L’Abril participarà als propers Jocs Olímpics, que tindran lloc a Tòquio, representant la selecció espanyola de natació sincronitzada el proper mes de juliol. A continuació ens explica la seva experiència com a esportista d’elit i com compagina els estudis del grau amb l’alt rendiment que exigeix la pràctica d’aquesta disciplina olímpica.
“Estic molt contenta de com m’està ajudant tot el professorat a la UVic, de com s’estan adaptant a mi i de com m’estan donant alternatives perquè pugui compaginar de la millor manera els estudis i l’esport d’elit”
- Abril, com et vas iniciar dins del món de la natació sincronitzada?
Vaig començar a practicar natació sincronitzada quan tenia 8 anys de la mà d’una meva amiga. Aleshores combinava aquesta disciplina amb el tennis. Inicialment era com un hobby més, però a mesura que van anar passant els anys em va anar agradant més i vaig acabant deixant el tennis per centrar-me únicament en la natació sincronitzada entrenant de manera diària.
- Consideres que és una modalitat esportiva molt exigent? Quantes hores entreneu al dia?
Personalment, i estic segura que tothom que forma part d’aquest mon coincideix amb mi, soc conscient que és un dels esports més exigents que hi ha. Entreno 8 hores al dia, matí i tarda, sense tenir massa dies de descans. Però cadascú tria el camí que vol, i jo estic molt orgullosa i contenta d’haver escollit aquest. He hagut de sacrificar i renunciar a moltes coses que altres persones de la meva edat sí que poden fer en el seu dia a dia (com, per exemple, anar a la universitat de forma presencial). Cap de les noies de l’equip hi pot anar, totes estudiem a distància. Però, tot i així, aquesta disciplina té altres coses positives; no tothom pot formar part d’un equip nacional i lluitar pels objectius que tant jo com el meu equip ens hem marcat. És un esport molt exigent, però acaba tenint la seva recompensa.
- Quines aptituds i competències creus que ha de reunir una esportista de natació sincronitzada?
Tant per una esportista de natació sincronitzada com per qualsevol esportista d’elit, és molt important la constància, l’esforç i el sacrifici. També és importantíssim tenir les idees molt clares i saber quins són els teus objectius personals, ja que de vegades es presenten situacions que et fan dubtar de tu mateixa a causa de l’exigència de l’esport. D’altra banda, la confiança amb tu mateixa i amb l’equip també és de gran importància perquè al cap i a la fi la unió fa la força. Ningú et regala res en aquest món, tot el que tu obtinguis és fruit del teu esforç.
- On realitzes els entrenaments al llarg de la setmana?
Al CAR de Sant Cugat, centre d’alt rendiment on diferents seleccions espanyoles. Conjuntament amb les meves companyes d’equip estem internes durant tot l’any al CAR, ja que en ser un esport d’equip fa que haguem d’entrenar moltes hores juntes.
- Com compagines els entrenaments amb els estudis? Les teves companyes també estudien un grau universitari?
A tot el meu equip estudiem via online i de forma més lenta. Mai agafem tots els crèdits del curs acadèmic. Sempre comencem a meitats d’any, llavors estudiem com podem. Entrenem matí i tarda, i quan arriba la nit assistim a les classes online, fem apunts… i l’endemà igual. S’ha de fer un gran esforç a nivell personal. Totes som conscients que no podrem viure de la natació sincronitzada en un futur, és per això que hem d’estar preparades per tot el que ens vindrà després de l’etapa d’esportista d’elit.
- Com afrontes la cita olímpica? Quin és el vostre objectiu?
L’afronto amb moltíssima il·lusió. Som un equip molt jove i cap ha participat anteriorment a uns jocs olímpics, per tant, la il·lusió és mútua i el somni és conjunt. Això és la força que ens uneix com a equip i que ens fa brillar. És el nostre punt fort. El nostre objectiu principal era la classificació al preolímpic, i això ja ho hem aconseguit. Així que de cara als Jocs Olímpics el que volem és gaudir i mostrar el que hem estat treballant tots aquests anys.
- Actualment estàs estudiant el Grau en Nutrició Humana i Dietètica en modalitat semipresencial. Per què vas escollir aquest grau? Quins vincles existeixen entre el que estàs estudiant i la pràctica esportiva?
Des de ven petita que m’han agradat les ciències, de fet volia estudiar Medicina, però sempre m’havia cridat l’atenció el món de la nutrició. De fet, el treball de recerca de batxillerat el vaig basar en la influència de la nutrició sobre el rendiment esportiu. En ser esportista d’elit sempre he atorgat un paper molt important a la nutrició; crec que és el combustible per poder rendir al màxim i la base fonamental per un bon rendiment esportiu. Així que m’agrada poder posar en pràctica en mi mateixa els coneixements que vaig aprenent.
- Després de Tòquio, què tens pensat fer? Seguiràs competint? Quins són els teus objectius a curt i llarg termini?
És un tema molt incert, ja que cada esportista és un món i mai saps quan el cos o la ment et dirà prou, ja que el nivell d’exigència és tan alt que no saps fins a quin punt aguantaràs. Tot i així, soc una esportista molt jove i tinc molta il·lusió per tots els reptes que m’esperen. L’objectiu de futur hi és, però ara mateix prefereixo centrar-me en el present, ja que el que ve ara és un esdeveniment molt somiat i esperat.
- D’altra banda, què és el que més t’agrada de la UVic com a estudiant?
Sincerament, no puc dir massa cosa, ja que he assistit pocs dies presencialment a la Universitat i no he pogut fer vida social amb la gent. Estic molt contenta de com m’està ajudant tot el professorat, de com s’estan adaptant a mi i de com m’estan donant alternatives perquè pugui compaginar de la millor manera els estudis i l’esport d’elit. Estic molt agraïda, i amb això és amb el que em quedo: amb l’ajuda, amb les persones humanes que formen part de la UVic-UCC i amb com d’agraïda els hi estic perquè si ells no posessin de la seva part tot això no seria possible.
- Quin és el teu major somni?
Participar a uns jocs olímpics. No en soc molt conscient, però queda poc perquè el somni es compleixi. De fet, he tingut diferents somnis depenent de l’etapa. Quan era petita el meu major somni era entrar a la LUME i el centre de tecnificació, més endavant era entrar a l’equip nacional, i quan vaig fer 18 anys (quan vaig entrar a l’equip nacional) vaig pensar que havia de canviar el meu somni i va ser el de participar als jocs olímpics. Ara em trobo que ja el tinc a tocar.
- Quin és el viatge que més t’ha marcat com a persona?
No us sabria dir cap viatge de caràcter lúdic, però la competició que més m’ha marcat va ser el mundial de Gwangju, quan vam quedar terceres del món. Aquest és el millor record viatger que tinc. Quan tanqui l’etapa de natació a nivell d’elit tinc pensat viatjar molt i perdrem, trencar amb la rutina. M’agradaria poder anar a Tailàndia.