Una frase que defineix el meu dia a dia, sigui en l’àmbit esportiu o acadèmic, és que “tot esforç té la seva recompensa”

  • Andrea, ens podries fer cinc cèntims sobre en què consisteix el programa “Gimnàs per a la gent gran” i qui hi està involucrat?

Consisteix a oferir activitat física saludable i supervisada pels alumnes de pràctiques i la tutora del projecte. Els pacients que tractem són persones que han rebut la proposta a través del seu centre d’atenció primària (CAP). Paral·lelament, les dues noies que formem part d’aquest projecte també treballem amb dones magrebines que duen a terme aquestes activitats en dies diferents; és a dir, alguns dies treballem amb la gent gran i uns altres amb les dones magrebines.

  • Què et va impulsar a ser col·laboradora d’aquest projecte?

Em cridava molt l’atenció aquest àmbit concret de salut, ja que jo sempre he treballat i he estat involucrada en el camp del rendiment, i vaig considerar que seria una bona oportunitat per descobrir coneixements nous i treballar amb gent amb qui no estic acostumada a tractar.

  • Quines són les tasques que hi desenvolupes?

El principal objectiu d’aquest projecte és que la gent gran i les dones magrebines s’ho passin bé i gaudeixin. D’altra banda, sempre intentem motivar des de l’àmbit de l’activitat física, millorant així la qualitat de vida dels i les participants. Principalment, elaborem sessions pràctiques adaptades i adequades a les capacitats de les persones amb qui treballem.

  • D’altra banda, quins són els aspectes que més t’agraden del grau que estàs cursant? Creus que aquests estudis tenen relació amb el projecte que ens ocupa?

El que més m’agrada és que hi ha moltes assignatures pràctiques i variades, i considero que això ens és molt útil a l’hora d’entrar al món laboral. Per tant, considero que aquests estudis sí que tenen relació amb el projecte que estic realitzant. Moltes de les assignatures que he cursat m’han donat les eines bàsiques per poder acomplir aquest projecte de la millor manera possible.

  • D’altra banda, tenim entès que fora de la Universitat també et dediques a l’atletisme. Quan va començar la teva passió i com ha influït aquesta disciplina en la teva vida dins i fora de l’àmbit acadèmic?

És cert, des dels cinc anys que practico atletisme. Aquesta passió va començar gràcies al meu germà. Sempre ha sigut el meu referent i jo l’intentava imitar en tot el que feia, ja que ell també practicava atletisme. De fet, li he de donar les gràcies perquè ell té molt a veure amb tot el que he aconseguit fins al dia d’avui. L’atletisme m’ha ensenyat a ser constant i a donar importància al valor de l’esforç. Una frase que defineix el meu dia a dia, sigui en l’àmbit esportiu o acadèmic, és que “tot esforç té la seva recompensa”. A més, també m’ha ensenyat a tenir prioritats i a lluitar per tot el que vull. La pràctica esportiva a escala competitiva m’ha ajudat i m’ajuda a superar-me diàriament. Per tant, tots els valors que m’ha proporcionat l’atletisme també els aplico en el meu dia a dia.

  • A què t’agradaria dedicar-te a curt i llarg termini?

M’agradaria tenir un paper important en l’àmbit del rendiment. Realitzar algun màster relacionat amb la biomecànica, per exemple. Però a hores d’ara encara no tinc molt clar quina feina m’agradaria fer.

  • Una cançó: Animals, de Martin Garrix.
  • Un lema: Qui lluita sense descans, triomfa.
  • El teu espai preferit de la UVic: Els Coworking.
  • Què trobaràs a faltar quan et graduïs? L’ambient de la uni i, sobretot, els amics.
  • Què no trobaràs a faltar quan et graduïs? Les hores d’estudi hehehe.
  • El teu lloc/manera de desconnectar: El meu lloc per desconnectar és la muntanya i la meva manera, entrenar. A l’hora de l’entrenament m’oblido de tot i desconnecto de tot el que passa al meu voltant.
  • El viatge de la teva vida: Fer un safari per Àfrica.