“Als estudiants que estiguin pensant a emprendre el seu propi negoci els diria que no es deixin vèncer per les dificultats inicials o els errors d’inexperiència. Tots hi passem i serveixen molt per aprendre”.
L’Ariadna estudia actualment el grau en Fisioteràpia i és directora, juntament amb la seva parella Ivan Acosta, del centre Ingravitt, que va obrir ara fa 14 anys. Ingravitt, situat a les Franqueses del Vallès, es defineix com un espai holístic que ofereix diversos tipus de disciplines, entre elles ioga, pilates, hipopresius, dansa, amb molts estils i especialitzacions en cada una d’aquestes disciplines, i un munt de teràpies complementàries per aconseguir un benestar integral. És també ballarina i coreògrafa amb un currículum envejable que inclou la participació en diverses companyies artístiques.
- Quin va ser el motiu que et va impulsar a estudiar fisioteràpia i per què vas triar la UVic per cursar el grau?
Sempre m’ha fascinat el funcionament del cos humà i sobre tot el potencial de les persones, no únicament a nivell físic, sinó a tots els nivells, també els psicoemocional, relacional o social, i com tots estan interconnectats i inevitablement s’influeixen uns als altres. Ingravitt n’és el reflex.
També sempre m’ha encantat aprendre, tot m’alimenta i ho interconnecto, no em fa feliç sentir-me estancada, i estudiar Fisioteràpia és un passet més dins d’aquest aprenentatge constant.
Crec que amb aquests estudis tindré més eines i podré oferir més recursos dins la meva feina. També crec molt en la professionalitat, i per això cal estar sempre formant-se i actualitzant-se.
Simplement sentir que puc contribuir a fer que les persones potenciïn el benestar i la salut em motiva i m’omple.
Sincerament, vaig triar la UVic per un tema purament d’ubicació, per mi és molt fàcil arribar-hi. Tot i que l’hagi triada per proximitat, estic encantada amb tots el serveis que ofereix, les facilitats i la proximitat de tot el personal.
- Fa gairebé 15 anys que regentes l’Ingravitt, a més d’exercir com a professora de dansa i ioga. Quina vinculació establiries entre totes aquestes disciplines?
Totes aquestes disciplines tenen en comú que són tècniques que impliquen consciència corporal i presència, ja que treballen aplicant patrons de respiració coordinats amb el moviment (a excepció de la dansa), i no hi ha res que ens porti més al moment present que la respiració conscient i, per tant, que ens calmi. Alliberar tensió del diafragma i poder respirar millor ja té una gran implicació a nivell de descàrrega emocional i oxigenació, i només per això la gran majoria de persones ja se senten molt millor desprès de practicar qualsevol d’aquestes disciplines. A més a més en aquestes sessions, a part dels beneficis físics, que en són molts, hi ha també una gran descàrrega de soroll mental degut a la concentració.
També totes aquestes disciplines es practiquen en un entorn tranquil, íntim, agradable i lluny de músiques sorolloses i d’alt volum, afavorint la introspecció i la calma.
La dansa, com tots sabem, també implica molta consciència corporal, però sobretot moviment expressiu, és una forma més d’alliberació i ens connecta amb l’alegria de la vida.
Denominador comú: benestar, salut, alliberació, presència, consciència, calma.
- En quins àmbits del centre creus que podràs aplicar els coneixements apresos a la Universitat?
Tant en les formacions de professors de ioga que imparteixo, de cara a la docència sobre com adaptar postures i moviments segon patologies, com a les pròpies classes regulars, ja que és una realitat que molts alumnes venen amb diverses patologies i dolències i sempre els he d’anar adaptant els exercicis segons com estan.
- Ens podries explicar breument en què consisteixen les teràpies holístiques que hi oferiu?
Holístic simplement vol dir que considera la persona com un tot, és sinònim d’integral o d’enfocament biopsicosocial. Moltes vegades tens una dolència, vas per què et tractin i l’únic que et fan és un tractament purament mecànic i localitzat sobre la zona aparentment afectada, aquest seria l’enfocament biomèdic clàssic. No som cossos, ni parts, sinó persones. L’origen d’una dolència pot no estar en el lloc on actualment es manifesta, podria ser també emocional, i s’ha de valorar també. Una visió holística o integral seria no valorar únicament la part que aparentment sent dolor.
