercer curs d’Educació Primària i és integrant de la colla castellera dels Emboirats des del 2017, encapçalant ara mateix la presidència de l’agrupació. Ens explica com està vivint des del confinament la reorganització de les classes en format online i com encara el grup casteller la nova situació.

  • Helena, com estàs vivint des de casa el nou context de treball? Com t’organitzes el dia a dia per tal de fer el seguiment de les classes, estudiar i a la vegada també tenir temps d’oci?

Doncs la veritat és que no em puc queixar gens, estic bé. Aquests dies m’estan servint per pensar molt, desaccelerar-me i tornar-me a trobar. He de dir, però, que com tothom tinc dies més bons i més dolents.

Tinc el costum de llevar-me d’hora pels volts de 2/4 de 8, esmorzo i faig una mica d’esport, això m’ajuda a activar-me. Tot seguit em dutxo i començo a fer la feina de la universitat. Hi ha dies que hi he d’invertir més temps i d’altres que no, en funció d’això adapto la resta del dia per poder fer altres coses. Crec que si ens organitzem bé podem tenir temps per esbargir-nos, estudiar i gaudir del confinament.

  • Com valores la resposta del professorat per adaptar-se ràpidament a aquesta nova dinàmica d’ensenyament?

La valoro molt positivament. Abans del confinament crec que els professors i professores van poder predir una mica la situació que s’esdevindria. Això els va portar a que durant l’última setmana que vam assistir a la Universitat se’ns comencés a mentalitzar pel que vindria i, fins i tot, algun professor ja ens va explicar el format de l’assignatura en línia. Crec que és una situació estranya per tothom; totes i tots estem intentant reaccionar de la millor manera, encara que crec que ara amb el confinament tenim més tasques que abans.

  • En el cas del teu grau, quines són les eines tecnològiques que esteu utilitzant i en quin sentit?

Depèn de l’assignatura, però bàsicament estem utilitzant totes les eines que se’ns ofereixen al Campus Virtual (fòrums, el mateix campus on es pengen els documents, etc.) i en una assignatura fem les classes en línia amb el programa Zoom.

  • Tenim entès que Els Emboirats també us heu vist obligats a adaptar-vos a la nova causistica. Com i per quins canals us esteu comunicant per tal de mantenir el contacte habitual?

Bàsicament ens comuniquem a través del grup de Whatsapp de la colla, fem videotrucades i juguem molt al llop a través del Telegram. També hem intentat tenir les xarxes socials actives amb el hashtag #emboiratsacasa i actualment tenim un projecte en marxa a escala interna de la colla que més endavant, si tot va bé, en veureu els resultats. La veritat és que no és difícil mantenir el contacte entre els emboirats i emboirades, perquè més enllà de ser una colla castellera també som un grup d’amics i amigues.

  • De fet, continueu molt actius a les xarxes socials i dijous passat vau substituir l’Aniverfest per un sopar telemàtic. Com va sorgir la idea?

Sííí! Va ser molt divertit veure’ns cadascú a casa seva i fent broma de la situació. La idea va sorgir d’una membre de la junta que va proposar organitzar un sopar i celebrar igualment l’”Aniver”, però des de casa. S’ha de dir que l’Aniverfest és una diada molt esperada en l’àmbit casteller universitari i per aquesta raó no podíem passar per alt un dels actes més estimats per la colla.

  • D’altra banda, què destacaries de tota aquesta experiència i de la gestió acadèmica de la UVic?

Aquests dies de confinament reflexionant amb diverses emboirades hem pogut compartir una mateixa visió de la situació: creiem que estem vivint un moment màgic en què tot el món està paralitzat, estem deixant respirar la Terra i se’ns està donant l’oportunitat de deixar-nos respirar a nosaltres com a éssers vius. És una situació extraordinària que totes i tots hauríem d’aprofitar per créixer com a persones i en consonància amb la Terra.

Respecte a la gestió acadèmica de la UVic, la veritat és que ha respost molt bé a la situació i se’ns ha informat en tot moment de les mesures aplicades a partir del Covid-19. També trobo molt interessant que durant els dies previs al confinament se’ns expliqués com prevenir i respondre davant el contagi. A més, se’ns estan posant moltes facilitats per poder continuar amb les classes. Convido, però, a que des de l’àmbit universitari s’empoderi els estudiants a reflexionar sobre la situació que vivim i sobre les seves pròpies vides.

  • Amb quin/a company/a de classe faries un sopar virtual?

Amb totes i tots els de la classe, són molt divertits i bona gent.

  • Quin lema et defineix?

No m’ho havia plantejat mai, però segurament seria alguna frase d’en Victor Küppers sobre l’actitud per viure la vida. Per cert, aprofito per recomanar el capítol de l’Efecte Actitud del programa l’Ofici de Viure de TV3. Són només 29 minuts que abasten per reflexionar tota una vida.

  • Quina és la teva cançó preferida?

Qualsevol de Manel.

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona? I quin és el proper viatge que somnies fer un cop aixecada l’ordre de confinament?

No crec que m’hagi marcat cap viatge en especial com a persona, sinó que són les persones que m’he anat trobant al llarg de la vida les que m’han marcat i m¡han fet ser qui sóc ara.

Una vegada aixecat el confinament i si tot va bé, marxem un mes amb dues emboirades més al Vietnam i les Filipines. Crec que no puc estar més entusiasmada per fer aquest viatge amb dues persones excepcionals com són la Mar i la Maria.

  • Quin és el teu major somni?

Poder viure d’acord amb els meus principis.

  • Ens recomanes una app o qualsevol eina informàtica útil per aquest període de quarantena?

Sí, els vídeos de Youtube del canal Gymvirutal de la Patri Jordan. L’energia que transmet aquesta noia a l’hora de fer esport a través d’una pantalla és d’agrair en aquests dies de confinament.

  • Tens cap record o anècdota viscuda a la Universitat que vulguis destacar?

Sí, és un fet que es repeteix cada dijous i cada dimarts, quan arribo a l’assaig d’Emboirats. El moment de deixar totes les coses, canviar de xip i observar l’assaig ja començat… Veure totes les persones que formen part de la colla, cadascuna amb la seva vida, amb els seus maldecaps i preocupacions, però sempre amb un somriure i disposades a construir cap amunt. Aquesta és la meva anècdota de la qual tots els emboirats i emboirades en formen part.