“El nostre propòsit és fer que la música sigui accessible i fer extensiu el missatge de l’Orquestra Inclusiva: si no saps tocar, també pots tocar”

L’Orquestra Inclusiva de la UVic és un projecte pioner i innovador que proposa gaudir de l’experiència de tocar música en grup. És oberta a tothom qui hi vulgui participar (estudiantat, ex-alumnat, professorat, personal d’administració i serveis, etc.), al marge de les seves habilitats musicals. A més, es tracta d’una de les múltiples activitats extra-acadèmiques que permeten reconèixer crèdits RAC. Com en moltes altres associacions, el confinament  no va fer aturar l’activitat del grup, que de seguida va desplegar els seus assajos en format online i va preparar un primer vídeo muntatge basat en la cançó An Eye For Optical Theory, de Michael Nyman. Fa pocs dies que també ha fet pública la versió col·lectiva d’una de les cançons més conegudes de la banda sonora de la pel·lícula La Vida de Brian, dels Monty Pyton, Always look on the bright side of life. En Lluís, el director, ens explica a continuació d’on va sorgir la idea dels vídeos i com va ser el procés de creació.

 

  • Lluís, com vau rebre a l’Orquestra Inclusiva la notícia del confinament quan es va decretar l’estat d’alarma?

L’orquestra es va aturar de cop i volta… De fet l’últim dijous abans que es decretés el confinament ja no hi va haver assaig perquè la gent ja estava una mica espantada. Una opció hagués estat assumir que s’havia acabat l’orquestra durant un temps, però a mi personalment em va semblar més interessant mantenir el caliu i el vincle amb l’activitat de l’orquestra i amb tot el grup. Aleshores vam començar a donar-hi voltes, sobretot en veure que la gent estava fent moltes coses a les xarxes i que la música i l’art estaven tenint un paper molt important en tot aquest moviment.

  • De quina manera us vau adaptar a la nova realitat i com va sorgir la idea de gravar vídeos-muntatge col·lectius?

Al principi se’m va acudir manar als integrants de l’orquestra que fessin uns exercicis a  mode de repte:  la primera setmana vam fer un repte que consistia en intentar imitar el so natural d’algun animal, o d’intentar fer algun tipus d’efecte sonor amb els seus respectius instruments. Amb aquest objectiu els vaig enviar uns vídeos d’un noi que amb el seu violí fa tota mena de sons perquè el prenguessin com a exemple. Aquest primer intent, però, no va acabar de quallar perquè no tothom va participar-hi; però sí que va servir com a estímul perquè tots estiguessin al cas i seguissin connectats a l’activitat de l’agrupació.

  • Entenc, doncs, que d’entrada no va ser fàcil realitzar el  primer vídeo de la cançó An Eye For Optical Theory. Amb quins problemes us vau trobar i com el vau anar desenvolupant?

A partir dels primers reptes que, com he dit, no van acabar de funcionar, se’m va acudir la idea de fer un assaig en directe, però això tenia problemes de latència. És molt difícil, a no ser que disposis de certes aplicacions de mòbil (i no tothom en tenia), fer un assaig a distància per sincronitzar-nos tots. Aleshores se’m va ocórrer elaborar una peça molt simple, un obstinat, que en realitat té només 4 compassos, i muntar-la després jo mateix. Cada integrant havia de gravar 4 compassos de música, els quals estaven adaptats a les possibilitats de cadascú; a aquelles persones que toquen menys els encarregava coses més fàcils evidentment. De fet, això és el que faig sempre a l’orquestra, hi aplico els principis del disseny universal i de l’aprenentatge multinivell; això vol dir adaptar tot el que estic escrivint a les capacitats i habilitats de cada músic. Aleshores, el procés de creació del vídeo va ser laboriós: després de preparar cada part adaptada al nivell de cadascú, els vaig enviar una fotografia de la part específica que havia de tocar cada persona, concretada en un compàs i un tempo.  Els vaig enviar els àudios perquè els poguessin escoltar amb els auriculars, i que així provessin com sonaria tocant al damunt de la pista. Finalment, cada participant em va fer arribar la seva part gravada amb el mòbil, i amb l’ordinador em vaig dedicar a sincronitzar-ho tot: ajustar els àudios, fer el muntatge de les imatges, etc.  És important destacar que tot el que se sent al vídeo en cap cas està alterat, són sempre els integrants de l’orquestra els que toquen.

  • Quin va ser l’objectiu principal del vídeo, a banda de l’entreteniment dels participants del grup?

El vam fer principalment perquè ens venia de gust. Perquè ens agrada fer música i també perquè era una manera de continuar fent coses… Ara ja li estic donant voltes al cap per veure quina és la següent que fem! D’altra banda, com a director em va semblar interessant que el vídeo es fes públic i es difongués perquè tothom sàpiga què és exactament la nostra orquestra. Crec que encara és una agrupació poc coneguda a la Universitat i no n’entenc el motiu, ja que es tracta d’una orquestra única en què també hi tenen cabuda persones amb diversitat funcional. Estem fent una feina brutal i voldria que la gent sàpiga que existim, no per mi, sinó per tots els músics.

  • Com definiries l’essència de l’orquestra ?

L’Orquestra Inclusiva és humil i sincera. Tot allò que fem està fet amb molta humilitat, però també amb molta sinceritat: fem el que fem, som el que som, però bàsicament el que fem ho fem perquè ens agrada i perquè ens ve de gust.

  • Com encareu la tornada a l’anomenada “nova normalitat”?

De ben segur que seguirem fent altres vídeos i altres iniciatives amb el propòsit de passar-nos-ho bé i que es difonguin el màxim possible, de la mateixa manera que els Stay Homas van engegar la seva activitat de cantar des del terrat del seu pis a Barcelona aconseguint una gran projecció. Ells canten una cançó i s’ho passen bé, igual que tots nosaltres toquem música i passem un bon moment. D’altra banda, està clar que tornarem com podrem atesa la dificultat de la situació. Sincerament, el més important ara és que hi puguem tornar tots; hi ha hagut integrants de l’orquestra que han passat situacions difícils i afortunadament podem dir que hi som tots. Tot i que, evidentment, desitjo que l’agrupació creixi i que en siguem encara més!

  • Què t’agradaria posar en valor de l’orquestra?

A aquells que estimem la música, en el fons el que ens agrada és que a la gent que li agradi fer música la pugui fer. La idea principal de l’Orquestra Inclusiva és arribar a tothom qui vulgui formar part de l’agrupació; és adir, que si no toques en una orquestra no sigui perquè no pots, sinó perquè no vols. Aquesta és la visió que compartim tot l’equip: des de la Mercè, l’assistent del grup de direcció, fins a tota l’Àrea de Música del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències. El nostre propòsit és fer que la música sigui accessible i fer extensiu el missatge de la nostra orquestra: “si no saps tocar, també pots tocar”. Aquesta és una de les principals grandeses que tenim!