El passat dimecres 27 d’octubre, en Marc va inaugurar l’exposició fotogràfica “A 2,8”, mostra que podreu visitar a l’espai Josep Vernis (edifici B, Miramarges) fins al 25 de novembre. Casas és alumne del grau en Comunicació Audiovisual i membre de l’equip d’UMedia, i fruit de la seva passió per la fotografia de natura presenta ara un recull d’imatges d’animals, cadascuna de les quals explica històries particulars i diferents des del seu punt de vista personal. Entre les fotografies se n’hi compten d’ocells, de rèptils o d’amfibis.

“Per mi la fotografia de natura és el binomi perfecte, ja que són les meves dues aficions preferides unides en una i, d’altra banda, és una eina per educar les noves i no tan noves generacions sobre qüestions que afecten la conservació de la biodiversitat.”

  • Marc, d’on et ve l’afició per la fotografia?

L’afició a la fotografia de natura em ve d’ençà que tinc quinze anys. Em vaig començar a aficionar pels ocells i la natura en general, gràcies a la influència dels meus amics que també els hi agradava. A poc a poc la meva afició va anar agafant perspectiva més cap al caire fotogràfic. Vaig comprar el primer equip fotogràfic amb diners que tenia estalviats, i vaig muntar la primera menjadora/abeurador per ocells, que amb molt d’esforç i paciència acabaria sent una mina per ocells que vindrien a atipar la seva gana i set.

  • Per què t’hi dediques?

Encara no he aconseguit dedicar-me explícitament a la fotografia de natura; tot el que faig de moment és per creació de contingut i per afició. Tanmateix, estic seguint els passos adients per poder dedicar-m’hi a curt termini. També he experimentat en altres àmbits de la fotografia: la publicitària, la d’esdeveniments o de persones. Això m’ha donat i m’està donant l’experiència i el coneixement que necessito per aconseguir el meu objectiu, que porto esperant tant de temps.

Per mi la fotografia de natura és el binomi perfecte, ja que són les meves dues aficions preferides unides en una i, d’altra banda, és una eina per educar les noves i no tan noves generacions sobre qüestions que afecten la conservació de la biodiversitat.

  • Què et fa sentir?

He de reconèixer que m’inspira sentiments contradictoris. Duna banda, el de la frustració, ja que el 80% de les sessions fotogràfiques no tenen èxit perquè no es presenta l’espècie que esperaves i has d’intentar saber el perquè. Això et fa sentir que et falta moltíssim per aprendre i, de vegades, pot arribar a ser frustrant. No obstant això, arran de les 2 de cada 10 sessions que resulten exitoses, el sentiment és de felicitat i molta satisfacció, ja que veus que l’esforç que dediques té recompensa, encara que sigui molt poc sovint.

  • Quins sacrificis, renúncies o esforços et requereix?

La fotografia de natura és un món molt sacrificat, des de condicions climatològiques molt adverses (-10 graus en un dia normal d’hivern), unes esperes molt llargues (una sessió pot tenir una durada de 6 hores) i, sobretot, les hores intempestives en què tenen lloc moltes sessions, ja que normalment és necessari fer-les de nit en un amagatall, per precaució i perquè l’animal no et vegi entrar. Per tant, encara que pugui ser variable, l’hora habitual de les sessions se sol moure entre les 3 i les 5 de la matinada. En ser una afició que demanda molta dedicació he hagut de renunciar a moltes altres activitats que també m’agraden, i moltes vegades he hagut de renunciar a la vida social, la vida familiar i, fins i tot, a hores d’estudi.

  • D’altra banda, quins beneficis, aprenentatges i habilitats et proporciona?

Sense cap mena de dubte, el que més em proporciona són avantatges i aprenentatges, que no només serveixen per a aquesta afició, sinó per la vida. Aprens a conviure amb el fracàs, aprens a cultivar la paciència, la força de voluntat i, sobretot, a no rendir-te mai davant les adversitats. Aquests són els 3 pilars fonamentals que m’ha ensenyat aquesta afició i dels quals estic molt orgullós.

  • Com ho compagines amb la Universitat?

No és complicat, ja que quan dedico el temps a les fotos normalment sol ser en temps lliure, caps de setmana, festius, etc. Malgrat això, en alguna ocasió s’ha fet complicat compaginar-ho amb els exàmens o treballs del curs.

  • El que estudies i el que fas “després de classe” té relació d’alguna manera? Els estudis contribueixen al “després de classe” o viceversa?

El grau toca temes molt diversos i moltes vegades més de la meitat no coincideixen amb el que faig després de classe, que no deixa de ser una especialitat. No obstant, sempre intento aplicar al meu sector tots els coneixements que adquireixo en cadascuna de les disciplines de la Universitat.

  • Aquest estiu vas fer una estada a Costa Rica en un centre de conservació. Ens pots explicar en què va consistir aquesta experiència?

Si hagués d’assenyalar un culpable que em va impulsar a fer aquest magnífic viatge, aquest seria la Covid. Gràcies a aquest fenomen que per moltes persones va suposar una dura experiència, vaig poder planificar amb temps el meu TFG a un lloc llunyà, tot plegat a causa de les adversitats que es van presentar per les restriccions de moviment.

En un primer moment pot semblar que anar a l’altra punta del món ha de ser cosa de gent estranya o amb molt de temps, però la veritat és que ha sigut una de les millors experiències que he viscut mai; a més dedicant-me al que més m’agrada. També he pogut fer el meu primer documental sobre l’escurçó de vellut, una de les serps més verinoses de l’Amèrica Llatina i del món. No tot va ser gravar, però. Part del projecte va consistir a fer conservació, cosa que implicava estar molt en contacte amb la gent, veure què en pensaven i de vegades intentar girar la truita. En definitiva, Costa Rica és un lloc on de ben segur tornaré, i espero que sigui molt aviat.

  • Una cançó: Dragonborn, de Headhunterz.
  • Un lema: “No tinguis por a la perfecció, mai hi arribaràs”.
  • El teu espai preferit de la UVic: UMedia.
  • Què trobaràs a faltar quan et graduïs? La colla de classe.
  • Què no trobaràs a faltar quan et graduïs? Prendre’m la temperatura en entrar al campus.
  • El teu lloc/manera de desconnectar: La muntanya.
  • El viatge de la teva vida: Costa Rica, sens dubte.