La Yus és estudiant de quart curs d’Educació Social a la UVic i, juntament amb altres companyes, va crear el grup PAA (Punt d’Acompanyament a les Agressions) a la Universitat, conegut popularment com a Punt Lila. A més, també és membre del Consell d’Estudiants.

  • Yus, tenim entès que el Punt Lila és una comissió que penja directament del Consell d’Estudiants del qual també formes part. Com va sorgir la idea de fundar un punt lila a la UVic? Vau detectar-ne la necessitat?

Actualment es pot afirmar que el PAA (Punt d’Acompanyament a les Agressions) forma part del Consell d’Estudiants, però no sempre ha estat d’aquesta manera. La iniciativa de crear aquest espai sorgeix d’un treball realitzat en el marc d’una assignatura del grau d’Educació Social, quan unes companyes i jo vam creure convenient analitzar les conductes patriarcals a la Universitat. Després de realitzar un qüestionari a part de l’alumnat ens vam adonar que en l’àmbit de l’oci la violència masclista és més visible. Tot i això creiem fermament que el patriarcat és un i es manifesta de múltiples formes, i que cap d’elles no s’ha d’invisibilitzar. Després de donar-hi moltes voltes, vam creure fermament que era una proposta que seria interessant portar al Consell d’Estudiants, i així va ser com l’any passat vam liderar el PAA que, de moment, només contemplava l’acompanyament a agressions patriarcals (a dones, bolleres, trans i persones del col·lectiu LGTBI+). Aquest any, com a novetat, el PAA ha incorporat un espai destinat a les agressions racistes. D’aquesta manera creiem que es dona visibilitat a les persones que vivim en situacions d’opressió i se’ns ofereix un espai de seguretat en els contextos d’oci, malgrat que ens agradaria que fos un espai extensible a altres àrees de la vida universitària.

  • Ens podries explicar breument quins són els passos que vas seguir per tal d’engegar el projecte?

Tal com he explicat a la pregunta anterior, aquest projecte neix del treball realitzat amb unes companyes. Un cop vam haver comentat la proposta al Consell d’Estudiants ens van encarregar de gestionar nosaltres mateixes el PAA. Vam redactar un protocol d’acompanyament a les agressions cisheteropatriarcals* i racistes, vam informar la comunitat d’estudiants de l’existència d’aquest projecte i el vam obrir perquè en fossin partícips les persones que ho volguessin. Vam crear cartells de consciència, perquè és una temàtica que és poc coneguda per moltes persones i utilitzem un llenguatge que de vegades pot generar dubtes. La resta ja va anar-se desenvolupant una mica sobre la marxa amb el suport del Consell d’Estudiants i d’altres membres de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

*Cisheteropatriarcat: sistema social on predominen els homes heterosexuals cisgènere. Cisgènere és un terme utilitzat per fer referència a aquells individus la identitat de gènere dels quals coincideix amb el seu fenotipus sexual. L’oposat a cisgènere es denomina transgènere.

  •  Amb quina ajuda vau comptar?

El nostre canal d’ajuda principal ha estat el Consell d’Estudiants i la resta de suports els han tramitat i demanat des del mateix Consell, per tant, sabem que hem rebut ajuda d’altres punts de la Universitat com ara l’UHub, però en poques ocasions hem fet les demandes directament. Diríem que hem comptat en tot moment d’intermediàries i mediadores en les nostres demandes i consultes. I, sincerament, és d’agrair.

  • Quin és el teu paper dins del PAA i el Consell d’Estudiants? Quants membres en formen part i quina funció desenvolupen?

Juntament amb les companyes, jo formo part del grup creador del PAA. A part de tota la tasca més interna de redacció de protocol i creació de cartells de sensibilització, el primer any vaig desenvolupar tasques al punt dirigit a l’acompanyament a les dones. Aquest any, en canvi, la meva atenció s’ha focalitzat al punt destinat a les persones migrades, refugiades o d’ascendència no europea. Una de les bases d’aquest projecte és que només les persones dels mateixos col·lectius poden fer els acompanyaments a les agressions i estar als punts d’atenció. Les altres companyes, en tant que definides com a bolleres, van estar al punt lila i al punt Rainbow (LGTBI+). L’alumnat que es va apuntar per participar al PAA va ser als punts que creia convenients fent tasques que aportessin comoditat i benestar, ja que promoure espais de seguretat és una de les bases del PAA.

  • Sabem que a la darrera festa major vau tenir un punt d’atenció. Quin tipus de sol·licituds i inquietuds vau canalitzar?

