Per arribar a l’elit en qualsevol esport es necessita molt d’esforç, treball, paciència i sobretot tenir clar allà on vols arribar i persistir

La Laia Codina Panedas juga com a defensa central al Futbol Club Barcelona a la lliga Iberdrola. Aquest any ha fet el salt definitiu al primer equip després d’haver renovat contracte fins al 2022. Al llarg de la present temporada ha jugat 2 partits de lliga: 10 minuts en el 0-4 contra el Real Madrid i 90 minuts en el 6-0 contra el Logroño. També és una jugadora habitual en les categories inferiors de la selecció espanyola. Malauradament, a dia d’avui s’està recuperant d’una lesió al cartílag rotular del genoll dret, de la qual ha sigut intervinguda, i estarà tres mesos de baixa. De la mateixa manera que els seus familiars i l’afició del FC Barcelona, li desitgem sort en aquest procés de recuperació i molts ànims.

  • Laia, com has aconseguit arribar a l’elit del futbol femení?

Crec que en qualsevol esport per arribar a l’elit es necessita molt d’esforç, treball, paciència i sobretot tenir clar allà on vols arribar i persistir-hi.

  • Quin ha sigut el teu recorregut futbolístic?

Per sort no he hagut de passar per gaires clubs, vaig començar al Cassà U.D. amb 4-5 anys, allà vaig estar-hi jugant fins els 14 anys amb nens i després vaig anar directament al cadet-juvenil del Barça.

  • Tens grans dificultats per compaginar els estudis universitaris amb entrenaments i competicions?

La veritat és que es fa difícil; no puc assistir mai a classe i a vegades tinc la sensació que no estic estudiant, però intento aprofitar el temps lliure i posar-me al dia de tot.

  • Quin ha sigut el millor moment de la teva carrera esportiva?

No em podria quedar amb un de sol… Pel que fa al club em quedo amb els primers minuts jugats en el primer equip i de la selecció em quedo amb l’Europeu guanyat a Suïssa el 2018.

  • Quines competicions a nivell europeu i internacional has disputat com a jugadora del FC Barcelona?

L’experiència europea que tinc amb el Barça és a la Champions, i la veritat és que en gaudeixes com una nena petita ja que l’ambient que es respira és totalment diferent a les competicions domèstiques.

  • Com et trobes de la lesió de la qual t’han operat recentment? Es fa difícil?

La veritat que sorprenentment bé. De fàcil no ho és; al cap i a la fi som esportistes que estem acostumades a entrenar cada dia i quan has de parar de cop es fa difícil, però tinc moltes ganes de recuperar-me i de tornar encara millor.

  • Tens algun referent futbolístic? En cas afirmatiu, qui?

Sí, he crescut gaudint i aprenent d’en Puyol.

  • D’altra banda, què es el que mes t’agrada de la UVic com a estudiant?

M’agrada la proximitat que hi ha entre l’alumnat i el professorat, es fa més fàcil i segurament l’aprenentatge és millor.

  • Quin lema et defineix?

No en tinc cap en concret però si n’haig de dir un, i més en època de la lesió, diria: “To be the best, persist during the worst”.

  • Quin es el teu major somni? O ja l’has complert?

De somnis en tinc molts i a mesura que els vaig complint me’n poso de nous; ara bé, he de confessar que guanyar la Champions amb el Barça seria el millor.

  • Tens cap record o anècdota de la universitat que vulguis destacar?

Crec que alguna Unigresca no pot faltar i ara amb època de Covid, encara que segurament pels entrenaments no hi podria anar, es troben molt a faltar.