Tenim la convicció que hem fet de tot el que ha estat al nostre abast per tal de visibilitzar les demandes de tota una comunitat que s’han de prendre amb serietat

En Rubén estudia actualment l’últim curs de Comunicació Audiovisual a la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC). Al Consell d’Estudiants (COES) s’encarrega de mantenir l’actualitat a les xarxes socials amb tota la informació rellevant per a l’alumnat. En Rubén no només és responsable del disseny de cartells i coordinació de la comunicació del col·lectiu, sinó que molt aviat el podreu escoltar al nou programa de ràdio que la UVic-UCC està preparant amb un espai reservat per donar veu al COES. Podeu seguir els comunitats de l’agrupació a través del seu Instagram, Facebook i Twitter.

  • Rubén, quant fa que formes part del Consell d’Estudiants i què et va impulsar a adherir-t’hi?

Doncs porto quasi tota la carrera! Tot es va deure al fet que la meva classe em va escollir com a delegat, així que de seguida vaig haver d’assistir a la primera reunió de delegats del curs en la qual es va informar que precisament necessitaven estudiants per renovar els càrrecs del Consell. Encara no sé com en aquell moment vaig tenir el valor d’oferir-me, ja que aleshores jo era dels més petits de la facultat i em trobava poc covat i confiat del que pogués aportar a la institució. Però amb passió un es llença a la piscina que calgui. 

  • Quins són els objectius i tasques primordials que preveieu abordar el present curs?

La consigna principal que volem i hem de transmetre és la de tranquil·litzar la nostra comunitat en la mesura que es pugui, recordant les mesures establertes per evitar la COVID-19 i observar de primera mà com hi reacciona la gent per si s’han de fer aclariments concrets o proposar noves mesures al Comitè de Prevenció.

A escala cultural dubtem molt que es pugui celebrar un UVICFEST de cara al 2021, però com que aquest proper any no ens agafarà de sorpresa, encara som a temps de pensar en alternatives com l’streaming. Tenim a les nostres mans una oportunitat anual de descobrir a grups musicals emergents alhora que ajudem els consolidats; i ara més que mai amb la situació catastròfica que està patint el sector. 

  • En l’actual situació d’incertesa, quins són els principals reptes que abordeu des del COES en la vostra estratègia comunicativa? Com us coordineu entre tots els membres per donar resposta a qualsevol dubte o consulta de l’alumnat?

Està sent tot un repte que no ens esperàvem. Requereix de molt treball intern, especialment els mesos més durs del confinament, en què era un no parar de reunions amb la Junta i posteriorment amb la Universitat. I clar, un tampoc és de pedra. Per una banda, ens trobàvem molt satisfets del gran feedback que rebíem perquè això volia dir que per fi els estudiants ens situàvem en el mapa; sabien qui érem i que sempre estaríem allà per resoldre qualsevol inquietud, però no negaré que el gran volum de missatges en els pics més crítics em van passar certa factura emocional. Era una sensació general en la qual tothom volia arreglar desastres aliens a la seva voluntat, alhora que es generava una sensació d’impotència i frustració. Havies de respondre més de pressa que la resta. I la resposta no sempre era la que m’hagués agradat donar, però al cap i a la fi soc qui trasllada les decisions, no pas qui les pren. Tot i així, tenim la convicció que hem fet de tot el que ha estat al nostre abast per tal de visibilitzar les demandes de tota una comunitat que s’han de prendre amb serietat.

En l’àmbit tècnic, jo responc a tots els missatges directes que ens entren per Instagram, sempre amb ajuda de la mateixa Junta i de l’UHub, que a més es reforçarà aquest any amb el Servei de Prevenció, amb qui s’ha acordat fer reunions i consultes de manera periòdica per tal de resoldre tots aquells dubtes que sorgeixin o que es recullen a través del COES entorn  a les mesures COVID. L’objectiu és poder proporcionar respostes fiables i contrastades a tot allò relacionat amb la COVID-19 per no patinar en certs coneixements i especificacions. També tenim a disposició dels estudiants el correu consell.estudiants@uvic.cat per a aquells que desitgin la comoditat del PC per exposar-nos temes de més extensió, i ja estem posant a prova una nova imatge gràfica que permeti sintetitzar al màxim els missatges que hem de transmetre, ja que el clima hiperactiu de sobre-informació actual ens ha demostrat que així ho requereix.

  • Per què vas decidir encarregar-te precisament de la gestió de les xarxes socials del col·lectiu?

Per les meves habilitats creia que era el lloc en què millor podia encaixar dins la Junta. M’agrada comunicar-me amb la gent perquè aprenc a escoltar i a enriquir-me de les vides i les circumstàncies del dia a dia dels altres que, d’altra manera, em serien impossibles de conèixer. D’altra banda, ha sigut el meu laboratori experimental per enfortir-me en el camp del disseny gràfic (llibertat creativa i confiança que sempre agrairé a la meva Junta). 

