L’Ona González és estudiant de l’últim curs del doble grau en Mestra d’Educació Infantil i Mestra d’Educació Primària amb menció en llengua anglesa. La Paula Bonay, d’altra banda, també es troba en l’últim any de CAFE. Des del seu primer any de grau ambdues formen part de la colla castellera de la UVic-UCC, els Emboirats, i totes dues s’estrenen enguany en la presidència. A continuació, ens expliquen a com encara la colla castellera el present curs acadèmic davant la “nova normalitat”.

“Preveiem fer assajos de tecnificació castellera, preparació física per guanyar resistència i estar a punt per a quan es pugui tornar a fer castells [ ]. Emboirats també té un factor social molt important i que intentarem mantenir en la mesura que sigui possible”

  •  Quines activitats preveieu fer aquest curs?

Paula i Ona: A hores d’ara plantegem el curs de manera que puguem fer el màxim d’activitats possibles relacionades amb el món casteller, tenint en compte les restriccions per la Covid-19. Preveiem fer assajos de tecnificació castellera, preparació física per guanyar resistència i estar a punt per a quan es puguin tornar a fer castells, i alguna excursió. Evidentment, Emboirats també té un factor social molt important i que intentarem mantenir en la mesura que sigui possible.

  • Què és per a vosaltres els Emboirats?

Paula: Per a mi és la meva petita gran família que m’ha estat acompanyant en una de les millors etapes de la meva vida.

Ona: Per mi Emboirats és també igual a família; ara mateix no podria imaginar el meu dia a dia universitari sense formar part de la colla castellera.

  • Com i quan vau entrar a formar part del grup casteller?

Paula: Vaig entrar al 2017, durant el meu primer any universitari. Els meus companys de pis també formaven part dels Emboirats i em van animar a anar-hi.

Ona: També vaig entrar-hi al 2017, tot just el segon dia de classe. Jo ja estava a la colla castellera del meu poble i quan vaig descobrir que a la UVic hi havia una colla no vaig dubtar en adherir-m’hi.

  • Aquest any encapçaleu la presidència del col·lectiu juntament amb l’Helena Teixidor. Què vau sentir quan us van proposar ser presidentes?

Paula: L’any passat ja vaig ser vicepresidenta, i com sempre he dit, he sigut la mà dreta de l’Helena. Quan m’ho van proposar em vaig alegrar molt i vaig pensar que faríem molt bon equip amb l’Ona.

Ona: De fet, fa dos anys que formo part de la junta directiva a l’equip de comunicació, però mai hagués esperat rebre aquesta proposta. Va ser una gran sorpresa quan la Paula i l’Helena em van proposar formar equip de presidència amb elles, estic molt agraïda per la confiança.

  •  D’altra banda, què és el que més us agrada de la UVic?

 Paula:  Un aspecte a destacar de la UVic és  les classes reduïdes que permeten tenir un tracte bastant proper amb el professorat, això fa que les classes i les tutories siguin tranquil·les i es puguin respondre els dubtes amb claredat.

 Ona: M’agrada l’ambient familiar que es respira a la universitat, notar la proximitat dels i les professores, que tot quedi a prop, i el fet de trobar una família a Emboirats.

  •  Amb quin/a professor/a aniríeu a sopar?

 Paula: Segurament aniria amb en Francesc Marín, ja que em podria estar parlant tot el sopar de la seva experiència com a cirurgià i professor d’universitat.

 Ona: És difícil triar entre tants bons mestres, potser aniria a sopar amb en Josep Castillo o en Joan Soler. Tots dos grans persones de les quals he pogut aprendre molt, tant dins com fora de l’aula. Soparia amb ells perquè tinc mil preguntes per fer-los sobre educació, i perquè segur que en sortirien converses molt interessants.

  • Quin lema us defineix?

Paula: El lema que em defineix és: “La felicitat només és real quan es comparteix”, frase extreta de la meva pel·lícula preferida Hacia rutas salvajes.

Ona: “The opposite of war isn’t peace, it’s creation!”, del musical Rent.

  • Quina és la vostra cançó preferida?

Paula: El Conticinio, de Guitarrica de la Fuente.

Ona: Bohemian Rhapsody, de Queen.

  • Quin ha estat el viatge que més us ha marcat com a persona?

Paula: El viatge que més m’ha marcat com a persona és l’intercanvi que vaig fer als Estats Units, concretament a New Hampshire, on vaig estar vivint a casa d’una alumna de l’institut i vaig aprendre com funciona la convivència allà.

Ona: København, a Dinamarca. Vaig estar vivint un semestre a la capital danesa amb el programa Erasmus+ estudi. Allà vaig aprendre molt i vaig créixer, tant com a persona com a mestra. Anar d’Erasmus és una experiència que recomano a tothom, forma part de la vida universitària.

  • Quin és el vostre major somni?

Paula: Possiblement el meu major somni seria muntar la meva pròpia empresa a la muntanya on es facin activitats de tota mena.

Ona:  El meu somni és ser feliç mentre em dedico a l’educació i a les arts escèniques, sense deixar de banda poder descobrir món.

  • Ens recomaneu una app o qualsevol eina informàtica útil?

Paula: Sky Map, per veure les estrelles, constel·lacions i planetes en temps real

Ona: Canva. És una eina gratuïta que et permet crear molt contingut web i audiovisual. És senzilla d’utilitzar, molt intuïtiva i útil.

  • Teniu cap record o anècdota viscuda a la Universitat que vulgueu destacar?

Paula: Un dels millors records que tinc a la universitat, amb Emboirats, va ser el dia que em van donar la camisa i que a la vegada vam fer el meu primer 4d7 a la plaça de Miramarges.

Ona: La Diada d’Emboirats de la primavera del 2019. Es preveia una diada històrica i aquella tarda jo tenia un examen i una tasca presencial obligatòria, evidentment els estudis són el primer, però no em podia perdre la diada. Així que vaig fer malabars per poder combinar-ho tot: examen vestida de castellera amb altres companyes emboirades, diada per recordar, i tasca feta! Mai hauria pensat que podria fer tantes coses a la universitat en una sola tarda.