El curs passat, la Dana Fontanet, estudiant de 4t del grau en Periodisme, va fer una estada Erasmus Estudi i una altra d’Erasmus Pràctiques a Àustria. També compta amb una gran experiència com a mentora UVic d’estudiants internacionals.

“L’Erasmus no és un any de la teva vida, sinó una vida en un any”

  • Dana, què en penses del programa Erasmus en general, més enllà de l’àmbit acadèmic?

El programa Erasmus et canvia la vida. Crec que tothom hauria de viure aquesta experiència, ja que he pogut veure amb els meus propis ulls com persones que van compartir Erasmus amb mi per obligació de la seva Universitat, sense cap motivació per fer-ho, ploraven a l’hora de marxar agraïts per totes les experiències viscudes.

Puc assegurar que és la millor experiència de la meva vida, que he crescut i he après molt, que he conegut persones meravelloses, mil maneres de fer i mil punts de vista diferents. He pogut conèixer més a fons moltes cultures, persones completament diferents, he pogut escoltar molts idiomes diferents en una sola conversa.

També he pogut fer d’un país que no coneixia casa meva, i de persones desconegudes d’arreu del món, una família.

  • Per què vas decidir fer un intercanvi Erasmus?

Soc una persona a qui li encanta conèixer, aprendre i viure experiències. M’agraden els idiomes i viatjar, i sumant tot el que he dit anteriorment, fer un Erasmus era l’experiència que necessitava durant la meva carrera. De fet, ja sabia que volia fer Erasmus abans de començar el grau. També vaig tenir l’oportunitat de poder fer pràctiques curriculars i extracurriculars a Àustria, a la Delegació del Govern de Catalunya a l’Europa Central, de manera que vaig poder conèixer amb més profunditat el país i els països del voltant.

  • Que és el que més et va agradar de la teva experiència? I el que menys?

Absolutament tot el que vaig viure durant la meva experiència va ser impressionant. Vaig poder viatjar a 8 països en sis mesos, vaig tenir l’oportunitat de conèixer persones d’arreu del món que s’han convertit en la meva família. El fet de fer un Erasmus també t’aporta la possibilitat d’escollir algunes optatives que no tens a la UVic, que et poden ajudar a encaminar millor la teva carrera. Si hagués d’esmentar alguna cosa dolenta, crec que és la dificultat de tornar a la vida normal en acabar l’Erasmus.

  • D’altra banda, com vas viure la situació de la pandèmia a Àustria?

Tot i fer l’Erasmus en temps de pandèmia, Àustria ha estat un país on han sabut gestionar la situació molt bé. Des que vaig arribar no hi havia l’obligatorietat de dur la mascareta al carrer, només a espais tancats, i els tests d’antígens i les PCR sempre han estat gratuïts. És veritat que el temps que vam estar confinats va ser dur; absolutament tot estava tancat, excepte els serveis bàsics. Tot i això, en estar a un país nou gaudíem simplement de les passejades per la ciutat. De mica en mica van anar obrint-ho tot, de fet, poc abans que marxés al juliol, l’oci nocturn va obrir i a la restauració ja no s’utilitzava mascareta (ni tan sols els treballadors). Com ja he dit anteriorment, tot i la situació Covid vam poder viatjar a 8 països diferents durant aquest període.

  • Quina creus que és la lliçó més important que has après de fer una (en el teu cas dues) mobilitat Erasmus?

Bé, les meves dues mobilitats d’Erasmus són a la vegada, una d’estudi i l’altra de pràctiques a Àustria. No crec que hi hagi una única lliçó rellevant, sinó el conjunt de tot allò après. No es pot explicar amb paraules el que representa un Erasmus; simplement et canvia la vida. L’Erasmus no és un any de la teva vida, sinó una vida en un any.

  • Ara ja fa uns mesos que vas tornar, què és el que més trobes a faltar de la teva vida d’Erasmus?

Em poso nostàlgica amb aquesta pregunta, no hi ha només una cosa que trobi a faltar, és el conjunt de tot allò que vaig viure. És complicada la tornada, saps que l’experiència s’ha acabat, i ets molt feliç per tot allò que has viscut i has après, però és difícil acceptar que s’ha acabat. Ara ja fa tres mesos que he tornat, i la veritat és que ho recordo com la millor experiència de la meva vida, i estic molt contenta d’haver tingut aquesta oportunitat.

  • Què vol dir per tu ser mentora d’estudiants d’intercanvi (internacionals i SICUE)? Què t’aporta?

Vaig començar a ser mentora el primer any del grau sense saber molt bé el que feia, però vaig veure la possibilitat de conèixer gent de tot el món i no m’ho vaig pensar dues vegades. Des que vaig començar, la definició que dono a ser mentora és la següent: “fer un petit Erasmus sense sortir de la mateixa Universitat”. Ara també em serveix per reviure petits instants com els que vaig viure jo quan estava d’Erasmus. Poder parlar diferents idiomes, conèixer diferents cultures i persones d’arreu del món és una experiència molt enriquidora en tots els sentits.

  • Animaries altres estudiants de la UVic a fer-se mentors/es? Per què?

Sí! Des que vaig entrar, el fet de fer-me mentora va canviar la meva vida universitària, a part d’ajudar-me molt a millorar l’anglès i altres idiomes. Quan coneixes gent de tants països diferents, també obres molt la visió, comences a entendre molts punts de vista i la veritat és que quedes sorprès per xocs culturals que mai haguessis imaginat. Ser mentor consisteix a ajudar als Erasmusitos (com els anomenem nosaltres) abans que arribin i una vegada són aquí. Però la veritat és que he acabat aprenent més jo d’ells que el que els puc haver arribat a ajudar jo. I també els encanta la festa 😉.

  • Una cançó: Copenhague, de Vetusta Morla.
  • Una sèrie: La Isla de las Tentaciones.
  • Un lema: “Compartir és viure i viure és estimar”.
  • Tres adjectius per definir la UVic: Innovadora, acollidora i… no en sé dir un tercer.
  • Amb quin professor/a aniries a fer una birra: No en puc triar un/a, la veritat és que amb uns quants.
  • El teu espai preferit de la UVic: Plató de ràdio.
  • Què trobaràs a faltar quan et graduïs? Companys de classe, l’ambient universitari, professors i treballadors, entre d’altres.