“Vull intentar aprendre a viure de manera independent, però si no ho aconsegueixo almenys hauré estat valent en intentar-ho!”

L’Eloi és un jove treballador amb Síndrome de Down que forma part del Programa de Convivència que lidera la UVic-UCC. Treballa a la Creu Roja des de fa 13 anys, forma part de la colla castellera dels Sagals d’Osona i ha sigut nedador de competició amb el Club CAR, que depèn de l’Associació Sant Tomàs. De fet, Collell acumula medalles de multitud de competicions guanyades, entre elles la mitja dotzena de guardons que es va endur dels Special Olympics el 2016, el certamen per a persones amb discapacitat més important d’Europa. Des de fa dos cursos que participa de l’experiència de conviure amb universitaris a Vic i també de gaudir moments amb altres estudiants voluntaris que li donen suport en diferents aspectes de la seva vida, sempre assessorats i tutoritzats per personal expert del Servei d’Atenció a l’Estudiant amb Diversitat Funcional (SAEDF). La gratificant experiència l’impulsa a cercar nous estudiants per al proper curs acadèmic amb qui compartir el dia a dia. T’hi animes? (suport.diversitat@uvic.cat).

  • Eloi, per què vas decidir compartir pis i, concretament, amb estudiants universitaris?

De fet, abans d’això ja feia un any que vivia en un pis compartit amb nois i noies d’Europa i d’altres països del món, però malauradament aquest projecte es va acabar. Aleshores li vaig fer saber a la meva mare que volia continuar la meva vida independent, i a partir d’aquí és quan vam decidir conjuntament formar part de la iniciativa de compartir pis amb altres joves de la UVic-UCC. Vaig decantar-me per Vic perquè és una ciutat plena d’estudiants per raons òbvies i, per tant, seria fàcil trobar estudiants disposats a compartir pis i engegar aquest projecte.

  • Què t’aporta la convivència amb joves estudiants?

En primer lloc, he de reconèixer que a les persones amb Síndrome de Down ja ens costa d’entrada tenir amics i relacionar-nos amb la gent. I en aquest sentit el projecte m’ajuda moltíssim perquè em permet conèixer gent nova. També està molt bé perquè els estudiants comparteixen la seva rutina amb mi; jo tinc el meu dia a dia (treballo, estudio, practico esport…) i ells evidentment també fan altres coses durant la jornada. Tot plegat és una manera de compartir el nostres respectius “dia a dia” i aprendre els uns dels altres.

  • Ens expliques com és el teu dia a dia i en quin sentit et poden ajudar els potencials candidats a compartir pis amb tu?

Als matins treballo a la Creu Roja, i a les tardes les dedico a fer natació. A més, cada quinze dies em desplaço a Manresa per estudiar i també soc casteller dels Sagals d’Osona i monitor de lleure! Faig moltes coses! També us he de dir que fa poc que estic col·laborant en un programa de TV3, però encara no us puc avançar gaire cosa.

  • De fet, les càmeres de televisió no són una novetat per a tu. Ja havies participat anteriorment en un documental, oi?

 Sí, em van dedicar l documenta Eloi, el nedador de somnis, produït per La Xarxa i Adolescents.cat.

  • I què consideres que pots aportar tu als futurs universitaris que s’animin a viure amb tu?

Crec que el més important és que els meus companys poden aprendre moltes coses de mi quant a la convivència, de la mateixa manera que jo en puc aprendre d’ells. És un benefici mutu.

  • Sabem que a part dels estudiants amb els que has conviscut fins ara també has comptat amb alumnes de diferents graus que t’han donat suport en altres facetes de la teva vida. Ens expliques en què t’han ajudat cadascun d’ells i com valores l’experiència?

Aquest darrer any he tingut el suport de 5 persones. Per exemple, una d’elles, la Berta, m’ha ajudat a organitzar-me la cuina i el rebost, m’ha ensenyat a fer una llista de la compra equilibrada i a seguir una dieta adaptada a mi. Una altra de les noies voluntàries ha vingut al pis i m’ha ensenyat  a preparar les receptes, una altra ha fet control dels productes que tenia a la nevera, al congelador i al rebost perquè mai em faltés de res, etc.

  • D’altra banda, quin lema et defineix?

Vull intentar aprendre a viure de manera independent, però si no ho aconsegueixo almenys hauré estat valent en intentar-ho!

  • Quina és la teva cançó preferida?

Sense tu, de Teràpia de Shock.

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona? I quin és el proper viatge que somnies fer un cop aixecada l’ordre de confinament?

Fins ara he tingut la sort d’haver estat a Mònaco, Londres, París i a la República Dominicana! (el destí més llunyà on he viatjat). Quan tot això acabi m’encantaria anar a Nova York perquè la meva mare i la seva parella ja hi han estat i em moro de ganes de visitar Manhattan.

  • Quin és el teu major somni?

Publicar els quadres que pinto.

  • Voldries transmetre un missatge als futurs estudiants que vulguin venir a viure amb tu?

M’agradaria que siguin persones amb moltes ganes de participar del projecte, que això els motivi, i que estiguin disposats a fer moltes coses i a compartir vivències junts.