“[L’experiència de ser entrenador] m’ha ajudat a aprendre que el rendiment d’un equip depèn més del bon ambient grupal i de la diversió que suposa jugar que no pas de la capacitat tècnica individual de cada jugador”

Ambdós estudien el grau en Publicitat i Relacions Públiques, a més de ser els entrenadors de l’equip masculí de futbol 11 de la UVic-UCC per al present curs. Fora de l’àmbit universitari, en Toni és jugador del C.E. Manresa a 3a Divisió Nacional i és ex-jugador de la Fundació Unió Esportiva Vic, i en Sergi juga actualment al Seva a 3a Catalana.

  • Toni i Sergi, és aquesta la vostra primera experiència com a participants a l’equip universitari de futbol?

-Sergi: De fet, no. En el meu cas és el segon any en què he participat; l’any passat vaig anar a la segona fase del campionat a Sabadell.

-Toni: He participat cada any des de que soc a la Universitat. Els dos primers anys com a jugador i aquest, el tercer any, com a entrenador.

  • Excepcionalment, el present curs heu hagut de fer una selecció de jugadors. Ha sigut un procés difícil?

-Sergi: Aquest any hi havia molts jugadors inscrits i vam haver de dividir la selecció en dos dies; hi havia molt nivell i no va ser gens fàcil, però estem molt contents amb l’equip que hem format.

-Toni: De fet, hi havia uns 100 jugadors que volien entrar a l’equip, així que ha sigut una mica mal de cap el fet d’organitzar-nos per poder veure’ls a tots, però ha anat genial i hem gaudit molt. Al final hem aconseguit fer un equip amb un gran nivell i amb molta sincronia.

  • Us és fàcil compaginar la tasca d’entrenadors amb els estudis?

-Sergi: Els entrenaments es fan al migdia i ens agrada anar preparats tant als entrenaments com al campionat, però amb organització es pot compaginar perfectament.

-Toni: Tenim classes de tarda cada dia excepte els dimecres, per tant, aprofitem aquest dia per fer els entrenaments. L’horari de migdia és per disponibilitat de les instal·lacions que ens cedeix l’Ajuntament, però és fàcil de compaginar.

  • Què us ha aportat el fet de ser entrenadors de l’equip de futbol de la universitat?

-Sergi: Per mi ha estat la primera experiència com a entrenador i la veritat és que ho he gaudit molt. Em quedaria amb la pinya que hem format i el bon rotllo que hi ha a tot l’equip.

-Toni: M’ha ajudat a aprendre que el rendiment d’un equip depèn més del bon ambient grupal i de la diversió que suposa jugar que no pas de la capacitat tècnica individual de cada jugador.

  • Malgrat la situació que estem vivint, heu tingut la possibilitat de competir als vostres respectius equips fora de la Universitat?

-Sergi: Aquest any no he pogut jugar, ja que se’m fa molt difícil compaginar per horaris els entrenaments del meu equip amb la universitat. El futbol i els companys del Seva és una de les coses que més trobo a faltar.

-Toni: En el meu cas, jugo a Tercera Divisió i es considera competició de la Federació Espanyola, per la qual cosa hem pogut disputar la lliga, adaptant-nos al nou format de competició i a la normativa aplicada pel Covid-19. Per tant, em sento molt afortunat. A més, la temporada està sent exitosa, ja que hem assolit la permanència i estem disputant el Play-Off d’ascens a la Segona Divisió RFEF.

  • Quin lema us defineix?

-Sergi: “Si no hi vas amb tot ¿Doncs per què hi vas?”

-Toni: “Qui dia passa, any empeny”

  • Quin és el vostre major somni?

-Sergi: Tenir la meva pròpia agència de publicitat.

-Toni: Poder viure del món del futbol. Ja sigui sent jugador professional o gestionant la meva pròpia empresa d’organització d’esdeveniments esportius.

  • Tens cap record o anècdota de la universitat que vulguis destacar?

-Sergi: Ja son tres anys d’universitat i molts records i anècdotes per explicar, no sabria quina destacar. Sent tots dos mallorquins és difícil que no ens reconeguin per l’accent, i és molt graciós quan et diuen: “Tinc un amic d’Eivissa, el coneixes?”(aquí es pensen que a les Illes tots ens coneixem hahaha).

-Toni: Recordo la meva primera presentació d’un treball a classe d’història on el meu accent mallorquí va deixar la classe atònita, donant a entendre que no havien entès res. En canvi, la professora va assentir amb el cap i em va dir que ho havia entès tot i que ho havia fet perfecte (cosa que encara dubto).

  • Amb quin professor/a aniries a sopar?

-Sergi: Aniria a sopar amb l’Angel Sánchez; sempre té histories interessants per explicar, seria divertit.

-Toni: Amb l’Ignasi Coll, és un “cachondo” i sempre té tema de conversa.