En Ferran cursa 2n de Mestre d’Educació Primària, és delegat del seu curs i representant claustral del mateix grau. Fora de la Universitat, és un apassionat de la fotografia creativa, activitat que realitza amb l’ajuda de dues amigues, a més d’agradar-li l’art escènic. De fet, ara mateix participa en El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, projecte que lidera el grup de teatre de Sant Hipòlit de Voltregà, i molt aviat treballarà en un monòleg escrit i dirigit per un bon amic, qui l’ha escollit per ser-ne el principal i únic actor. En Ferran es descriu a ell mateix com una persona extravertida, oberta, creativa; “de vegades m’agrada dir que soc professional amb tot allò que faig”, confessa. En acabar la Universitat, Serra somnia en opositar per ser mestre, compartir la vida amb la seva parella i viatjar arreu del món per tenir l’oportunitat de conèixer cultures i societats que trenquin amb la nostra.

“Una de les grans fites que ens hem marcat per al present curs la presidenta i jo mateix, és acabar de redactar els nous Estatuts del CoEs i poder-los aprovar degudament amb el procés que requereix, fer-li una rentada de cara al CoEs i millorar-hi les relacions. Volem donar-nos a conèixer a tot l’alumnat, tant de la UVic-UCC, com dels centres adscrits i federats”

  • Ferran, per què has decidit presentar-te a la vicepresidència del Consell d’Estudiants (CoEs)? Quines han estat les teves motivacions?

Si no vaig errat, ja deu fer uns vuit anys que vaig entrar al món de la representació estudiantil, des de 1r de l’ESO fins a enguany. A l’institut era representant dels alumnes al Consell Escolar, cosa que em va agradar, ja que a banda de ser la veu de tots els estudiants, és una bona oportunitat per accedir a informacions “privilegiades”.

Pel que fa al Consell d’Estudiants (CoEs) de la UVic-UCC, m’hi vaig interessar ja des del primer dia a la Universitat, ja que a la sessió de benvinguda de la meva facultat, un company actual del CoEs em va explicar una mica el funcionament i personalment em va cridar l’atenció per tot el currículum que portava a sobre. Creia que era una manera de donar-hi continuïtat. En aquells moments he de confessar que no tenia previst unir-m’hi, ja que vaig pensar que em seria difícil l’accés i que molta gent em superava en aptituds i experiència universitària.

Més tard, després de ser elegit delegat de classe, vaig entrar en un grup on figuraven la gran majoria de delegades. Va ser llavors que el candidat a la presidència d’aleshores, per sorpresa meva, em va escriure per saber si m’interessava formar part del CoEs. Sincerament no vaig ni necessitar un dia per reflexionar la proposta i li vaig dir que sí. El curs passat vaig exercir de secretari i em va servir per conèixer molt el funcionament tant de la Universitat com del CoEs. Molts companys i companyes, al final del curs, em van felicitar per la feina feta, i això m’ha encoratjat a presentar la meva candidatura a la vicepresidència del Consell d’Estudiants.

  • En què consisteix el rol de vicepresident? Quines són les tasques i funcions que duràs a terme?

Exercir com a vicepresident del Consell d’Estudiants és sinònim de ser la mà dreta de la presidència. Així doncs, les funcions que adopta aquest càrrec són les de substituir la vicepresidència en casos concrets i específics, representar el Consell d’Estudiants juntament amb la presidència al Consell de Govern d’Universitat, al CEUCAT i als claustres de la UVic-UCC. Aquestes són les funcions que estan reglades, però, evidentment, fem moltes més coses que només anar a reunions.

Les tasques que realitzo durant el dia a dia com a vicepresident consisteixen a procurar que hi hagi coherència en totes aquelles coses que passen pel Consell d’Estudiants, fer un recull de les informacions, queixes i suggeriments que ens fan arribar els estudiants o usuaris externs i derivar-los a les persones corresponents un cop ho hem treballat internament amb les persones implicades en la presa de decisió de la Comissió Permanent del Consell d’Estudiants.

A més, molts dies “em trenco el cap” pensant propostes per realitzar com a Consell a favor del benestar de la comunitat estudiantil i, per tant, evitar malentesos a l’hora de seguir segons quins procediments. Aquesta darrera no és ni una funció ni una tasca pròpia del meu càrrec, sinó que totes les persones que configuren el conjunt de la Comissió Permanent la poden fer.

  • Creus que l’aprenentatge que adquireixes al teu grau influeix en el paper que desenvolupes dins del Consell d’Estudiants (CoEs)?

