“Tenir-nos els uns als altres és l’únic que tenim al capdavall. És per això que el món s’ha de reconstruir per a la col·laboració, per al suport mutu i benestar sostenible”

Ren Kelb-Lancaster, originari de Leicester, una ciutat gran situada al centre del Regne Unit, és un estudiant de la Universitat de Coventry que, com molts estudiants internacionals, feia una estada Erasmus a la UVic quan va començar la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya. Després d’haver tornat al seu país, ens explica com està vivint la crisi sanitària.

 

  • Ren, què estàs estudiant a Coventry?

A Anglaterra estudio Ciències Biomèdiques, però a la UVic vaig haver d’escollir una combinació de teràpia artística, llengües, biologia i educació, un canvi curiós.

  • Per què vas decidir fer un programa Erasmus a la UVic?

Tenia moltes ganes de viure en algun lloc càlid on parlessin una llengua que pugui fer servir en el futur. A més, les matèries a la UVic em semblaven interessants i diferents.

  • Què t’agrada i què no t’agrada de la UVic?

El professorat és molt adaptable i presta un gran suport als estudiants per ajudar-los a donar el màxim. Però, lamentablement no hi ha gaires col·lectius i associacions universitaris.

  • Ens pots explicar les diferències principals entre la teva universitat i la UVic?

A Coventry som molts estudiants i les classes s’imparteixen en una aula molt més gran que l’Aula Magna, per tant, no tens gaire contacte amb el professorat. En canvi, em sembla que la UVic ofereix unes assignatures més inusuals i modernes amb un ensenyament dinàmic que fa que l’aprenentatge sigui més amè.

  • D’altra banda, com t’has adaptat a la situació actual a Anglaterra? Quines mesures específiques ha pres el govern contra el coronavirus?

Les normes són similars a les d’Espanya, però nosaltres ja des del principi hem pogut sortir a passejar un cop al dia i això ho ha fe més fàcil. És una situació molt surrealista i d’entrada va ser un gran xoc haver de marxar de Vic de cop i volta per tornar a casa.

  • Pel que fa al rendiment acadèmic, com portes la nova modalitat d’estudiar des de casa?

En certa manera és més dur, perquè deixes de tenir un horari estructurat i perds la interacció amb el professorat i els companys. No és que em vagi malament del tot, però, definitivament, no ho canviaria per les classes normals.

  • Com t’ho fas en el dia a dia per seguir el ritme de les classes, estudiar i alhora tenir temps lliure?

És difícil, i segurament m’hauria de fer un horari, ha! ha! Intento planificar les tasques reculant a partir de les dates de lliurament  –quant temps necessito i de quant temps disposo, repartit proporcionalment. Mantenir la separació entre temps d’estudi i de relax no és tan fàcil quan ets a casa. Val més evitar estudiar a l’habitació amb pijama.

  • Què en penses de la ràpida adaptació del professorat a aquesta nova manera d’ensenyament dinàmic? Com ha sigut el salt a l’ensenyament virtual a la teva universitat?

Penso que ho han fet molt bé si tenim en compte la rapidesa amb què tot ha canviat. La meva universitat també s’ha adaptat fàcilment a l’ensenyament virtual. Està bé que el professorat sigui flexible i pugui continuar ensenyant en situacions difícils.

  • En el teu grau, quines eines tecnològiques feu servir i de quina manera?

Hem utilitzat serveis de videoconferència com Jitsi i Microsoft Teams per trobar-nos i intentar recrear una classe normal en la mesura del possible. La meva universitat ha proporcionat InLearning  als estudiants, que conté molts cursos de competències professionals en línia.

  • Aquesta situació t’ha fet modificar les matèries del curs o t’ha servit per estudiar nous paradigmes?

Malauradament, sí, es van cancel·lar les classes pràctiques de les assignatures d’art i biologia. Per tant, en general, el curs és menys pràctic, però això també m’ha permès fer més reflexió i altres activitats, per reforçar els temes.

  • Pel que fa a les mesures de confinament, què subratllaries d’aquesta situació i de la gestió acadèmica de la UVic? Va ser difícil haver de tornar a Anglaterra d’una manera tan sobtada?

Crec que el professorat es va adaptar tan ràpid com va poder, donat aquest canvi tan enorme. Sí, va ser molt estrany passar d’estudiar amb normalitat a Vic a ser de sobte una altra vegada al Regne Unit tancat a casa. Centrar-te en els estudis quan estàs trist o estressat és complex.

  • Quina creus que és la lliçó més important que aprendrem de tot això, no tan sols acadèmicament sinó també globalment?

Que tenir-nos els uns als altres és l’únic que tenim al capdavall. És per això que el món s’ha de reconstruir per a la col·laboració, per al suport mutu i benestar sostenible.

  • Amb quin professor de la UVic faries un sopar virtual?

Amb el Marco Antonio Raya Ruiz, perquè em sembla molt agradable i una persona interessant amb qui parlar, i la Mercedes López Dalda, perquè és una persona amable i divertida.

  • Quin lema et defineix?

El temps no espera ningú (una mica irònic si tenim en compte que sempre faig tard, però vaja)

  • Quina és la teva cançó preferida?

Raleigh Twenty, de Fat Freddy’s Drop.

  • Quin és el viatge que t’ha produït més bona impressió?

Anar a Eindhoven, als Països Baixos, amb els meus companys de classe de Pensament i Llenguatge, va ser molt divertit.

  • I quin és el pròxim viatge que somies fer quan s’hagi aixecat el confinament?

Tornar a Vic! Encara no havia acabat en aquesta ciutat i la trobo a faltar, ha! ha! M’agradaria poder-hi celebrar l’aniversari d’una de les meves amistats. També m’encantaria visitar Cuba i saber més de la seva història revolucionària.

  • Quin és el somni de la teva vida?

Ser cirurgià i treballar per Metges Sense Fronteres.

  • Ens pots recomanar una aplicació o eina tecnològica per aquesta quarantena?

Youtube, perquè sempre miro vídeos, i Adobe Photoshop, perquè et té entretingut una bona estona creant coses interessants amb les seves eines.

  • Tens alguna història o anècdota de la teva curta estada a la UVic que vulguis compartir?

No, però recordo el suport i l’ajuda de tot el personal i l’amabilitat dels companys, amb qui era un gust treballar. Sempre recordaré amb estima el temps que vaig estar a la UVic.