La nostra fisioterapeuta o osteòpata et pot derivar, segons et vegi, a la psicòloga per tractar allò que s’està reflectint en l’àmbit físic, però des d’una altra perspectiva, o bé recomanar-te que facis ioga, dansa, pilates o hipopressius. El moviment genera química natural en el nostre cos que ens aporta benestar, que ens calma i ens centra. La nostra nutricionista no et farà la típica dieta estàndard… et farà un estudi personalitzat, amb anàlisis per aplicar la psiconeuroimmonulogia. La nostra psicòloga imparteix també cursos de mindfulness, atenció plena i reducció de l’estrès, que és un gran causant de dolences físiques. Moltes persones troben aquí eines per gestionar-se, calmar-se i alliberar l’excés de cortisol i adrenalina que ens genera aquest ritme. Aprens a veure les coses amb perspectiva, sense tanta implicació, relativitzant i adonant-te del que és realment essencial i poder-ho alimentar en comptes d’alimentar allò que ens fa patir.
Som un equip multidisciplinari i ens comuniquem entre nosaltres per oferir el millor als nostres estudiants i pacients en tots els àmbits de la persona, no exclusivament els físics.
- El lema del centre és “aconsegueix l’harmonia entre cos, ment i esperit”. De quina manera apliques aquesta màxima per compaginar les teves tasques com a professora i directora amb la teva vida d’estudiant?
No és que ho hagi d’aplicar de cap manera com si fos un sistema o una doctrina, simplement faig el que sento, i això em fa feliç.
Harmonia no és res més que coherència, comunicació entre el cor (esperit), o sigui el que sents realment que vols compartir amb els altres des de l’amor per tu i per la comunitat, la ment (que estigui al servei d’aquest teu sentir més profund), o sigui que els teus pensaments i personalitat els alineïs amb aquest sentir, que els modelis per posar-los al servei del cor, i acció (cos), evidentment, dur-ho a terme al pla físic, que no es quedi tot en el pla mental.
Quan diem “aconsegueix l’harmonia entre cos, ment i esperit” volem dir que t’oferim diverses tècniques i teràpies perquè et coneguis, perquè sàpigues què vols, i trobis la fórmula que et porti a l’harmonia, a escoltar-te, sentir-te… Saber què és “teu” i que “no ho és” de tot el que portes a la motxilla, i deixar anar per agafar el camí propi i ser lliure per decidir des de tu, sense “condicionants” interns. Molta gent no sap què vol, ni què li agrada, no es coneix i viu amb lluita amb ell mateix i amb la seva vida, vivint vides que no desitgen.
Harmonia no són uns passos a seguir, és alliberar-te del llast per tal de conèixer-te i poder fer el que desitja el teu cor i llavors sí, inevitablement, gaudir.
- Quin és el millor consell que voldries transmetre a altres estudiants que estiguin pensant a emprendre el seu propi negoci?
Que no es deixin vèncer per les dificultats inicials o els errors d’inexperiència. Tots hi passem i serveixen molt per aprendre. Que recordin en tot moment el que els fa il·lusió compartir amb la comunitat i així és nodreixin sempre de motivació.
- D’altra banda, què és el que més t’agrada com a estudiant de la Universitat?
M’agrada que trobo molts espais tranquils i agradables on poder treballar. M’agraden molt tots els cursos que ofereix, ara per exemple m’he apuntat al curs de Feldenkrais. L’any passat m’encantava dansa contemporània, espero que aquest any el tornin a fer.
- Amb quin company o companya aniries a sopar?
Soc 17 anys més gran que la majoria d’estudiants, d’una altra generació, la diferència es nota en els interessos i converses. Tot i que són maquíssims, potser preferiria anar a sopar amb professors i professores, que ja són més de la meva quinta.
- Quin lema et defineix?
No m’ho he plantejat mai. Espero que sempre sigui seguir el cor.
- Quina és la teva cançó preferida?
Baldosas Amarillas, de Vetusta Morla.
- Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona?
Myanmar, persones precioses, bondadoses, que t’ho donen tot sense tenir res, i adonar-te que s’està tan bé sense tantes coses…
- Quin és el teu major somni?
Seguir expandint-me en tots els sentits, continuar compartint el que faig i creixent.
- Ens recomanes una app?
La veritat, sóc una desfasada. Crec que l’única que tinc al mòbil personal fora de les que ja venen amb el telèfon és el WhatsApp. Ja no tinc ni Instagram, ni Facebook. Al mòbil de l’empresa sí, però no el gestiono jo.
- Tens cap record o anècdota de la Universitat que vulguis destacar?
Cap en concret. Donada la diferencia d’edat que tinc respecte a la majoria dels alumnes sovint es pensen que soc professora o treballadora de la UVic en comptes d’estudiant.