Des del meu punt de vista crec que sí, tot i que moltes persones potser no sabran relacionar la feina d’un mestre amb la vicepresidència d’un Consell d’Estudiants universitari. De fet, penso que tots els aprenentatges que adquireix l’alumnat a qualsevol grau influeixen en el paper que una persona ostenta dins d’un Consell d’Estudiants.

En el meu cas, alguns dels aprenentatges em guien a l’hora de prendre decisions, ja que fins que no n’estic molt segur no executo les accions o no ho derivo a la o les persones corresponents. A més, és una bona manera per aprendre com funciona una organització i fer un primer contacte amb l’autonomia i el treball en equip. Pel que fa a l’àmbit del Magisteri, penso que és una bona via per aprendre del funcionament perquè es podria aplicar en un equip directiu d’un centre.

Mireu, fa uns dies la Secretaria General em va presentar el rector, qui em va dir que estant al Consell d’Estudiants aprendria moltes coses, i és cert. No només s’aprenen coses en l’àmbit de la universitat, sinó que també s’aprenen coses de la vida per molt que no ho sembli. Formar part d’un col·lectiu et permet ampliar visions i saber identificar amb rapidesa aquelles coses que de veritat valen la pena.

  • Quines són les propostes més significatives que dureu a terme aquest curs com a organisme?

Una de les grans fites que ens hem marcat per al present curs la presidenta i jo mateix, és acabar de redactar els nous Estatuts del CoEs i poder-los aprovar degudament amb el procés que requereix, fer-li una rentada de cara al CoEs i millorar-hi les relacions. Volem donar-nos a conèixer a tot l’alumnat, tant de la UVic-UCC, com dels centres adscrits i federats.

  • Creus que formar part del Consell té el reconeixement que es mereix?

Considero que té un bon reconeixement per part de la Universitat (1 crèdit RAC per curs), però no té el reconeixement que es mereix per part de l’estudiantat. Essent generalista, això crec que és degut al fet que no es coneix veritablement la feina que hi ha al darrere. Penso que gran part dels i les estudiants es pensen que només enviem un parell de correus al mes (o ni això) i fem reunions periòdiques amb els delegats i les delegades per donar quatre informacions que ens han fet arribar. És per això que en les preguntes anteriors m’he esplaiat tant, perquè és interessant que els companys i companyes sàpiguen què és el que fem de veritat.

  • La representació de tot l’alumnat de la UVic no és tasca fàcil, com aconseguiu una representació significativa?

Tal com dius, la representació estudiantil no és gens fàcil, és una tasca molt complexa i, sovint, amb un alt nombre d’impediments. Per aconseguir una representació significativa procurem que hi hagi com a mínim una persona que representi el seu grau; és a dir, intentem que tots els graus tinguin veu als nostres Plens de Consell d’Estudiants. Aprofito l’avinentesa per comentar que totes les delegades i tots els delegats de la UVic-UCC estan convidats a assistir-hi. D’aquesta manera podem aconseguir que la representació sigui significativa. També cal esmentar que abans de convocar un Ple de Consell d’Estudiants ens assegurem d’escollir un horari que no perjudiqui molta gent per tal que hi hagi un alt nombre d’assistents.

  • Una cançó: Fireflies, d’Owl City.
  • Una sèrie: Locke & Key.
  • Un lema: “L’única cosa que no surt és allò que deixes d’intentar”.
  • Tres adjectius per definir la UVic: Propera, professional i única.
  • Amb quin professor/a aniries a fer una birra: Es fa molt difícil triar-ne només una, però hi aniria amb l’Esther Fatsini, la Irene Solanich, l’Anna M. Señé i la Gemma Riera.
  • El teu espai preferit de la UVic: Dels espais comuns em quedo amb el CoWorking de l’edifici G (on hi ha La Futbolina), i també amb totes les aules específiques d’educació.
  • Què trobaràs a faltar quan et graduïs? Crec que el que més trobaré a faltar quan em graduï serà l’ambient universitari, tot i que just aquest curs l’estic “coneixent”. Per descomptat, també trobaré a faltar els companys i les companyes, el professorat, persones del PAS i, sobretot, trobaré a faltar la representació estudiantil.
  • Què no trobaràs a faltar quan et graduïs? Si soc sincer, crec que no hi ha res que no trobaré a faltar de la universitat. D’altra banda, sí que diré que, si tot evoluciona tal com està previst, el que no trobaré a faltar gens és la Covid-19.
  • El teu lloc/manera de desconnectar: per desconnectar tinc dues vies d’escapament: fer plans improvisats i “esbojarrats” amb amics i amigues, o bé anar a la muntanya i respirar pau i aire pur.
  • El viatge de la teva vida: Austràlia.