Principalment vam realitzar una tasca de sensibilització, diverses estudiants s’acostaven a informar-se i amb d’altres desenvolupàvem un diàleg crític. Va ser un espai on senyalar els privilegis i opressions d’uns i altres. Malgrat això, també vam rebre més d’una denúncia d’agressió, però com que el protocol marca que sempre es farà cas del procediment que proposi l’agredida, la nostra resposta no va anar més enllà de l’acció verbal de demanar espai i marcar quines actituds poden generar molèstia a algunes persones.

  • Quines són les properes activitats i/o projectes que teniu en ment de cara al curs vinent?

Ens encantaria poder seguir liderant el PAA, però també desitgem aprovar el curs i graduar-nos. Això significa que el curs vinent ja no serem a la Universitat. Esperem poder deixar el protocol i el recopilatori de la feina realitzada perquè altres estudiants que ho vulguin puguin agafar el relleu. Això implicaria ampliar, millorar i modificar tota l’acció realitzada i, evidentment, comptar dels bagatges de les persones ens fa anar veient què es pot millorar. Així doncs, confiem que tot i no ser-hi nosaltres, el PAA no desapareixerà de la UVicFest.

  • D’altra banda, què és el que més t’agrada de la UVic com a estudiant en actiu?

Doncs són diversos els aspectes que m’agraden de la Universitat, però si he de destacar quelcom, sense dubtar-ho em quedo amb la proximitat i el vincle teixits amb part del professorat. El fet d’anar a classes amb un nombre d’alumnat determinat permet aquest contacte amb les i els docents. 

  • Amb quin/a professor/a aniries a sopar?

Doncs no sabria dir-t’ho… Amb tantes! Però definitivament faria un sopar amb la docent Isabel Carrillo Flores, que ha esdevingut una referència rellevant durant el grau. Seria un sopar carregat de cura i moltíssima pedagogia. No en tinc cap dubte. I si pogués ser amb més d’una… afegiria una cadira a la taula del sopar per al professor Jon Telford!

  • Quin lema et defineix?

Doncs fa temps, fent un manifest per una concentració feminista, em va sortir un eslògan que utilitzo molt sovint. No puc dir que em defineix, però sí que l’uso amb freqüència: “Si en toquen una, ens carreguem el sistema”. I, de fet, tota l’acció que duc a terme és encarada a posar fi a la reproducció d’uns estàndards, a “rebentar” esquemes, a sortir i fer sortir de la zona de confort… Diguem que m’agrada tocar el que no sona.

  • Quina és la teva cançó preferida?

Doncs solc escoltar cançons que fan les meves amistats, les lletres sempre van encarades a la reivindicació dels drets. Així que encara que digués el títol d’alguna d’aquestes cançons… Possiblement no la trobaríeu!

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona?

Recordo un any que, com de costum, vaig anar al Marroc. Viatjàvem d’una ciutat a un poble amb l’autobús i teníem aproximadament unes 7h. Era de nit, tenia insomni i vaig decidir posar atenció a allò que passava fora de l’autobús. Va ser allà quan vaig descobrir un cel que enlloc més he tornat a veure. És evident que del Marroc n’he après un munt d’aspectes que conformen la meva identitat, però aquell viatge em va regalar aquesta postal mental. I diria que, de moment, em quedo amb aquesta imatge i la calma que vaig sentir de veure un cel tan poc contaminat.

  • Quin és el teu major somni?

Un dia que estava força inspirada, o potser molt avorrida, vaig escriure d’una tirada uns intents de versos. Crec que defineixen força bé el meu somni:

Ojalá situar los cuidados en el centro,
Sin importar nuestras etiquetas,
Desnudándonos de ellas.

 Ojalá crear espacios seguros,
En los que, sin juzgarnos,
Podamos ser y dejar ser.

 Ojalá tejer redes comunitarias valientes,
donde la ética de mínimos sea base,
y jamás se dé impunidad a la violencia.

 Solo me queda repetir que ojalá,
Ojalá este camino que vamos trazando,
Sea cambio, fruto, realidad.

  • Ens recomanes una app?

Doncs no se m’acut cap aplicació per ser original… Diguem que faig servir les més esteses socialment… De moment!

  • Tens cap record o anècdota de la Universitat que vulguis destacar?

Doncs durant dos cursos vaig fer de becària a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, la majoria d’anècdotes van passar allà, i per preservar la confidencialitat de les persones implicades prefereixo no explicar-ne cap. Això de l’ètica crec que també ha estat en part apresa pel grau…