“M’agradaria poder comptar amb un grup de noies que els interessi la causa i que vulguin mobilitzar-se i fer activitats relacionades amb el tema a Vic. Penso que totes tenim experiències i anècdotes per compartir quan es parla de masclisme”

La Irene, natural de Boadella d’Empordà (Girona), estudia el primer curs del grau de Periodisme i fa unes setmanes va decidir engegar un Punt Lila a la UVic-UCC a través del compte d’Instagram @puntlila_uvic, el qual es troba actualment vinculat al Consell d’Estudiants. Es defineix com una persona a qui li agrada conèixer gent i compartir bons moments. Enfocada en els estudis, viu a la ciutat en un pis compartit amb altres estudiants amb qui reconeix que “està creant nous vincles socials”. A continuació ens explica l’origen del projecte i quins són els propòsits per fer-lo créixer.

  • Irene, com ha sorgit la idea de crear un Punt Lila vehiculant-lo a través de les xarxes socials?

Primerament, vull dir que soc una alumna de primer que vaig arribar a Vic sense conèixer ningú. Malauradament, una de les primeres persones amb qui vaig coincidir tenia conductes molt masclistes, i en aquell moment vaig tenir la necessitat d’explicar el que m’estava passant. Ho volia fer de forma anònima, per això vaig buscar per l’Instagram el Punt Lila de la Universitat on explicar la meva experiència, però no el vaig trobar. Això va fer que em plantegés crear-ne un jo mateixa.

  • Creus que era necessari crear aquest punt de suport online?

Sí, era necessari. Avui en dia encara està molt present el masclisme a la nostra societat. És per aquesta raó que tota noia hauria de poder comptar amb un punt de suport.

  • Tenim entès que el Punt Lila és una comissió que penja directament del Consell d’Estudiants; quines persones formeu part d’aquest projecte?

Efectivament, una vegada vaig publicar els primers “instahistories”, el secretari (Ferran Serra) i el president (Sergi Ferri) del Consell em van escriure. Els havia agradat la iniciativa i em van proposar aliar-me amb el Consell d’Estudiants. Tot i que en aquell moment els vaig demanar que respectessin el meu anonimat, a hores d’ara estic destapant la meva identitat perquè penso que seria interessant reunir diverses persones, sobretot noies, per realitzar activitats més enllà del compte d’Instagram.

  • Quins passos esteu seguint per a que es pugui dur a terme?

Ara mateix hem creat un grup de Whatsapp entre el secretari del COES i dues noies de Psicologia que també es van interessar per la iniciativa. D’altra banda, també he contactat amb unes altres estudiants d’Educació Social amb l’objectiu de mobilitzar més noies.

  • Quins objectius concrets perseguiu a curt i llarg termini?

A curt termini estem intentant fer arribar la proposta al màxim d’estudiants possible. Personalment, m’agradaria poder comptar amb un grup de noies que els interessi la causa i que vulguin mobilitzar-se i fer activitats relacionades amb el tema a Vic. Penso que totes tenim experiències i anècdotes per compartir quan es parla de masclisme. En canvi, a llarg termini volem que la UVic-UCC sigui un espai segur i còmode per a totes les estudiants.

  • Us esteu plantejant celebrar algun tipus d’acció, reivindicació o activitat presencial quan es pugui recuperar una major presencialitat al campus?

De fet, el Consell em va proposar fer activitats pel campus i també crear un equip d’estudiants per assistir a les festes de la Universitat. Encara no hi ha cap activitat programada, però és una cosa que es vol fer. Per altra banda, també vaig contactar amb el compte d’Instagram @cuerposindomables, TFG de les estudiants de quart de Periodisme Mireia Marcó i Rebeca Molero, per plantejar una sessió de fotos “no normativa”.

  • D’altra banda, què és el que més t’agrada de la UVic com a estudiant en actiu?

Pel fet de ser una alumna de primer no he pogut viure encara plenament la UVic. De totes maneres, pel que he vist fins ara, les instal·lacions són molt bones. Per això, el que més m’agrada és anar a la sala polivalent que hi ha a sota de la biblioteca; em va molt bé per concentrar-me en temps d’exàmens, hi estic molt còmoda.

  • Amb quin/quina professor/a aniries a sopar?

No ho sé, però de moment l’assignatura que més m’ha agradat ha estat Sociologia amb en Gerard Carré. Ha estat interessant i considero que he après molt, malgrat les circumstàncies.

  • Quin lema et defineix?

“Imperfeccions, són reals i són nostres”. La frase prové del grup de música ZOO. Penso que la felicitat està en poder acceptar la realitat amb totes i cadascuna de les seves imperfeccions.

  • Quina és la teva cançó preferida?

Soc una persona molt polivalent en aquest sentit, però la meva debilitat és Bad Gyal. En aquest cas, escolliria el tema Zorra REMIX.

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona?

Polònia, sens dubte. Em vaig enamorar de l’arquitectura de la zona. Guardo aquelles imatges amb molt d’amor dins meu.

  • Quin és el teu major somni?

La veritat és que en aquest sentit no soc molt ambiciosa, el meu somni és poder seguir creixent com a persona.

  • Ens recomanes alguna app?

La meva app preferida és Spotify. És meravellosa. Penso que tothom l’hauria d’utilitzar; en el meu cas hi tinc guardada totes i cadascuna de les cançons que m’han cridat l’atenció en algun moment. En el moment que aquella cançó et recorda a algú pots crear una playlist i anar-ne afegint més. I, per acabar, pots veure el que escolten les teves amistats en cada moment. Personalment mai tinc la sensació que no sé què escoltar. Confesso que no podria viure sense les meves playlists; hi guardo tota la meva vida sentimental.