La Irene és estudiant de 4t de Biotecnologia a la UVic-UCC. Aquest estiu ha viatjat a Suècia per cursar tres mesos de pràctiques al laboratori de la Universitat de Linköping, ciutat localitzada al sud del país coneguda per ser la seu d’una important indústria tecnològica. Durant el curs passat també va treballar com a becària a l’UHub, el Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària.

 

  • Irene, quines tasques has desenvolupat al laboratori de la Universitat de Linköping gràcies a aquestes pràctiques?

He estat fent pràctiques en un grup de laboratori de proteòmica (estudi bioquímic de les proteïnes). Concretament, he ajudat un grup professional que treballa en el projecte de veure els efectes d’un contaminant en el microbioma del sediment. Les meves principals tasques han sigut el tractament de les mostres d’aquest sediment i el tractament de les dades obtingudes. D’aquesta manera podem veure quin efecte (a nivell de proteïnes) té el contaminant en els microorganismes de sediment.

  • Què destacaries de la teva experiència a l’estranger?

És una experiència que m’ha permès ampliar els meus horitzons respecte al meu futur. Treballar amb gent de diferents parts del món t’estimula a interessar-te pel treball, no només que s’està fent al teu país, sinó arreu del món. A més, aquesta estada m’ha permès conèixer persones de disciplines diverses, totes elles amb projectes molt interessants que t’obren a noves idees de futur.

  • Animaries altres estudiants a fer les seves pràctiques en institucions o empreses estrangeres?

Sens dubte. Crec que és una experiència que tothom hauria de viure alguna vegada a la vida. Sortir de la meva zona de confort m’ha permès apreciar tot el que hem après a la Universitat i no només m’ha permès practicar molt l’anglès, sinó que m’ha donat molta més confiança en mi mateixa al laboratori. Aquesta experiència també m’ha permès apreciar una altra manera de pensar i procedir que no hauria pogut veure si hagués fet les pràctiques aquí.

  • Quin va ser el procediment que vas haver de seguir per sol·licitar aquestes pràctiques? Quin paper ha desenvolupat la Universitat en tot aquest procés?

Un cop vaig tenir clar que volia fer les pràctiques a l’estranger, vaig posar-me en contacte amb el Servei de Carreres Professionals. Ells em van explicar el procediment a seguir. De la llista de possibles llocs que hi ha a la pàgina web vaig contactar amb aquells que m’interessaven. En tot moment aquest servei em va ajudar i em va donar un cop de mà per trobar un lloc adient quan malauradament algunes destinacions no em contestaven.

  • D’altra banda, què és el que més et va agradar durant la teva estada com a becària a la UVic?

Com a treballadora de la UVic el que més em va agradar és el bon ambient que hi havia i la comprensió per part dels “companys” quan estava immersa en època d’exàmens o pràctiques de laboratori.

  • Amb quin/a company/a aniries a sopar?

Aniria amb l’Isaac León, l’Abel Ayats i en Sergio Noe, estudiants de 4t de Biologia i Biotecnologia amb els quals comparteixo moltes aficions.

  • Quin lema et defineix?

Tinc dos grans lemes (ambdós lemes els vaig extreure de Fullmetal Alchemist, sèrie de manga escrita i il·lustrada per Hiromu Arawaka):

    • No hay mejor aprendizaje que la experiencia.
    • Una lección sin dolor no tiene sentido. Eso es porque no se puede ganar algo sin sacrificar algo a cambio. Sin embargo, una vez que hayas soportado el dolor y lo hayas superado, ganarás un corazón que es más fuerte que todo lo demás. Así es, un corazón de acero.
  • Quina és la teva cançó preferida?

We Are The Others del grup Delain. És una cançó que em va ajudar en moments durs de la meva vida i que em recorda sempre els veritables amics que tinc.

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona?

El viatge que més m’ha marcat va ser el segon cop que vaig anar a Alemanya sola, més concretament a Postdam, una ciutat al costat de Berlin.  En aquell viatge vaig fer moltes amistats, però el més importat és que vaig adonar-me del meu creixement emocional com a persona. Vaig comprendre que havia deixat de ser una nena per començar a donar els primers passos cap a la meva jo adulta.

  • Quin és el teu major somni?

No em considero una persona amb molts somnis. Sempre intento pensar racionalment les coses i posar-me com a metes objectius que em semblin factibles d’aconseguir. Però si hagués de dir-ne un seria que la societat i la ciència anessin més braç a braç; és a dir, que la societat no vegi la ciència com una món allunyat, sinó que les fites aconseguides per la ciència s’integrin més en el nostre dia a dia.

  • Ens recomanes una app?

I tant! Recomano molt l’app Khan Academy. És una app amb la qual pots aprendre moltíssim, sobretot de temes relacionats amb la ciència i tecnologia. Tots els continguts estan molt ben explicats i acompanyats d’imatges i vídeos que fan que l’aprenentatge sigui molt amè.

  • Tens cap record o anècdota de la Universitat que vulguis destacar?

Diria que més que un record és un sentiment. Si he de descriure el que em ve al cap quan em pregunten què penso de la UVic és la paraula familiar. El professorat i personal de serveis són molt amables, i més que una universitat a vegades penso que la UVic és com una gran família.