La Núria treballa al CIFC (Centre Internacional de Formació Contínua) des del 2012, i també havia estat alumna de la Universitat d’Estiu quan era estudiant. Al CIFC participa en el desenvolupament de cursos i jornades (formació de curta durada) i es dedica plenament a la Universitat d’Estiu.

  • Núria, quin és el teu rol dins del CIFC?

Soc una tècnica més de l’equip, centrada en la Universitat d’Estiu. Al CIFC, en el dia a dia em dedico a la programació, execució i avaluació de formació contínua pel que fa a activitats de curta durada (cursos i jornades) en coordinació amb els centres i facultats de la UVic-UCC, i centres externs quan s’escau.

  • Ens expliques en què consisteix la Universitat d’Estiu, si us plau?

És una proposta present a moltes universitats. Consisteix en la programació d’una sèrie d’activitats acadèmiques de curta durada amb un aire més amè, curt  i estiuenc diferent del marc acotat del que és el curs acadèmic dels graus en el sentit que ofereix la possibilitat d’apropar-se, conèixer, formar-se, reciclar-se i aprendre, en definitiva, en una Universitat els mesos d’estiu. La Universitat d’Estiu per concepte, i com tot el conjunt de la Formació Contínua, s’adreça a la societat en general i no hi ha requisits d’entrada específics; és el que anomenem formació al llarg de la vida. Són molts els professionals de tots els àmbits que fan de la Universitat d’Estiu una cita en el seu calendari.

  • Quines tasques específiques hi desenvolupeu?

De la Universitat d’Estiu en forma part l’activitat acadèmica que es desplega durant els mesos de maig a juliol, amb uns calendaris i ritmes pautats: a partir de setembre es recullen propostes per part dels centres d’acord amb les seves pròpies línies estratègiques, i el que fem des del CIFC, juntament amb els coordinadors de centres/facultats, és programar-les i activar tot el procés de configuració de la Universitat d’Estiu de cada any: calendari, continguts, aprovació econòmica, programació de les activitats dins el programa de gestió universitària (Sigma), publicació al web, campanya de comunicació i difusió, previsió i reserva d’espais, de material, i moltes altres tasques transversals que fan possible que el dia de l’inici de curs tot estigui a punt.

  • A més, en el marc de la Universitat d’Estiu també hi encabiu l’anomenada Plataforma Cultural, oi?

Exacte, també s’ha de destacar la vessant cultural, en aquest cas en mans dels companys de l’UHub – Oficina de Gestió Cutural. La Plataforma posa en valor totes aquelles activitats, algunes històriques i de referència de cada any, i d’altres de noves,, que es duen a terme a Vic i al territori, també de maig a juliol. Es podria dir que apropa la vida universitària a la ciutat i també a la inversa.

  • Quina activitat cultural destacaries de la Universitat d’Estiu d’enguany?

Els 10 anys de l’Escola d’Estiu de literatura infantil i juvenil de Montserrat.

  • D’altra banda, què és el que més t’agrada com treballadora de la UVic?

La relació amb un equip humà i professional molt ric i plural. M’agrada formar part d’un projecte en el qual la transferència de coneixement és un dels puntals principals perquè això t’ajuda a créixer dia a dia.

  • Amb quin/a company/a aniries a sopar?

Aniria amb qualsevol de les persones amb qui comparteixo espai de feina i projectes, però començaria pel meu equip, perquè és l’espai on estem més disteses i, sobretot, ens riem de nosaltres mateixes, ja que el dia a dia de vegades no és fàcil. També amb els companys de l’Orquestra Inclusiva de la UVic, amb la condició que al local on anéssim hi hagués algun instrument per tocar, que és el que ens agrada i ens uneix.

  • Quin lema et defineix?

Soc ordenada i persistent. “Tots els problemes tècnics tenen solució tècnica, el més complex són les relacions humanes”, això m’ho va dir un company de feina quan vaig començar a treballar i era jove. Amb el temps he comprovat que és una gran veritat.

  • Quina és la teva cançó preferida?

Nikita, d’Elton John. És la història d’un americà que viatja a Rússia i s’enamora d’una soldat russa als anys 80. En aquella època els separaven dos mons llunyans i diferents.

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona?

Tots i cada un dels viatges que he fet m’han fet créixer en un sentit o altre, del més proper al més llunyà. Sortir de casa sempre et deixa una empremta, el més trist és no sortir-ne.

  • Quin és el teu major somni?

Veure créixer els meus fills.

  • Ens recomanes una app?

WhatsApp evidentment, ens ha canviat la vida.

  • Tens cap record o anècdota de la Universitat que vulguis destacar?

Quan era estudiant em feia feliç el que estudiava, estava plena d’il·lusions, i encara ho estic. I m’he mantingut en la mateixa línia: ser feliç aprenent i amb ganes de viure, gaudint amb el plus de l’experiència.