Sabíeu que hi ha professorat de la Universitat de Vic que utilitza el joc “Alta tensión” per explicar els diferents models econòmics? O que hi ha personal de serveis que mentre esmorza aprofita per fer una partida d’escacs al telèfon? O fins i tot que un alumne és president d’un Club de joc de Girona?

El filòsof grec Plató deia que “Es coneix més una persona en una hora de joc que en un any de conversa”. L’últim any a la Universitat de Vic he descobert que la conformem un munt de persones que juguem en el nostre dia a dia i el que he provocat és que juguéssim junts procurant visualitzar també que, la nostra, és una comunitat lúdica.

Em dic Aleix Blancafort Parés i he cursat el Grau en Educació Social a la UVic-UCC. El meu interès i la meva experiència en l’àmbit del joc em permet subscriure les paraules de Plató i per això el meu Treball Final de Grau defensa un objectiu central: afavorir la creació de vincles personals entre les persones de la comunitat a través d’un espai de joc.

Més de 240 persones han participat i col·laborat en les activitats, el disseny i la definició del contingut d’aquest projecte. Estic content perquè entre els resultats de la investigació he confirmat la necessitat d’obrir un espai i un projecte socioeducatiu lúdic a la universitat. També cal destacar la seva naturalesa innovadora, que no existeixen projectes definits dins l’àmbit universitari català i la seva dimensió comunitària. A més, és important subratllar que a partir del TFG ha nascut un grup motor molt divers (professorat, alumnat, personal de serveis i persones de Vic) format per 11 persones que treballem per fer realitat el projecte en el dia a dia de la Universitat.

Paral·lelament al meu TFG, és esperançador donar a conèixer que la UVic-UCC aquest any ha apostat per un projecte lúdic referendat entre les persones que hi treballen. Porta per nom “ULudoteca” i permetrà que les persones adultes amb infants al seu càrrec puguin conciliar la vida universitària amb la familiar. L’han desenvolupat les professores Esther Fatsini, Maria Rosa Guitart i Isabel Carrillo i es posa en marxa aquest juliol. Els dos projectes mantenim línies de col·laboració, suport i difusió, ja que considerem que són projectes que s’han d’anar consolidant conjuntament.

Per últim cal destacar l’interès i el ressò del projecte dins i fora de la Universitat. Sense anar més lluny, vaig poder defensar-lo davant de 24 persones i amb la presència de 6 persones referents en el món del joc: Víctor Baroja, Sandra Sardà, Miquel Molist, Assumpta Casas, Cristina Pous i Lluc Berral. En les converses posteriors recullo un comentari que dóna sentit a tota la tasca desenvolupada durant aquest últim curs: “Avui has obert un camí molt necessari en el futur de les universitats”.

Celebro, a més, la bona rebuda i l’interès de la Universitat vers el projecte així com d’altres docents d’universitats catalanes en el seguiment de la proposta (Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona i Universitat de Girona). Aquest fet, els resultats obtinguts, la predisposició personal i el context favorable fan que, malgrat ha acabat el meu procés acadèmic a la Universitat, em comprometi personalment a la seva continuïtat a través de la participació en el grup motor. Esperem gaudir en breu d’un espai de joc – Ludoteca i que ens puguem conèixer personalment jugant.

Salut i joc!

Si tens interès en llegir el treball o implicar-te en el grup motor pots posar-te en contacte amb mi a: aleix.blancafort@uvic.cat