  • Esteu preparant una secció específica del COES al programa de ràdio de la Universitat. En què consistirà?

Aquesta qüestió està essent complicada d’abordar perquè es necessita un equip tècnic que estigui disponible cada setmana, i cadascú té la seva vida i els seus horaris. Ja al març teníem pensat engegar el format amb la UVIC Ràdio, però la pandèmia es va carregar tota possibilitat de consolidació. Ara que reprenem l’activitat i em coincideix amb l’assignatura “Taller Avançat de Ràdio”, parlaré amb el meu equip per repensar una manera d’integrar la institució sense complexos i que estigui en sintonia amb el que a l’estudiant li agradaria sentir. Esperem tenir novetats ben aviat.

  • D’altra banda, què és el que més t’agrada de la UVic?

Doncs més enllà dels memes i la xerrameca general, jo penso que és una universitat diferencial en qüestions com la possibilitat de treballar en grups reduïts. No estaràs mai en una aula que sembla un concert, amb un profe microfonat amb tants alumnes que no tindrà temps ni de saber qui ets. Com a totes les universitats, hi passes moments màgics i moments durs, però té professors amb molta vocació i amb ganes de que els seus alumnes realment surtin enriquits de l’assignatura. Us ho diu una persona que fa 135 km cada dia per anar i tornar! (riu).

  • Amb quin/a professor/a aniries a sopar?

Pff, doncs no t’ho sé dir! (riu). Amb alguns d’ells segur que tindria unes converses interessants, com ara la Palomo, en Santos, San-Eugenio, la Maria Teresa, en Toni Sellas…

  • Quin lema et defineix?

Viure sense pensar tant en les mil possibles limitacions que et poden succeir en el futur. Ja que no som com els gats, aprofitem el que ens queda aquí per tirar endavant i estar més satisfets de nosaltres mateixos. La resta ho notarà. 

  • Quina és la teva cançó preferida?

Soc aquell tipus de persona que és capaç d’escoltar una de Rammstein seguida d’una de Ms. Nina a la mateixa playlist, així que imagina’t. Una que mai es gasta és Marry the Night, de Lady Gaga. I si un dia estàs molt trist i necessites estil: Alone Again, de The Weeknd; és imprescindible.

  • Quin ha estat el viatge que més t’ha marcat com a persona?

Doncs igual sono a flipat, però crec que el viatge que més et marca és el transcurs de la teva pròpia vida. En el passat he tingut èpoques bones i d’altres que no se les desitjaria a ningú, però ja fa anys que he pogut capgirar la truita, així que tot i la situació actual que vivim, em trobo probablement en el millor moment vital.

  • Quin és el teu major somni?

Esdevenir un bon professional capaç d’entretenir la gent que em pugui veure o escoltar en un futur, tal i com molts professionals han fet (i encara fan) quan abans jo era un simple espectador que engegava la tele per evadir-me dels problemes del dia a dia. Des de Keroro fins The Good Fight, la cultura té el poder de sanar les nostres ments, encara que hi hagi persones que no paren de menystenir-la.

  • Ens recomanes una app o qualsevol eina informàtica útil?

Sonarà elemental, però no paro al Twitter. Si et construeixes un bon cercle d’usuaris pots fer amics digitals excepcionals, ja siguin a Madrid o a Màlaga, o simplement tractar amb persones amb els mateixos interessos que tu. Enmig de la polèmica i la ira absurda s’amaga un oasi comunicatiu ben plaent (i probablement més saludable i segur que el Tinder). També us recomano Ivoox, app de podcasts. Tenen una varietat bestial al seu catàleg.

  • Tens cap record o anècdota viscuda a la Universitat que vulguis destacar?

Crec que ja no hi és per Miramarges, però recordo molt l’Ivan Álvarez, un estudiant de Comunicació Audiovisual que, tot i que no ens hem relacionat gaire, sempre li he vist una visió arriscada i frenètica pròpia de la millor tele. Era capaç d’arreplegar un equip tècnic pel seu compte sense dependre d’assignatures externes, i molts cops sense saber a qui s’enfrontaria.

Un any vaig participar per Portes Obertes a l’estudi de ràdio i en plegar ens vam apropar a veure què feien els de tele que encara continuaven emetent tot i no haver-hi ja quasi ningú i estant ja fora d’hora. Aleshores el grup ens va enxampar pel passadís quasi sense mitja paraula i en un minut, sense adonar-nos-en, l’Ivan ja ens havia teletransportat al sofà amb uns dots d’improvisació que ens van deixar bocabadats. No ens coneixíem de res! I el curs següent em va avisar amb mitja hora d’antelació enmig d’una classe per demanar-me si el podia ajudar fent de càmera al plató per un treball del TFG (Treball Final de Grau). Doncs al final no només en va ser una, de càmera, sinó que vaig haver de manegar-les totes a la vegada en directe, grua inclosa! Serà que les millors experiències surten de les majors bogeries…